A) Satisfacció total obtinguda al consumir un producte. B) Preu de l'última unitat d'un producte adquirida. C) Quantitat total d'un producte consumit. D) Satisfacció addicional obtinguda al consumir una unitat més d'un producte.
A) Economia keynesiana B) Corba de Phillips C) Economia austríaca D) Escola de Chicago d'economia
A) Preveure les tendències del mercat. B) Estudiar dades econòmiques històriques. C) Dissenyar polítiques econòmiques. D) Analitzar les interaccions estratègiques entre agents racionals que prenen decisions.
A) Optimitzar l'assignació de recursos tenint en compte les restriccions. B) Analitzar tendències històriques. C) Preveure la demanda futura. D) Representar gràficament dades econòmiques.
A) Preu d'un producte en un mercat competitiu. B) El valor de la millor alternativa que es deixa de banda per prendre una decisió concreta. C) Cost dels recursos utilitzats en la producció. D) Cost total de producció.
A) Elasticitat creuada de preus B) Elasticitat de la demanda C) Efecte de la renda D) Equilibri de mercat
A) Asignació de recursos en la qual cap individu pot millorar la seva situació sense que un altre individual empitjor la seva. B) Eliminació de la pobresa. C) Distribució equitativa de la riquesa. D) Màxima utilitat total per a tots els individus.
A) Corba que mostra només una opció òptima. B) Corba que indica la utilitat marginal creixent. C) Corba que representa la utilitat marginal decreixent. D) Totes les combinacions de béns que proporcionen el mateix nivell d'utilitat a un consumidor.
A) John Maynard Keynes B) Johann Heinrich von Thünen C) Sir William Petty D) Gottfried Achenwall
A) Anàlisi estadística B) Aritmètica política C) Economia matemàtica D) Càlcul econòmic
A) Sir William Petty B) W.S. Jevons C) John Maynard Keynes D) Johann Heinrich von Thünen
A) Gottfried Achenwall B) W.S. Jevons C) Robert Heilbroner D) Friedrich Hayek
A) Empírica B) Matemàtica C) Qualitativa D) Teòrica
A) John Maynard Keynes, Robert Heilbroner, Friedrich Hayek B) Johann Heinrich von Thünen, W.S. Jevons C) Gottfried Achenwall, Sir William Petty D) Cap de les opcions anteriors
A) Mètodes algebraics B) Càlcul diferencial C) Àlgebra matricial D) Teoria dels jocs
A) Gottfried Achenwall B) Johann Heinrich von Thünen C) Sir William Petty D) W.S. Jevons
A) Karl Marx, Friedrich Hayek i Joseph Schumpeter B) Augustin Cournot, Léon Walras i Francis Ysidro Edgeworth C) Adam Smith, David Ricardo i John Stuart Mill D) John Maynard Keynes, Milton Friedman i Paul Samuelson
A) Per la corba de demanda individual de cada venedor. B) Per la quantitat total oferida per ambdós venedors. C) Pel cost de producció de cada venedor. D) Per la regulació governamental.
A) Eficiència de Kaldor-Hicks B) Equilibri walrasià C) Equilibri de Nash D) Eficiència de Pareto
A) Rebut totalment negativament i sense consideració B) Acceptat i celebrat immediatament C) Implementat immediatament en les polítiques D) Ignorat durant dècades
A) Dos B) Cinc C) Quatre D) Tres
A) Tots els mercats han d'arribar a l'equilibri simultàniament. B) Els mercats no poden assolir l'equilibri de forma independent. C) Només un mercat ha de tenir equilibri perquè els altres també ho aconsegueixin. D) Si n-1 mercats arriben a l'equilibri, el n-èsim mercat també ho farà.
