Relativitat especial - Qüestionari
A) Isaac Newton B) Albert Einstein C) Stephen Hawking D) Galileu Galilei
A) 299.792.458 metres per segon B) 100.000.000 metres per segon C) 500.000.000 metres per segon D) 1.000.000.000 metres per segon
A) Velocitat de la llum B) Longitud C) Temps D) Massa
A) Energia potencial B) Força i acceleració C) Equivalència massa-energia D) Conservació del moment
A) Matèria fosca B) Vacu quantum C) Èter luminífer D) Plasma
A) Augmenta. B) Roman constant. C) Disminueix. D) Esdevé zero.
A) Viatge espacial a través del temps. B) Integració de l'espai i el temps en un continu únic. C) Entrellament quàntic. D) Dimensions alternatives.
A) Principi de relativitat B) Llei de conservació de l'energia C) Entrellaçament quàntic D) Llei de la inèrcia
A) Albert Einstein B) Isaac Newton C) James Clerk Maxwell D) Galileu Galilei
A) 1895 B) 1925 C) 1915 D) 1905
A) Són invariants (idèntiques). B) Canvien amb la velocitat. C) Varien en funció de la posició de l'observador. D) Depenen de l'acceleració.
A) Funcionen igual. B) S'aturen. C) Funcionen més ràpidament. D) Els rellotges en moviment funcionen més lentament.
A) Es produeixen en moments diferents. B) Desapareixen. C) Romanen simultanis. D) El seu ordre s'inverteix.
A) Nivell de postgrau B) Nivell de batxillerat C) Nivell universitari D) Nivell d'educació primària
A) E=mc² B) E=m/c² C) E=c/m² D) E=mc
A) Geometria galileana B) Geometria newtoniana C) Geometria euclidiana D) Geometria lorentziana
A) L B) m C) c D) E
A) Transformació euclidiana B) Transformació galileana C) Transformació newtoniana D) Transformació de Lorentz
A) Geometria euclidiana B) Mecànica newtoniana C) Correccions relativistes D) Transformació galileana
A) Esdeveniments que semblen simultànis per a un observador poden no ser simultànis per a un altre. B) Les velocitats ja no s'afegeixen de manera senzilla. C) Les distàncies entre dos esdeveniments, mesurades per observadors en moviment, són diferents. D) El temps mesurat entre dos esdeveniments pels observadors en moviment és diferent.
A) Les observacions visuals sempre reflecteixen esdeveniments que han ocorregut en el passat. B) No es produeix dilatació del temps. C) Els esdeveniments semblen simultanis per a tots els observadors. D) La contracció de la longitud queda anul·lada.
A) Geometria galileana B) Geometria newtoniana C) Geometria euclidiana D) Geometria lorentziana
A) 1905 B) 1632 C) 1887 D) 1864
A) Experiment de FitzGerald-Lorentz B) Experiment de Maxwell C) Experiment de Michelson-Morley D) Article de 1905 d'Einstein
A) 1915 B) 1887 C) 1864 D) 1907
A) Utilitzant només coordenades espacials. B) Observant canvis en la velocitat. C) Utilitzant un rellotge amb periodicitat uniforme dins d'un sistema de referència. D) Mitjançant mesures d'acceleració.
A) Un esdeveniment. B) L'acceleració. C) La velocitat de la llum. D) Un sistema de referència.
A) Isaac Newton. B) James Clerk Maxwell. C) Henri Poincaré. D) Albert Einstein.
A) Diagrames de Minkowski B) Diagrames galileans C) Diagrames d'Einstein D) Diagrames newtonians
A) L'eix x B) Cap dels eixos és vertical C) Ambdós eixos són verticals D) L'eix ct
A) arcsec(β) B) arccos(β) C) arctan(β) D) arcsin(β)
A) Dilatació del temps. B) Contracció de Lorentz. C) Equivalència massa-energia. D) L'efecte Sagnac.
A) Com si es movessin més lentament que la velocitat de la llum (c). B) Com si es movessin per un camí en zig-zag. C) Com si estiguessin estacionaris dins del seu sistema de referència. D) En línia recta, cap amunt i cap avall.
A) Niels Bohr. B) Albert Einstein. C) Isaac Newton. D) Paul Langevin.
A) Perquè cada bessó rep tots els senyals enviats per l'altre, malgrat les diferents experiències. B) Perquè es comuniquen en temps real durant el viatge. C) El bessó que està en repòs no rep cap senyal. D) El bessó que viatja envia més senyals dels que rep.
A) Transformació de Lorentz B) Contracció de la longitud C) Dilatació del temps D) Addició relativista de velocitats
A) Δx' = Δx / γ B) Δt' = Δt / γ C) Δx = Δx' * γ D) Δx' = Δx * γ
A) Δt' ≠ 0 B) Δx' ≠ 0 C) Δt' = 0 D) Δx = γΔx'
A) La rotació de Thomas ofereix una solució. B) Només contracció de la longitud. C) Efectes de dilatació del temps. D) La impossibilitat de viatjar a una velocitat superior a la de la llum.
