A) Oceà Índic B) Oceà Pacífic C) Oceà Àrtic D) Oceà Atlàntic
A) Negre B) Gris C) Blau D) Blanc
A) Sons de ronronament B) Xiulets i clics C) Sons de lladres D) Sons de rugit
A) Trastornaments genètics, malalties infeccioses i paràsits. B) Contaminació, degradació de l'hàbitat i contaminació acústica. C) Predació, sobrepesca i canvi climàtic. D) Abocaments de petroli, caça i col·lisions amb vaixells.
A) Atrapada B) Ecolocalització C) Observació visual D) Perseguir
A) Plantes B) Foces C) Crustacis D) Peixos
A) Tres B) Quatre C) Un D) Dos
A) L'olfacte B) El gust C) L'oïda D) La visió
A) Balaenopteridae B) Delphinidae C) Monodontidae D) Phocoenidae
A) Aletes a les aletes B) Aleta dorsal gran C) Absència d'una aleta dorsal D) Cos hidrodinàmic
A) Grasa B) Colt C) Aleta D) Meló
A) 3 m (10 peus) B) 5,5 m (18 peus) C) 7 m (23 peus) D) 10 m (33 peus)
A) 500 m (1.640 peus) B) 700 m (2.300 peus) C) 1.000 m (3.280 peus) D) 100 m (330 peus)
A) Sobrepesca B) Contaminació C) Canvi climàtic D) Depredadors naturals
A) De menor preocupació B) Extinta C) En perill d'extinció D) Prop de ser considerada com a amenaçada
A) Mar de Chukotka B) Cook Inlet, a l'Alaska C) Mar de Bering D) Oceà Àrtic
A) Dòlphins B) Foques C) Tiburons D) Óssos polars
A) 10 animals B) 20 animals C) 2 animals D) 50 animals
A) Només peix. B) Alga marina. C) S'alimenten d'una gran varietat d'aliments. D) Planctó.
A) No se les caça. B) No estan en perill d'extinció. C) No se les considera balenes. D) La caça de balenes per part dels pobles indígenes està exempta de la moratòria del 1986.
A) Badia d'Hudson, sector occidental B) Badia d'Hudson, sector nord C) Badia d'Hudson, sector oriental D) Badia d'Hudson, sector sud
A) Anglès B) Rus C) Grec D) Llatí
A) Canari marí B) Delfí C) Balena blanca D) Balena blanca
A) Anglès B) Grec C) Llatí D) Rus
A) Cànari marí B) Cantant marí C) Cantant de balenes D) Ocell oceànic
A) Sisem B) Grit C) Xiulet D) Rugit
A) Blanc B) Delfí C) Aleta D) Sense ales
A) Delfí B) Aleta C) Sense ales D) Blanc
A) Carl Linnaeus B) Charles Darwin C) Gregor Mendel D) Peter Simon Pallas
A) Odontoceti B) Pinnípeds C) Mysticeti D) Cetàcia
A) Delfí B) Marsopa C) Balena blanca D) Narval
A) Ossos fòssils trobats a Vermont. B) Un crani amb característiques intermèdies. C) Antecessor comú compartit. D) Similitud en la seqüència genòmica.
A) 90% B) 97,87% C) 95% D) 85%
A) Bohaskaia monodontoides B) Monodon monoceros C) Denebola brachycephala D) Casatia thermophila
A) Miocè superior B) Miocè inferior C) Pliocè inferior D) Pliocè superior
A) Charlotte, Vermont B) Vermont, Estats Units C) Baixa Califòrnia D) Virginia
A) Fòssil d'ammonita B) La balena de Charlotte C) Fòssil de dinosaure D) Fòssil de trilobita
A) Fins a 100 anys. B) Fins a 30 anys. C) Fins a 50 anys. D) Fins a 70 o 80 anys.
A) Les femelles són un 25% més llargues que els mascles. B) Els mascles són un 50% més llargs que les femelles. C) Els mascles són un 25% més llargs que les femelles. D) Els mascles i les femelles tenen la mateixa mida.
A) Fins a 20 cm. B) Fins a 15 cm. C) Fins a 10 cm. D) Fins a 5 cm.
A) En bufant aire al voltant dels seus sinus. B) En utilitzant les seves dents. C) En contraient els músculs del coll. D) En modificant la seva temperatura corporal.
A) Obrent la seva boca. B) Expandint la zona meloniforme. C) Movent la seva cua. D) Contretant la capa muscular.
A) Cartilago tou. B) Pell fina i flexible. C) Teixit connectiu dur, dens i fibrós. D) Ossos similars als dels braços humans.
A) Orelles B) Llengua C) Nas D) Mandíbula inferior
A) Cílies B) Cons C) Fíbres D) Bastons
A) La ignoren. B) S'acosten a la font de la sang. C) Nugen ràpidament. D) Mostren un comportament d'alerta típic.
A) Regulen la temperatura corporal. B) Milloren l'audició. C) Detecten diferents sabors. D) Milloren la visió.
