A) La propietat dels mètodes numèrics de no arribar mai a una solució.
B) La propietat d'una seqüència d'iteracions d'acostar-se a una solució.
C) La taxa d'acumulació d'errors en els càlculs.
D) La propietat d'una funció de tenir múltiples solucions.

A) Comprovar hipòtesis estadístiques.
B) Generar nombres aleatòris.
C) Estimar valors desconeguts entre punts de dades coneguts.
D) Trobar solucions exactes a equacions.

A) Modelatge de sistemes físics.
B) Trobar els valors màxims o mínims de les funcions.
C) Càlcul exacte de funcions matemàtiques.
D) Aproximar funcions complexes utilitzant funcions més senzilles.

A) Predir tendències futures.
B) Trobar els autovalors de les matrius.
C) Generar matrius aleatòries.
D) Resoldre sistemes d'equacions lineals de manera eficient.

A) Mètode secant
B) Mètode de Newton
C) Eliminació gaussiana
D) Mètode de Runge-Kutta

A) Interpolació de Lagrange
B) Mètode de Runge-Kutta
C) Eliminació gaussiana
D) Mètode de Newton

A) Mètode de Newton
B) Mètode de falsa posició
C) Descens de gradient
D) Mètode de bisecció

A) Estimar els valors que falten entre punts de dades coneguts.
B) Eliminar els valors atípics del conjunt de dades.
C) Crear nous punts de dades fora de l'interval donat.
D) Reproduir exactament els punts de dades coneguts.

A) Segle XVIII.
B) Segle XX.
C) Segle XXI.
D) Segle XIX.

A) Disminució dels costos computacionals.
B) Reducció de la disponibilitat de dades.
C) Augment de la potència de càlcul.
D) Progressos en la manipulació simbòlica.

A) Mecànica celeste.
B) Electromagnetisme.
C) Termodinàmica.
D) Física quàntica.

A) Solucions aproximades dins de límits d'error especificats.
B) Traduccions simbòliques exactes convertides en dígits.
C) Demostracions matemàtiques discretes.
D) Models purament teòrics sense càlculs.

A) La matemàtica discreta proporciona la base.
B) Es basa exclusivament en l'anàlisi de dades històriques.
C) Mètodes numèrics avançats fan que sigui possible.
D) Es fan servir tècniques de manipulació simbòlica.

A) Tècniques de manipulació simbòlica.
B) Simulacions d'esdeveniments discretos.
C) Càlculs aritmètics bàsics.
D) Algoritmes d'optimització avançats desenvolupats dins del camp de la investigació operativa.

A) Per a l'anàlisi actuarial.
B) Per desenvolupar models discrets.
C) Per realitzar càlculs simbòlics.
D) Per simular fenòmens quàntics.

A) Whittaker i Stegun
B) John von Neumann i Herman Goldstine
C) Euler i Gauss
D) Newton i Lagrange

A) 1912
B) 2000
C) 1985
D) 1947

A) Ordenadors electrònics
B) Llistes de fórmules
C) Taules d'interpolació
D) Llibres mecànics

A) Perquè es va crear el Premi Leslie Fox.
B) Perquè hi ha un ordinador disponible.
C) Perquè només es van calcular amb 16 dígits decimals.
D) A causa del treball d'E. T. Whittaker.

A) El nombre de passos realitzats.
B) Una prova de convergència que implica el residu.
C) La precisió de les operacions aritmètiques.
D) La magnitud de la primera estimació.

A) x³ - 8
B) 3x³ − 24
C) 3x² + 4
D) 3x + 4 = 28

A) a = 1, b = 2
B) a = 2, b = 5
C) a = -1, b = 4
D) a = 0, b = 3

A) Menor que 0,2
B) Més gran que 1
C) Igual a 0,5
D) Exactament 0

A) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 10.
B) Derivació d'una funció on l'element diferencial és zero.
C) Integració d'una funció amb un nombre infinit de regions.
D) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 1.

A) Mètode simplex
B) Integració de Monte Carlo
C) Compressió d'imatges espectrals
D) Anàlisi de components principals

A) Mètodes de Monte Carlo
B) Quadratura gaussiana
C) Graelles disperses
D) Fórmules de Newton-Cotes

A) Integració de Monte Carlo
B) Regla de Simpson
C) Mètode simplex
D) Reixetes disperses

A) Biblioteques NAG
B) Biblioteca IMSL
C) Repositori Netlib
D) Biblioteca Científica GNU

A) Aritmètica binària
B) Aritmètica de punt fix
C) Aritmètica de precisió arbitrària
D) Aritmètica de punt flotant

A) Excel
B) MATLAB
C) Scilab
D) Julia

A) Numerische Mathematik
B) Journal on Numerical Analysis (SINUM)
C) Digital Library of Mathematical Functions
D) Enciclopèdia de Matemàtiques

A) Python
B) MATLAB
C) R
D) C++