Economia immobiliària - Qüestionari
A) Inversió en oportunitats immobiliàries B) Índex d'ocupació de llogaters C) Retorn de la inversió D) Tipus d'interès
A) Depreciació B) Amortització C) Patrimoni net D) Revalorització
A) Propietat d'inversió B) Casa mòbil C) Habitatge principal D) Terreny
A) Avaluació B) Traspàs C) Topografia D) Execució hipotecària
A) Multiplicador del lloguer brut B) Índex de cobertura del deute C) Retorn sobre inversió en efectiu D) Tasa de capitalització
A) Guany de capital B) Apalancament C) Especulació D) Augment del capital
A) Préstec amb tipus d'interès variable B) Préstec amb pagament només d'interessos C) Préstec amb tipus d'interès fix D) Préstec amb amortització diferida
A) 10% B) 20% C) 5% D) 30%
A) Valoració de béns immobles B) Gestió de carteres C) Anàlisi de mercat D) Modelització financera
A) Centrar-se exclusivament en els mercats immobiliaris residencials. B) Descriure i predir els patrons econòmics de l'oferta i la demanda. C) Estudiar l'ús de terres agrícoles. D) Analitzar només les tendències econòmiques urbanes.
A) Economia de l'habitatge. B) Economia espacial. C) Economia urbana. D) Finances.
A) Propietaris que no ocupen les propietats que adquireixen. B) Inquilins que fan servir serveis d'habitatge. C) Promotor immobiliari que construeix noves propietats. D) Usuaris que viuen o utilitzen propietats per a negocis.
A) Faciliten la compra i venda de béns immobles. B) Renoven propietats existents. C) Ocupen propietats com a inquilins. D) Desenvolupen terrenys per a la construcció d'edificis.
A) Heterogeneïtat. B) Alts costos de transacció. C) Immobilitat. D) Durabilitat.
A) Utilitzant mesures de superfície terrestre. B) Pel nombre d'edificis. C) Només basant-se en la ubicació. D) En termes d'unitats de servei.
A) Del 10% al 15% del preu de compra. B) Fixat en el 20%, independentment de la ubicació. C) Menys de l'1% del preu de compra. D) Entre l'1,5% i el 6% del preu de compra.
A) A causa dels ràpids ajustaments del mercat. B) Perquè els béns immobiliaris són immòbils en termes de localització. C) A causa dels elevats costos de transacció. D) Degut a la seva durabilitat.
A) Reducció dels costos de transacció. B) Persones que es traslladen a habitatges. C) Construcció immediata de noves propietats. D) Productes que es transporten a noves ubicacions.
A) Disminució de la demanda d'habitatges en zones suburbanes. B) Uniformitat en els preus de les propietats. C) El potencial de factors externs inherents a una determinada ubicació. D) Baixos costos de cerca.
A) Sector de la fabricació B) Sector de lloguer C) Sector agrícola D) Sector turístic
A) Individus B) Llar C) Comunitats D) Famílies
A) 15% B) 10% C) 26% D) 31%
A) 3.5 B) 10.5 C) 6.0 D) 8.2
A) Construint edificis de formigó de molts pisos. B) Reduint els costos de finançament i administratius. C) Utilitzant tècniques que requereixen més mà d'obra. D) Augmentant els costos de millora del terreny.
A) Els costos de màrqueting i administració. B) Regulacions sobre l'ús del sòl, com ara ordenances de zonificació. C) La disponibilitat d'electricitat i materials de construcció. D) L'elasticitat de la oferta en termes de preu.
A) 4% B) 10% C) 15% D) 7%
A) 15% B) 4% C) 31% D) 26%
A) 98% B) 50% C) 75% D) 25%
A) Compañies d'assegurances de vida B) Institucions de dipòsits i préstecs C) Empreses de targetes de crèdit D) Bancs comercials
A) Xifres dobles B) Xifres individuals C) Xifres triples D) Cap canvi significatiu
A) Immobles comercials B) Habitatges unifamiliars C) Terrenys agrícoles D) Polígons industrials
A) Una garantia personal per part de la família del deutor. B) Una pòlissa d'assegurança de crèdit. C) Una execució immediata sobre tots els béns. D) Una renúncia a totes les condicions del préstec.
A) Regions que experimenten un creixement econòmic significatiu. B) Zones urbanes amb alta densitat de població. C) Ciutats amb avenços tecnològics ràpids. D) Zones on els preus de l'habitatge han augmentat menys.
A) Existeix una relació inversa. B) No s'ha trobat cap relació significativa. C) Existeix una relació directament proporcional. D) El suport disminueix a mesura que els preus de l'habitatge disminueixen.
A) Les zones en declivi registren un 5% menys de vots a favor. B) No hi ha diferències en els patrons de votació. C) Les zones en auge registren un 10% més de vots a favor. D) Les zones en declivi registren un 10% més de vots a favor.
A) Cap de les classes: ni la classe afavorida ni la classe desavantatjada. B) Classe mitjana-alta. C) Classe afavorida. D) Classe desavantatjada.
A) 18,4% B) 65% C) 50,4% D) 35,8%
A) Finlàndia B) Dinamarca C) Noruega D) Suècia
A) Dret social B) Neoliberalisme C) Patrimoni D) Actiu
A) Dinamarca B) Suècia C) Irlanda D) Hongria
A) Augment dels programes d'habitatge públic. B) Privatització de la política monetària. C) Els creditors podien recuperar les propietats als deutors. D) Reducció de la deduccibilitat dels interessos hipotecaris.
A) Augment de l'habitatge públic. B) Reducció de la inversió estrangera en hipoteques. C) Els consumidors danesos es van endeutar molt. D) Preus de l'habitatge més baixos.
A) Dret social B) Neoliberalisme C) Patrimoni D) Actiu
A) Dinamarca B) Hongria C) Suècia D) Irlanda
A) Patrimoni B) Neoliberalisme C) Actiu D) Dret social
A) Augment dels programes d'habitatge públic. B) Polítiques de productes hipotecaris més flexibles. C) Reducció de la inversió estrangera en hipoteques. D) Privatització de tots els bancs de propietat estatal.
A) Els bancs van començar a concedir préstecs basats en actius. B) Reducció del deute de les llars. C) Augment de l'habitatge públic. D) Disminució de la inversió estrangera en hipoteques.
A) 55%. B) 75%. C) 25%. D) 10%.
A) L'equilibri de la política social. B) L'efecte de 'doble palanca'. C) El model d'"inversió de convergència". D) El paradoxa de la propietat de l'habitatge. |
Prova creada amb That Quiz —
el lloc per crear proves matemàtiques i d'altres matèries.