Galileu Galilei - Qüestionari
A) 4 de març de 1590 B) 23 de juny de 1612 C) 7 de desembre de 1635 D) 15 de febrer de 1564
A) Pisa, Itàlia B) Barcelona, Espanya C) El Caire, Egipte D) Atenes, Grècia
A) El mag de les matemàtiques B) El pare de la ciència moderna C) El rei de l'astronomia D) L'home del Renaixement
A) Johannes Kepler B) Aristòtil C) Nicolau Copèrnic D) Isaac Newton
A) El Missatger Estel·lar B) Cartes sobre les taques solars C) Sidereus Nuncius D) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món
A) 1645 B) 1599 C) 1678 D) 1632
A) Soldat B) Músic C) Astrònom, físic i enginyer D) Agricultor
A) Jardiner cap B) Músic de la cort C) Filòsof i matemàtic D) Bufó reial
A) 1582 B) 1610 C) 1567 D) 1655
A) 1633 B) 1605 C) 1621 D) 1648
A) Quatre B) Tres C) Cinc D) Sis
A) Giulia B) Vincenzo C) Borghini D) Michelangelo (o Michelagnolo)
A) Deu B) Dotze C) Sis D) Vuit
A) Universitat de Pisa B) Escola Catedral de Florència C) Abadia de Vallombrosa D) Acadèmia del Ducat de Florència
A) Vincenzo Galilei B) Muzio Tedaldi C) Giulia Ammannati D) Jacopo Borghini
A) Flauta B) Piano C) Lauta D) Violí
A) Bonaiuti B) Galilei C) Galileo D) Linceo
A) Galileo Bonaiuti B) Sestilia Bocchineri C) Marina Gamba D) Tommaso Caccini
A) Basílica de Santa Croce B) Accademia dei Lincei C) Convent de San Matteo D) Orde dominicà
A) Sestilia Bocchineri B) Marina Gamba C) Vincenzo D) Tommaso Caccini
A) Dos B) Quatre C) Un D) Tres
A) Germana Arcangela B) Maria Celeste C) Livia D) Galileo Bonaiuti
A) Casada B) Reconeixuda legalment C) Sa D) Malalta
A) Marina Gamba B) Sestilia Bocchineri C) Maria Celeste D) Livia
A) Vots religiosos. B) El seu naixement il·legítim. C) Les seves condicions de salut. D) Problemes financers amb les seves germanes.
A) Grau en teologia B) Grau en matemàtiques C) Grau en medicina D) Grau en filosofia
A) El flux de l'aigua en un riu. B) El moviment dels planetes en el cel nocturn. C) La trajectòria de vol dels ocells. D) La sincronització constant d'un llumbrera oscil·lant amb el seu ritme cardíac.
A) Una balança hidrostàtica B) Un motor de vapor C) Un baròmetre D) Una bomba d'aire
A) Una bomba d'aigua accionada per cavalls. B) Un disseny de telescopi. C) Un rellotge mecànic. D) Un sistema de climatització.
A) Van ser rivals en la investigació científica. B) Van iniciar una amistat que va durar tota la vida. C) Cigoli va ser mentor de Galileu. D) Cigoli era estudiant de Galileu.
A) Un termoscopi B) Una bomba d'aire C) Un baròmetre D) Una màquina de vapor
A) Tycho Brahe B) Ottavio Brenzoni C) Kepler D) Hans Lippershey
A) Observant-la directament el 1604 B) Mitjançant Hans Lippershey C) A través d'una carta d'Ottavio Brenzoni D) De Tycho Brahe
A) Imatges distorsionades. B) Imatges invertides. C) Imatges reduïdes. D) Imatges amplificades i dretes.
A) 15 de gener de 1605 B) Març de 1610 C) 1608 D) 25 d'agost de 1609
A) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món B) De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes) C) The Assayer (El provador) D) Sidereus Nuncius (Missatger Estel·lar)
A) Ottavio Brenzoni B) Tycho Brahe C) Hans Lippershey D) Galileo Galilei
A) Llunes jovianes B) Satèl·lits galileans C) Estrelles medicies D) Cossos cosmics
A) William Gilbert B) Thomas Harriot C) Aristòtil D) Simon Marius
A) L'observatori de Harriot B) El propi observatori de Galileu C) L'observatori de Christopher Clavius a Roma D) La Universitat de Bolonya
A) Les llunes només es podien veure durant el dia. B) Observar les llunes resultava massa difícil. C) Els vaixells no estaven equipats amb telescopis. D) El mètode era massa complex per als mariners.