A) Dos B) Cinc C) Tres D) Quatre
A) 1878 B) 1924 C) 1905 D) 1881
A) Cost d'oportunitat B) Càlcul de la felicitat C) Utilitarisme D) Utilitat marginal
A) Harold Hotelling B) Edwin Robert Anderson Seligman C) Arthur Lyon Bowley D) Jeremy Bentham
A) Harold Hotelling B) Jeremy Bentham C) Edwin Robert Anderson Seligman D) Arthur Lyon Bowley
A) Paul Samuelson B) John von Neumann C) Vilfredo Pareto D) Alfred Marshall
A) Estàtica comparada B) Equilibri walrasià C) Eficiència de Pareto D) Hipòtesi de la mà invisible
A) Eficiència de Pareto B) Teorema del punt fix de Brouwer C) Principi de Le Chatelier D) Model d'equilibri de Von Neumann
A) Teoria de grafs B) Programació lineal C) Conjunts convexos D) Càlcul diferencial
A) Leonid Kantorovich B) Wassily Leontief C) Paul Samuelson D) Von Neumann
A) Tecnologies de von Neumann B) Tècniques de programació lineal C) Tecnologies de Leontief D) Models d'Arrow-Debreu
A) Microeconomia B) Macroeconomia C) Economia d'insumptes i productes D) Teoria de l'equilibri general
A) Anys 60 B) Anys 50 C) Anys 30 D) Anys 40
A) Primera Guerra Mundial B) Crisi dels míssils de Cuba C) Guerra Freda D) Pont aeri de Berlín (1948)
A) Resoldre h_j(x) B) Minimitzar f(x) C) Maximitzar f(x) D) Igualar g_i(x)
A) Funcions quadràtiques B) Funcions no còncaves C) Funcions lineals D) Funcions còncaves poliedrícies
A) Investigació operativa B) Matemàtiques pures C) Economia D) Física
A) Teoria dels punts fixos B) Teoria del control òptim C) Anàlisi funcional D) Càlcul variacional
A) Mètodes d'anàlisi funcional, incloent-hi la topologia B) Teoria del control òptim C) Programació dinàmica D) Conjunts convexos i teoria de punts fixos
A) "Valoracions determinades objectivament" B) "Equilibris de mercat" C) "Variables econòmiques" D) "Funcions òptimes"
A) Oskar Morgenstern B) Reinhard Selten C) John Nash D) John Harsanyi
A) 1994 B) 1951 C) 1965 D) 1944
A) 1994 B) 2001 C) 1985 D) 2010
A) Càlcul aplicat a l'economia B) Econometria computacional avançada C) Enginyeria computacional automatitzada D) Economia computacional basada en agents
A) A mitjans dels anys 2000. B) A finals dels anys 70. C) Cap als anys 90. D) A principis dels anys 80.
A) Sistemes adaptatius complexos B) Economia quàntica C) Finances conductuals D) Mecànica clàssica
A) Ragnar Frisch B) Trygve Haavelmo C) Henry L. Moore D) Nicholas Kaldor
A) Econometrica B) The American Economic Review C) Journal of Political Economy D) Quarterly Journal of Economics
A) Ragnar Frisch B) Henry L. Moore C) Trygve Haavelmo D) Nicholas Kaldor
A) Associació Econòmica Americana B) Institut Nacional de Recerca Econòmica C) Comissió Cowles D) Societat d'Econometria
A) Henry L. Moore B) Nicholas Kaldor C) Ragnar Frisch D) Trygve Haavelmo
A) Estàtic B) Empíric C) Probabilístic D) Dinàmic
A) 1944 B) 1933 C) 1892 D) 1925
A) 20% B) 15% C) 10% D) 5,8%
A) Adam Smith B) Alfred Marshall C) John Maynard Keynes D) Milton Friedman
A) Matemàtiques B) Econometria C) Programació D) Estadística
A) Teoria econòmica bàsica. B) Problemes econòmics amb moltes variables. C) Estudis de recerca qualitativa. D) Càlculs aritmètics senzills.
A) L'escola austríaca B) L'escola de Chicago C) L'escola keynesiana D) Les escoles neoclàssiques
A) Les hipòtesis no són rellevants per al rendiment del model. B) "Totes les hipòtesis són irrealistes." C) Els models no s'han de jutjar pel seu rendiment predictiu. D) Les hipòtesis sempre han de coincidir amb la realitat. |