![]()
A) L'art de narrar històries. B) L'estudi de les llengües antigues. C) L'estudi de les diferents religions. D) La teoria i la pràctica de la interpretació, especialment en l'estudi de textos.
A) John Locke B) Sòcrates C) Friedrich Schleiermacher D) Martin Luther
A) L'explicació o interpretació crítica d'un text. B) El procés de traduir un text literalment, paraula per paraula. C) El procés d'escriure un comentari. D) L'estudi de la història antiga.
A) Comprendre el text basant-se en la seva gramàtica i context històric. B) Interpretar el text basant-se únicament en sentiments personals. C) Centrar-se només en les implicacions teològiques del text. D) Analitzar l'estructura del text sense tenir en compte la llengua.
A) Notes a peu de pàgina proporcionades per l'autor. B) Eines lingüístiques utilitzades per a la interpretació. C) Suposicions o creences que influeixen en la interpretació d'un text. D) Registres històrics de l'origen d'un text.
A) Crítica basada en la resposta del lector B) Mètode històric-crític C) Anàlisi textual D) Interpretació gramatical-històrica
A) Desxiframent B) Exegesi C) Implicació D) Inferència
A) Semàntica B) Gramàtica C) Sintaxi D) Hermeneutica
A) Charles Darwin B) Leonardo da Vinci C) Isaac Newton D) Hans-Georg Gadamer
A) Filosofia grega antiga B) Revolució industrial C) Alquímia medieval D) Ciència informàtica moderna
A) Al·literació B) Assonància C) Onomatopeia D) Consonància
A) Martin Heidegger B) Cleòpatra C) Albert Einstein D) Pablo Picasso
A) Determinar la versió més precisa d'un text comparant manuscrits. B) Interpretar el text sense tenir en compte la gramàtica. C) Crear una nova interpretació d'un text. D) Analitzar els recursos literaris utilitzats en un text.
A) Observar, analitzar. B) Traduir, interpretar. C) Escriure, compondre. D) Calcular, computar.
A) Indoeuropeu. B) Anatolian (cària). C) Egipci. D) Mesopotàmic.
A) Va ser un enemic. B) Va ser un mediador. C) Va ser un jutge. D) Va ser un servidor.
A) El principi d'Hillel B) Kal v'chomer C) Gezerah Shavah D) Baraita del rabí Ishmael
A) Com un text obert a la interpretació personal. B) Com a text sense errors. C) Com una col·lecció de mites. D) Com un text històricament imprecís.
A) Traducció literal només B) Ignorar el context C) Interpretació aleatòria D) Argument a fortiori (kal v'chomer)
A) El Tanakh era considerat sense errors. B) Ignorava altres textos. C) Permetia opinions personals. D) Se centrava únicament en la lògica.
A) Comerciant B) Intèrpret C) Rei D) Guerrer
A) Buddhavacana B) Mimamsa Sutra C) De doctrina christiana D) La Bíblia
A) La Cabala. B) El Midrash. C) El Talmud. D) El Zohar.
A) Mariologia. B) Teologia de la Trinitat. C) Cristologia. D) Eclesiologia.
A) Martí Lutero. B) Joan Calví. C) Lorenzo Valla. D) Friedrich Schleiermacher.
A) Friedrich Schleiermacher. B) Martin Heidegger. C) August Böckh. D) Georg Henrik von Wright.
A) Friedrich Schleiermacher. B) Charles Taylor. C) Wilhelm Dilthey. D) Martin Heidegger.
A) Interpretació al·legòrica B) Inconscient polític C) Obra de dol D) Drama tràgic
A) El subconscient polític B) Coneixement objectiu C) L'origen del teatre tràgic alemany D) Estudi empíric de les interaccions familiars
A) 2000 B) 1992 C) 1972 D) 1985
A) Frankfurt am Main B) Múnic C) Berlín D) Hamburg
A) Paul Ricœur B) Jürgen Habermas C) Karl-Otto Apel D) Frederick G. Lawrence
A) Bernard Lonergan B) Paul Ricœur C) Rudolf Makkreel D) Karl-Otto Apel
A) Jürgen Habermas B) Bernard Lonergan C) Paul Ricœur D) Karl-Otto Apel
A) Jürgen Habermas B) Paul Ricœur C) Rudolf Makkreel D) Karl-Otto Apel
A) Andrés Ortiz-Osés B) Paul Ricœur C) Jürgen Habermas D) Rudolf Makkreel
A) Andrés Ortiz-Osés B) Rudolf Makkreel C) Paul Ricœur D) Karl-Otto Apel
A) Se centra exclusivament en les tradicions arquitectòniques occidentals. B) Evita la interpretació en els processos de disseny. C) Es basa en l'anàlisi científica. D) És un encontre hermenèutic amb l'altre.
A) John Locke. B) Immanuel Kant. C) Steve Smith. D) Karl Marx.
A) Institucionalisme liberal. B) Realisme clàssic. C) Postmodernisme radical. D) Neorealisme.
A) Almenys des del segle XI. B) El segle XVIII. C) El segle XX. D) El període del Renaixement.
A) El Codi d'Hammurabi. B) El Corpus Juris Civilis de Justinià. C) La Magna Carta. D) Les Dotze Taules.
A) Martin Heidegger B) Don Ihde C) Paul Ricoeur D) Edmund Husserl
A) Física B) Química C) Matemàtiques D) Biologia
A) Don Ihde B) Santiago Zabala C) Hugo E. Herrera D) Gianni Vattimo
A) Conservació B) Imposició C) Triomf D) Anarquia
A) Ciència empírica B) Filosofia forta C) Pensament feble D) Realisme
A) Santiago Zabala B) Don Ihde C) Hugo E. Herrera D) Gianni Vattimo
A) Sigmund Freud B) Jacques Lacan C) Maurice Merleau-Ponty D) Hubert Dreyfus
A) Jacques Lacan B) Ludwig Wittgenstein C) Hubert Dreyfus D) Martin Heidegger
A) Maurice Merleau-Ponty B) Martin Heidegger C) Sigmund Freud D) Hubert Dreyfus
A) Hubert Dreyfus B) Jacques Lacan C) Sigmund Freud D) Maurice Merleau-Ponty
A) Martin Heidegger B) Hubert Dreyfus C) Ludwig Wittgenstein D) Maurice Merleau-Ponty
A) Psicologia humanista B) Psicologia conductual C) Psicologia clínica D) Psicologia del desenvolupament
A) Una història de ficció B) Una il·lusió o una mentida C) Una inexactitud històrica D) 'Història sagrada'
A) Anàlisi de dades quantitatives B) Aproximacions hermenèutiques C) Mètodes estadístics D) Models mecanicistes
A) "Hermeneutica de la reforma" B) "Hermeneutica total" C) "Hermeneutica de la ruptura" D) "Hermeneutica de la continuïtat"
A) Han de ser enteses dins del discurs del qual provenen. B) Es poden interpretar universalment sense context. C) Només s'han de tenir en compte perspectives modernes. D) Són irrelevants per als estudis sociològics. |