A) Gener B) Juny C) Desembre D) Setembre
A) El geo-heliocentrisme de Capella B) El model ptolemaic C) El geo-heliocentrisme de Tycho Brahe D) L'heliocentrisme copernicà
A) Les òrbites dels planetes no intersectaven la superfície esfèrica que contenia el Sol. B) Els planetes orbitaven la Terra en cercles perfectes. C) Els planetes tenien òrbites el·líptiques. D) Els planetes orbitaven directament el Sol.
A) Planetes B) Auròres C) Llunes D) Cometes
A) Les llunes de Saturn van canviar de posició. B) Va pensar que el planeta havia desaparegut. C) El telescopi va tenir un mal funcionament. D) Els anells van reaparèixer després d'estar orientats directament cap a la Terra.
A) El jesuita Christoph Scheiner B) Francesco Sizzi C) Tycho Brahe D) Johannes Fabricius
A) Perquè demostraven que les estrelles eren molt més grans del que s'esperava. B) Perquè mostraven que les estrelles no tenien paral·laxi. C) Perquè confirmaven el model geoheliocèntric. D) Perquè les dimensions més petites feien que l'argument sobre les paral·laxes anuals indetectables fos menys absurd.
A) L'Assaig (Il Saggiatore) B) Equilibri filosòfic C) Discurs sobre els cometes D) Debat astronòmic
A) L'impacte de les erupcions solars en l'atmosfera terrestre. B) Les imprecisions de la física aristotèlica. C) Una demostració física que donava suport al sistema copernicà. D) La influència de les fases lunars en les corrents oceàniques.
A) El cardenal Bellarmino B) El Papa Pau V C) Francesco Ingoli D) Benedetto Castelli
A) Va incloure atacs personals contra els estudiosos aristotèlics. B) L'obra va ser dedicada al Papa Urbà VIII. C) Galileu va expressar explícitament el seu suport al heliocentrisme en el prefaci. D) El personatge de Simplicio, que defensava el geocentrisme, sovint semblava ximple.
A) Aurora boreal. B) Llums galileanes. C) Llums boreals. D) Alba romana.
A) Johannes Kepler B) René Descartes C) Vincenzo Viviani D) Sir Isaac Newton
A) Johannes Kepler B) René Descartes C) Vincenzo Viviani D) Christiaan Huygens
A) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món B) L'assaigador C) Sobre el moviment D) Dues noves ciències
A) Inercial B) Inelàstic C) Isotròpic D) Isocron
A) Johannes Kepler B) Galileo Galilei C) Christiaan Huygens D) René Descartes
A) Termodinàmica B) Mecànica quàntica C) Invariància galileana D) Mecànica newtoniana
A) Un experiment de laboratori. B) Una demostració matemàtica. C) Una observació astronòmica. D) Un experiment mental que involucra una cabina d'un vaixell.
A) John Philoponus B) Lucreti C) Domingo de Soto D) Nicole Oresme
A) Nicole Oresme B) Lucreti C) Domingo de Soto D) John Philoponus
A) Segle XVI B) Segle VI C) Segle XVII D) Segle XIV
A) John Philoponus B) Domingo de Soto C) Lucreti D) Nicole Oresme
A) 1609 B) 1638 C) 1492 D) 1586
A) Dokkentoren B) Prinsenhof C) Nieuwe Kerk D) Grote Markt
A) Les lleis del moviment planetari de Kepler. B) L'ensenyament d'Aristòtil que els objectes més pesants cauen més ràpid que els més lleugers. C) La teoria de la relativitat d'Einstein. D) Les lleis del moviment de Newton.
A) Albert Einstein B) Robert Hooke C) Isaac Newton D) Stillman Drake
A) Sota l'aigua B) En una cambra de buit C) Utilitzant plans inclinats D) Des de la part superior de les muntanyes
A) 1718. B) 1835. C) 1992. D) 1758.
A) 2009 B) 1632 C) 1610 D) 1590
A) Llatí B) Francès C) Italià D) Anglès
A) 1610 B) 1623 C) 1606 D) 1638
A) 1793 B) 1649 C) Al voltant de 1750 D) 1861
A) Almenys 598 volums B) 500 volums C) 560 volums D) 600 volums |
Prova creada amb That Quiz —
on la pràctica de les matemàtiques és fàcil.