A) Tercera llei de Newton B) Llei de Hooke C) Segona llei de Newton D) Primera llei de Newton
A) Força normal B) Força de fricció C) Força gravitacional D) Força tangencial
A) Primera llei de Newton B) Segona llei de Newton C) Llei de la inèrcia D) Tercera llei de Newton
A) Massa B) Pes C) Inèrcia D) Força
A) Densitat B) Volum C) Massa D) Pes
A) Força angular B) Moment angular C) Acceleració angular D) Velocitat angular
A) Llei de conservació de l'energia B) Segona llei de Newton C) Primera llei de Newton D) Tercera llei de Newton
A) Fricció B) Força C) Moment d'inèrcia D) Parell
A) Moment d'inèrcia B) Moment angular C) Centre de massa D) Parell
A) Mecànica vectorial B) Mecànica teòrica C) Mecànica quàntica D) Mecànica newtoniana
A) Momentum i velocitat B) Energia cinètica i energia potencial C) Força i acceleració D) Desplaçament i temps
A) Isaac Newton al segle XVII. B) Molts científics i matemàtics durant el segle XVIII i posteriorment. C) Albert Einstein a principis del segle XX. D) Niels Bohr a finals del segle XIX.
A) Només s'aplica a forces no conservatives. B) Permet resoldre problemes complexos amb una major eficiència. C) Només utilitza quantitats vectorials. D) Introdueix nous conceptes de la física que van més enllà de la mecànica newtoniana.
A) La mecànica vectorial i la mecànica escalar B) La mecànica newtoniana i la mecànica quàntica C) La mecànica clàssica i la mecànica relativista D) La mecànica lagrangiana i la mecànica hamiltoniana
A) Transformada de wavelet B) Transformada de Legendre C) Transformada de Laplace D) Transformada de Fourier
A) Teorema de Pascal B) Teorema de Fermat C) Teorema de Gauss D) Teorema de Noether
A) No, només és aplicable a sistemes clàssics. B) Només per a la mecànica quàntica no relativista. C) Només en el context de la relativitat general. D) Sí, amb algunes modificacions.
A) Forces no conservatives i disipatives, com ara la fricció. B) Forces inercials en sistemes de referència no inercials. C) Forces electromagnètiques. D) Forces conservatives, com ara la gravetat.
A) Canvien amb cada transformació de coordenades. B) Només són vàlids en coordenades cartesianes. C) Requereixen sistemes de coordenades específics. D) Romanen invariants sota la transformació de coordenades.
A) No té cap estructura matemàtica. B) Té una solució senzilla que involucra paràmetres. C) Només requereix solucions numèriques. D) És irresoluble amb els mètodes actuals.
A) Utilitzant una única funció que conté implícitament totes les forces que actuen sobre i dins del sistema. B) Centrant-se només en les quantitats vectorials. C) Ignorant completament les condicions cinemàtiques. D) Tractant cada partícules com una unitat aïllada.
A) Dues B) Una C) Tres D) Quatre
A) Coordenades curvilínies B) Graus de llibertat C) Coordenades cartesianes D) Coordenades generalitzades
A) Com a forces addicionals. B) En la geometria del moviment. C) Ignorant-les. D) Mitjançant mètodes numèrics.
A) Les coordenades curvilínies són un tipus de coordenades generalitzades. B) No. C) Sí, són el mateix. D) Les coordenades generalitzades són un subconjunt de coordenades curvilínies.
A) $\(\delta W=0\)$ B) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} =0\,\)$ C) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} = 1\,\)$ D) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}+\delta \mathbf {q}\)$
A) $\(\boldsymbol {\mathcal {P}}=(p1,p2,\dots ,p_N)\)$ B) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=m\cdot a\)$ C) $\(F=ma\)$ D) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=({\mathcal {Q}}_{1},{\mathcal {Q}}_{2},\dots ,{\mathcal {Q}}_{N})\)$
A) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}\left({\frac {\partial T}{\partial \mathbf {\dot {q}} }}\right)-{\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\,\) B) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\) C) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(\mathbf {\dot {q}} )\) D) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(T)\)
A) restriccions escleronòmiques B) restriccions reonòmiques C) restriccions no holonòmiques D) restriccions holonòmiques
A) dependent del temps (reonòmic) B) holonòmic C) independent del temps (escleronòmic) D) no holonòmic
A) holonòmiques B) reonòmiques C) escleronòmiques D) no holonòmiques
A) no holonòmiques B) holonòmiques C) reonòmiques D) escleronòmiques
A) no holonòmica B) escleronòmica C) holonòmica D) reonòmica
A) Totes dues són tipus de restriccions no holonòmiques. B) Les restriccions scleronòmiques depenen de q(t), mentre que les reonòmiques no. C) No hi ha cap diferència; ambdós termes signifiquen el mateix. D) Les restriccions scleronòmiques són independents del temps, mentre que les reonòmiques depenen del temps.
A) Les restriccions són holonòmiques. B) Les restriccions són scleronòmiques. C) Les restriccions no són holonòmiques. D) Les restriccions són reonòmiques.
A) El corxet de Poisson {Qi, Pi} ha de ser igual a la unitat. B) Les coordenades i els moments han de ser independents. C) La funció generadora ha de ser lineal. D) L'hamiltonià ha de romandre sense canvis.
A) +∂R/∂ζ B) +∂R/∂p C) -∂R/∂q D) -∂R/∂ζ̇
A) El gradient de quatre dimensions B) Un camp vectorial C) Un camp escalar D) Un camp tensorial
A) La derivada variacional δ/δ. B) La derivada total ∂/∂. C) La densitat del camp de moment π_i. D) La integral sobre un volum V.
A) 2N. B) 4N. C) N. D) N².
A) Cicles termodinàmics B) Simetries discretes C) Estats quàntics D) Lleis de conservació
A) Un paràmetre 's' B) Un vector de desplaçament C) Un moment angular D) Una velocitat constant
A) Els moments conjugats B) L'acceleració C) L'energia total D) La velocitat angular |