A) Fotó B) Neutró C) Protó D) Electró
A) Niels Bohr B) Erwin Schrödinger C) Louis de Broglie D) Max Planck
A) Entrellament B) Descoherència C) Efecte túnel D) Superposició
A) Relativitat especial B) Mecànica quàntica C) Astrofísica D) Mecànica clàssica
A) Entrellament quàntic B) Superposició quàntica C) Túnel quàntic D) Dualitat ona-partícula
A) Equació de Newton B) Equació de Planck C) Equació de Schrödinger D) Equació d'Einstein
A) Bit B) Qubit C) Byte D) Nibble
A) Entrellament quàntic B) Col·lapse de la funció d'ona C) Túnel quàntic D) Superposició quàntica
A) Només a les magnituds astronòmiques. B) Només a les magnituds macroscòpiques. C) A la magnitud dels àtoms i per sota. D) Només a les magnituds microscòpiques òptiques.
A) Estats clàssics B) Estats macroscòpics C) Estats continus D) Estats lligats
A) El principi de superposició B) El principi d'incertesa C) El principi de correspondència D) La dualitat ona-partícula
A) Max Planck B) Albert Einstein C) Erwin Schrödinger D) Niels Bohr
A) Hamiltonià B) Densitat de probabilitat C) Funció d'ona D) Trajectòria clàssica
A) La regla de Born B) El principi d'incertesa de Heisenberg C) L'equació de Schrödinger D) La formulació de Dirac
A) El gat de Schrödinger B) El principi d'incertesa de Heisenberg C) La teoria d'Einstein D) El teorema de Bell
A) Nombres complexos, àlgebra lineal, equacions diferencials, teoria de grups B) Geometria, trigonometria, lògica C) Topologia algebraica, teoria de nombres, càlcul D) Estadística, probabilitat, combinatòria
A) Demostra l'existència de variables ocultes. B) No permet enviar senyals més ràpid que la llum. C) Permet la comunicació instantània a qualsevol distància. D) Invalida el principi d'incertesa.
A) La solució de Max Planck per a la radiació del cos negre B) El model de l'àtom de Niels Bohr C) L'article de 1905 d'Albert Einstein D) L'equació d'ones d'Erwin Schrödinger
A) Un estat col·lapsat B) Un estat mixt C) Un estat de superposició D) Un estat propi
A) L'estat transita a un estat mixt. B) L'estat esdevé ortogonal a la seva forma anterior. C) L'estat roman sense canvis. D) L'estat col·lapsa a l'autovector corresponent o al projector normalitzat.
A) La seva naturalesa probabilística. B) La seva naturalesa determinista. C) La seva naturalesa lineal. D) La seva naturalesa contínua.
A) ℏ (h-bar) B) i C) H D) ψ
A) Unitària B) Ortogonal C) Hermítica D) Diagonalitzable
A) e-Ht/ħ B) eiHt/ħ C) eHt/ħ D) e-iHt/ħ
A) [X^, P^] = -iℏ B) [X^, P^] = 0 C) [X^, P^] = iℏ D) [X^, P^] = ℏ
A) σ_X / σ_P ≥ ℏ/2 B) σ_X σ_P ≤ ℏ/2 C) σ_X σ_P ≥ ℏ/2 D) σ_X + σ_P ≥ ℏ/2
A) [A, B] = AB B) [A, B] = A + B C) [A, B] = AB - BA D) [A, B] = BA - AB
A) σ_A σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| B) σ_A + σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| C) σ_A σ_B ≤ (1/2) |⟨[A, B]⟩| D) σ_A / σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩|
A) -ℏ2 ∂/∂x B) iℏ ∂/∂x C) ℏ ∂/∂x D) -iℏ ∂/∂x
A) Una molècula amb molts electrons B) L'àtom d'hidrogen C) L'àtom de l'hèlium D) Un objecte macroscòpic
A) Només cal que una d'elles es mesuri amb precisió. B) És possible mesurar amb precisió ambdues magnituds al mateix temps. C) Cap de les dues es pot mesurar amb precisió. D) És impossible conèixer amb precisió arbitrària ambdues magnituds simultàniament.
