A) Anàlisi de regressió B) Arbres de decisió C) Teoria dels jocs D) Prova d'hipòtesis
A) La correlació mostra una relació entre variables, mentre que la causalitat implica que una variable afecta directament l'altra. B) La correlació implica relacions més fortes que la causalitat. C) La causalitat implica una relació més fiable que la correlació. D) La correlació és el mateix que la causalitat en econometria.
A) La classificació de variables econòmiques. B) L'anàlisi de dades d'un moment concret en el temps. C) Un mètode per predir tendències econòmiques futures. D) L'estudi de dades recollides al llarg del temps.
A) La variància dels termes d'error és constant. B) El model és lineal. C) Els residus segueixen una distribució normal. D) Els termes d'error no estan correlacionats.
A) Endogeneïtat B) Heteroscedasticitat C) Multicolinealitat D) Autocorreŀlació
A) Una variable utilitzada només per a la regressió no lineal. B) Una variable amb valors que varien contínuament. C) Una variable utilitzada per a la prova d'autocorreació. D) Una variable que adopta el valor de 0 o 1 per representar categories.
A) Una mesura de la incertesa en l'anàlisi de regressió. B) Quan la variància dels termes d'error no és constant. C) La presència de valors atípics en les dades. D) Un tipus d'autocorreació.
A) Les dades de sèries temporals representen entitats, mentre que les dades transversals representen el temps. B) Les dades transversals s'utilitzen per a la predicció, mentre que les dades de sèries temporals s'utilitzen per a l'anàlisi. C) Les dades transversals es recullen en un moment concret, mentre que les dades de sèries temporals es recullen al llarg del temps. D) Les dades transversals són contínues, mentre que les dades de sèries temporals són categòriques.
A) Estimar la relació entre les variables dependents i independents. B) Predir tendències econòmiques futures. C) Classificar dades econòmiques. D) Comprovar l'existència d'endogeneïtat.
A) Ignorar l'anàlisi estadística en els estudis econòmics. B) Crear models teòrics complexos sense utilitzar dades. C) Extreure relacions senzilles de conjunts de dades grans. D) Centrar-se exclusivament en dades històriques.
A) Ragnar Frisch B) Henry Ludwell Moore C) Jan Tinbergen D) Udny Yule
A) "Manual of Political Economy" de Vilfredo Pareto B) "Political Arithmetick" de Sir William Petty C) "Synthetic Economics" d'Henry Ludwell Moore D) "Mathematical Psychics" de Francis Ysidro Edgeworth
A) Biaix B) Imparcialitat C) Consistència D) Eficiència
A) Mètode general de moments B) Estadística bayesiana C) Mínims quadrats ordinaris (MCO) D) Estimació de la màxima versemblança
A) Solucions lineals òptimes B) Mínims quadrats ordinaris C) Segments de línia solapats D) Sèries mínimes operatives
A) Estadística bayesiana B) Mínims quadrats ordinaris (MQO) C) Mètode general de moments D) Enfocs clàssics o frequentistes
A) Imparcialitat B) Eficiència C) Biaix D) Consistència
A) Mínims quadrats ordinaris. B) Anàlisi de diferències en diferències. C) Card (1999). D) Disseny de discontinuïtat en la regressió.
A) The Review of Economics and Statistics B) Econometrica C) Econometric Reviews D) The Journal of Applied Econometrics
A) Anàlisi de sèries temporals B) Modelatge causal estructural C) Econometria bayesiana D) Assajos controlats aleatoritzats
A) Causalitat bidireccional B) Collinearitat C) Manipulació de dades per obtenir resultats desitjats D) Biaix en la especificació
A) Ignorant completament la crítica. B) Augmentant la mida de la mostra dels seus estudis. C) Utilitzant només dades històriques. D) Adoptant metodologies quasi-experimentals.
A) Programari estadístic avançat. B) Consens d'experts. C) Cal conèixer l'hipòtesi contrafactual. D) Un conjunt de dades ampli.
A) Mostres aleatòries. B) Tendències històriques. C) El que podria haver estat. (O: L'hipòtesi contrafactual.) D) Informació qualitativa. |