A) Camp de visió il·limitat B) Camp de visió ampli C) Camp de visió curt D) Sense camp de visió
A) Milling B) Enjambre C) Salt de grup D) Submergència en grup
A) Comportament agressiu B) Comportament alimentari C) Comportament substitutori D) Comportament durant el son
A) Famílies B) Guarderies C) Grups D) Peticions
A) Més de 900 metres B) 600 metres C) 500 metres D) 700 metres
A) Gambes B) Gusanos echiúridos C) Pols D) Amfípodes
A) Balenes borincanes B) Balenes gegantes C) Balenes blaves D) Orcades
A) Durant els mesos de primavera B) Durant la temporada de reproducció C) Durant els mesos d'estiu D) Durant els mesos d'hivern
A) 25% B) 35% C) 30% D) 28%
A) Durant els primers tres mesos. B) Durant els primers sis mesos. C) Durant els primers dos anys. D) Durant el primer any.
A) Caça solitària B) Cura parental compartida C) Alimentació diürna D) Migració nocturna
A) Dentició inusual B) Defenses llargues C) Peus palmídeus D) Pell estriat
A) Caça a les aigües mitjanes B) Alimentació per filtració C) Caça al fons marí D) Alimentació a la superfície
A) Un investigador americà B) Un investigador rus C) Un investigador canadenc D) Un investigador japonès
A) Expulsió d'aire per la fosa B) Palmada amb l'aleta C) Cop de cua D) Clap de mandíbula
A) 6.000 quilòmetres B) 12.000 quilòmetres C) 3.000 quilòmetres D) 9.000 quilòmetres
A) Fosses oceàniques profundes B) Ocians oberts C) Capes de gel polar D) Estuaris fluvials
A) 1.151 individus B) Entre 3.400 i 3.800 individus C) 14.500 individus D) 55.000 individus
A) Mar de Bering Oriental B) Sud-oest de Groenlàndia C) Ulbansky D) Àrtic canadenc oriental
A) 39 individus B) 152 individus C) 62 individus D) 17 individus
A) Estuari de Cook B) Mar de Chukotka oriental C) Badia de Bristol D) Llocs del nord del Canadà
A) Equació del potencial de remoció biològica B) Equació de la densitat de població C) Equació del rendiment sostenible màxim D) Equació de la capacitat de suport
A) La carn B) Les dents C) Les vèrtebres D) La pell
A) Les dents B) La pell (muktuk) C) Les vèrtebres D) La carn
A) 14.500 individus B) 21.400 individus C) 889 individus D) 55.000 individus
A) 39 individus B) 17 individus C) 62 individus D) 152 individus
A) 2.500 individus B) 549 individus C) 1.500 individus D) 4.000 individus
A) Oli vegetal B) Alquitran de carbó C) Petroli mineral D) Vaselina
A) 1940 B) 1925 C) 1938 D) 1950
A) Els anys 40 B) Els anys 60 C) Els anys 50 D) Els anys 70
A) Pour la suite du monde B) La Chasse au Beluga C) Le Monde des Cétacés D) Les Océans de l'Est
A) 800 kg. B) 935 kg. C) 500 kg. D) 1200 kg.
A) 27%. B) 50%. C) 10%. D) 5%.
A) 10 km. B) 50 km. C) 100 km. D) 200 km.
A) Anisakis simplex B) Sarcocystis C) Papil·lomavirus D) Erysipelothrix rhusiopathiae
A) Estats Units B) Rússia C) Xina D) Noruega
A) Vèrtebres cervicals fusionades B) Vèrtebres toràciques C) Vèrtebres lumbars D) Vèrtebres cervicals no fusionades
A) Naluark B) Little Grey C) Ruby D) Little White
A) 2018 B) 1992 C) 2006 D) 2016
A) Whale and Dolphin Conservation B) Blackstone Group C) SeaWorld D) Merlin Entertainments
A) Anisakis simplex B) Erysipelothrix rhusiopathiae C) Sarcocystis D) Contracaecum
A) Naluark B) Little White C) Little Grey D) Ruby
A) Armada soviètica B) Armada canadenca C) Armada russa D) Armada dels Estats Units
A) Papil·lomavirus B) Herpesvirus C) Protozous ciliats D) Erysipelothrix rhusiopathiae
A) Pharurus pallasii B) Hadwenius seymouri C) Leucasiella arctica D) Anisakis simplex
A) Naluark B) Little White C) No especificat D) Ruby
A) Anisakis simplex B) Leucasiella arctica C) Hadwenius seymouri D) Pharurus pallasii
A) Leucasiella arctica B) Hadwenius seymouri C) Anisakis simplex D) Pharurus pallasii
A) Perseguir les balenes blanques. B) Alimentar les balenes blanques. C) Mantenir les embarcacions a una distància segura. D) Tocar les balenes blanques.
A) Badia de Hudson B) Estuari del Tàmesi C) Port de Charlottetown D) Riu Sant Lluís
A) Volar distàncies curtes B) Canviar de color C) Nadar més ràpid que les balenes blanques salvatges D) Imitar l'expressió humana
A) Vulnerable B) De mínim risc C) En perill D) En perill crític
A) Condicions de gel més estables. B) Reducció de la depredació per part de les orques. C) Augment de l'accés humà que pertorba els hàbitats. D) Menys trànsit marítim. |