A) No es preveu cap desplaçament. B) El desplaçament depèn de l'arrenc complet de l'èter. C) És el resultat de l'aberració de la llum. D) El desplaçament es degut a la correcció per retard de la llum.
A) Arrastre complet de l'èter B) Arrastre parcial de l'èter C) Correcció per retard de la llum D) Aberració relativista de la llum
A) La freqüència rebuda roman sense canvis. B) La freqüència rebuda disminueix. C) La freqüència rebuda augmenta. D) La freqüència depèn del medi.
A) 4 segons B) 1,5 segons C) 3,1 segons D) 2 segons
A) 10 anys B) 12 anys C) 6,5 anys D) 5 anys
A) 40.000 anys B) 80.000 anys C) 58.000 anys D) 100.000 anys
A) 148.000 anys B) 200.000 anys C) 150.000 anys D) 100.000 anys
A) γ és independent de la rapidesa. B) γ = cosh(φ). C) γ = tanh(φ). D) γ = sin(φ).
A) A⋅B = A₀B₀ + (A→ ⋅ B→). B) A⋅B = A₀B₀ + A₁B₁ + A₂B₂ + A₃B₃. C) A⋅B = A₀B₀ - (A→ ⋅ B→). D) A⋅B = A₀B₀ - A₁B₁ - A₂B₂ - A₃B₃.
A) Depèn exclusivament dels components espacials. B) Tipus de temps, tipus espacial o nul (similars a la llum). C) Ortogonals, paral·lels o perpendiculars. D) Només tipus de temps i tipus espacials.
A) Termodinàmica B) Relativitat general C) Mecànica quàntica D) Propagació d'ones
A) Potencial de Liénard-Wiechert B) Potencial newtonià C) Potencial gravitacional D) Potencial de Coulomb
A) El principi d'incertesa de Heisenberg B) L'equació de Schrödinger C) L'equació de Klein-Gordon D) L'equació de Dirac
A) 1964 B) 1905 C) 1923 D) 2005
A) Princeton University Press B) University of California Press C) TU Delft OPEN Books D) Nauka, Moscou
A) Darrigol, Olivier B) Rindler, Wolfgang C) Wolf, Peter; Petit, Gerard D) Alvager, T.; Farley, F. J. M.; Kjellman, J.; Wallin, L.
A) Zur Elektrodynamik bewegter Körper B) Relativitat: la teoria especial i la teoria general C) Sobre l'electrodinàmica dels cossos en moviment D) El significat de la relativitat
A) Physical Review A B) Physics Letters C) Scholarpedia D) Isis
A) Paul Tipler B) Lawrence Sklar C) Harvey R. Brown D) Sergey Stepanov
A) Mecànica i relativitat B) El món relativista C) Mecànica clàssica i relativitat especial D) Física moderna (4a edició)
A) Wolf, Peter; Petit, Gerard B) Darrigol, Olivier C) Rindler, Wolfgang D) Alvager, T.; Farley, F. J. M.
A) 2018 B) 2005 C) 1977 D) 2026
A) TU Delft OPEN Publishing B) Oxford University Press C) De Gruyter D) Princeton University Press
A) Darrigol, Olivier B) Rindler, Wolfgang C) Alvager, T.; Farley, F. J. M. D) Wolf, Peter; Petit, Gerard
A) T. Alvager B) Peter Wolf; Gerard Petit C) Olivier Darrigol D) Wolfgang Rindler
A) Carl Sagan B) Richard Feynman C) Stephen Hawking D) Robert Katz
A) Calculadora de relativitat: relativitat especial B) Notes de Hogg sobre la relativitat especial C) MathPages – Reflexions sobre la relativitat D) Càlcul K de Bondi
A) Calculadora de relació: Relativitat especial B) Einstein Online C) Àudio: Cain/Gay (2006) – Astronomy Cast D) Les Fundacions de Greg Egan
A) MathPages – Reflexions sobre la relativitat B) Les notes de Hogg sobre la relativitat especial C) SpecialRelativity.net D) Calculadora de relativitat: relativitat especial
A) Calculadora de relativitat: relativitat especial B) Llum d'Einstein C) Àudio: Cain/Gay (2006) – Astronomy Cast D) Les notes de Hogg sobre la relativitat especial
A) Relativitat en temps real B) Simulador de la relativitat especial Warp C) A través dels ulls d'Einstein D) velocitat de la llum
A) Simulador de relativitat especial de distorsió B) A través dels ulls d'Einstein C) Relativitat en temps real D) Velocitat de la llum |
Prova creada amb That Quiz —
el lloc per crear proves matemàtiques i d'altres matèries.