A) ψ(t) = e-iHt/ℏ ψ(0) B) ψ(t) = ℏψ(0) C) ψ(t) = eiHt/ℏ ψ(0) D) ψ(t) = Hψ(0)
A) Productes tensorials. B) Espais de Hilbert compostos. C) Vectors d'estat. D) Matrius de densitat reduïdes.
A) Werner Heisenberg B) Richard Feynman C) Paul Dirac D) Erwin Schrödinger
A) La formulació de l'integral de camí de Feynman B) La mecànica matricial C) La mecànica ondulatoria D) La teoria de transformacions
A) La integral de camí B) L'hamiltonià (H) C) La funció d'ona D) L'operador unitari
A) Emmy Noether B) Werner Heisenberg C) Paul Dirac D) Erwin Schrödinger
A) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment augmenten. B) L'amplitud en la posició disminueix, però l'amplitud en el moment augmenta. C) No hi ha cap canvi en cap de les dues amplituds. D) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment disminueixen.
A) Als extrems de la caixa. B) A tot arreu. C) Fora d'aquesta regió. D) Una determinada regió.
A) E_n = n²h² / (8mL²) B) E_n = ℏk² / (2m) C) E_n = (ℏ²π²n²) / (2mL²) D) E_n = h / (2π)
A) Mètode variacional B) Mètode d'elements finits C) Mètode de l'escala (o de l'ascensor) D) Formulació de l'integral de camí
A) Divisor de feix B) Font de fotons C) Desfaser de fase D) Detector
A) Astrofísica B) Física de l'estat sòlid C) Mecànica clàssica D) Termodinàmica
A) Espai de configuracions B) Espai de fases C) Espai euclidià D) Espai de Hilbert
A) Funcions d'ona B) Matrius unitàries C) Operadors hermitius D) Valors propis
A) Classificació B) Quantificació C) Decoherència D) Superposició
A) Energia potencial B) Energia cinètica relativista C) Energia tèrmica D) Energia cinètica no relativista
A) Expansió tèrmica B) Força gravitatòria C) Propietats mecàniques D) Propietats clàssiques
A) La força nuclear feble B) La interacció electromagnètica C) La força nuclear forta D) Les interaccions gravitatòries
A) Mitjançant la gravetat newtoniana B) Utilitzant un potencial de Coulomb clàssic C) Amb les equacions de Maxwell D) Aplicant el principi d'incertesa de Heisenberg
A) Efecte fotoelèctric B) Experiment de la doble escletxa C) Experiment de Stern-Gerlach D) Experiment de Michelson-Morley
A) El gravitó, que transmet la força gravitacional. B) El gluó, que transmet la força nuclear forta. C) El fotó, que transmet la força electromagnètica. D) El bosó W, que transmet la força nuclear feble.
A) Camps quàntics B) Cordes unidimensionals C) Bucle tancats anomenats xarxes d'espín D) Partícules puntuals
A) Una corda B) Una partícula C) Una espum de spin D) Un camp quàntic
A) Mecànica de Bohm B) Mecànica quàntica relacional C) Interpretació de Copenhaguen D) Interpretació de molts mons
A) El principi d'incertesa d'Heisenberg B) Experiments de prova de Bell C) Paradoxa d'Einstein-Podolsky-Rosen D) El gat de Schrödinger
A) Mecànica bohmiana B) Idees de tipus de Copenhaguen C) Interpretació de molts mons D) El determinisme d'Einstein
A) Interpretació de molts mons B) Mecànica quàntica relacional C) Mecànica bohmiana D) Interpretació de Copenhaguen
A) Thomas Young B) Michael Faraday C) Gustav Kirchhoff D) J. J. Thomson
A) La cinquena Conferència de Solvay B) La primera Conferència de Solvay C) El Simposi Mundial de Física D) El Congrés Internacional de Matemàtics |