A) Gobernador B) Representant C) Dictador D) President
A) Xarxes socials B) Escriure cartes C) Votar D) Manifestar-se
A) Procés de destitució B) Eleccions C) Referèndums D) Boicots
A) Aristocràcia B) Monarquia C) Soberania popular D) Oligarquia
A) Indult presidencial B) Veto C) Revisió judicial D) Iniciativa legislativa
A) Escalada del conflicte B) Compromís C) Intimidació D) Coacció
A) Amnistia B) Procés de destitució C) Indult D) Commutació
A) Intervenció B) Soberania C) Autodeterminació D) Dependència
A) Referèndum B) Resolució C) Ratificació D) Confirmació
A) Governar per una classe elit. B) Llibertat de reunió i d'associació. C) Absència de llibertats civils. D) Falta de drets de vot per als ciutadans.
A) Thomas Jefferson. B) Abraham Lincoln. C) John Locke. D) Karl Popper.
A) Supressió de les opinions de les minories. B) Regiment de la majoria sense cap mena de control. C) Proteccions legals per als drets individuals o de grup. D) Poder absolut per als funcionaris electes.
A) Oligarquia. B) Regla de la majoria. C) Democràcia del consens. D) Dictadura.
A) Alemanya. B) Itàlia. C) Regne Unit. D) França.
A) Una constitució i un tribunal suprem limiten el poder de la majoria per protegir els drets de les minories. B) Regiment de la majoria sense cap límit constitucional. C) No hi ha un marc legal per protegir els drets individuals. D) El poder absolut està confinat en els funcionaris elegits.
A) Falta d'igualtat legal per als ciutadans. B) Governança per part d'una elit sense la participació del públic. C) Concentració del poder en mans de pocs. D) Control ascendent, igualtat política i normes socials que reflecteixen aquests principis.
A) Supressió del debat públic. B) Censura de les opinions contràries. C) Mitjans de comunicació controlats pel govern. D) Llibertat d'expressió política, de paraula i de premsa.
A) La capacitat de tots els votants de participar lliurement i plenament en la societat. B) Participació limitada basada en l'estatus social. C) Participació només per a determinats grups. D) Supressió del vot per part del govern.
A) Com una forma de govern on tots els ciutadans amb dret a vot tenen igual pes en l'elaboració de les lleis. B) Un sistema amb drets de vot desiguals. C) Exclusió de determinats grups dels processos polítics. D) Un govern liderat per un únic governant o partit.
A) Sí, perquè poden tenir un govern basat en el consentiment dels governats. B) No, les repúbliques mai són democràtiques. C) Les repúbliques i les democràcies són conceptes mútuament excloents. D) Les repúbliques sempre impliquen una monarquia.
A) Els sistemes autoritaris ofereixen més llibertat d'expressió. B) La democràcia implica el govern d'una elit. C) Ambdós sistemes distribueixen el poder polític de manera igual entre els ciutadans. D) A la democràcia, el poder polític resideix en el poble, mentre que als sistemes autoritaris no.
A) Els sistemes democràtics han disminuït. B) Les democràcies s'han fet més comunes. C) L'autoritarisme ha augmentat a nivell global. D) No hi ha hagut un canvi significatiu.
A) Satisfacció total amb la governança. B) Absència de qualsevol forma d'opinió pública. C) Aprovació universal dels líders polítics. D) Insatisfacció amb el funcionament del sistema democràtic.
A) Atorgui poder absolut a la majoria. B) Abolix els drets individuals. C) No té cap impacte en la governança. D) Limita els poders de la majoria per protegir els drets de les minories.
A) Les decisions són preses per una elit. B) Els ciutadans no tenen cap paper en la presa de decisions. C) El poble té l'autoritat directa per debatre i prendre decisions sobre la legislació. D) Els funcionaris electes prenen totes les decisions.
A) Els drets humans no són rellevants per als sistemes democràtics. B) No hi ha cap connexió entre els dos. C) Les democràcies sovint oprimeixen els drets humans. D) La democràcia proporciona un entorn que respecta els drets humans i les llibertats fonamentals.
A) L'establiment de les monarquies. B) L'exclusió de certs grups del dret a vot. C) Els moviments pel sufragi dels segles XIX i XX. D) L'ascens dels règims autoritaris.
A) La llei afavoreix l'elit governant. B) Només certs grups tenen drets legals. C) Desigualtat legal basada en l'estatus social. D) Tots els ciutadans que compleixen els requisits són iguals davant la llei.
A) Governança per part d'un monarca no escollit. B) Decisions preses sense la participació del públic. C) Votació directa per part dels ciutadans sobre totes les qüestions legislatives. D) Els ciutadans trien funcionaris governamentals perquè els representin i actuïn en el seu nom.
A) La llibertat de religió i d'expressió solen estar garantides en una constitució. B) L'expressió està subjecta a una censura severa. C) Només es permeten certes religions. D) Les llibertats religioses i d'expressió estan restringides.
A) La democràcia protegeix els drets de les minories mitjançant la protecció dels drets individuals. B) El govern de la majoria sense cap protecció per a les minories. C) Només la majoria té protecció legal. D) Els drets de les minories són ignorats en els sistemes democràtics.
A) Soló B) Sòcrates C) Clístenes D) Pèricles
A) Roma B) Esparta C) Cartagena D) Atenes
A) isonomia B) tirania C) aristocràcia D) oligarquia
A) Tucidides B) Aristòtil C) Sòcrates D) Plató
A) Vaishali B) Cartagena C) Roma D) Atenes
A) Azteques B) Inques C) Iroquesos D) Maies
A) La Confederació Iroquesa B) La República Romana C) La República Veneciana D) La Democràcia Atenenca
A) Althing B) Thing C) Consells vikings D) Løgting
A) El Papa B) El Gran Imam d'Al-Azhar C) El Patriarca de Constantinoble D) L'Arquebisbe de Canterbury
A) Frísia B) Anglaterra C) Imperi del Mali D) Polònia
A) El Gran Consell de Venècia B) Les Corts de Lleó C) El Parlament de Simon de Montfort D) El Senat romà
A) Karl Marx B) Max Weber C) David Stasavage D) Friedrich Engels
A) Løgting B) Gbara C) Corts de Lleó D) Althing
A) La Guerra Civil Anglesa B) La Restauració C) La Revolució Gloriosa D) El Protectorat
A) Mary Prince B) Ignatius Sancho C) Phillis Wheatley D) Olaudah Equiano
A) 1787 B) 1804 C) 1791 D) 1776
A) Estats Units B) Nova Zelanda C) Suècia D) França
A) Thomas Hobbes B) Jean-Jacques Rousseau C) John Locke D) Montesquieu
A) La 14a esmena (1869) B) La 15a esmena (1870) C) La 13a esmena (1865) D) La 19a esmena
A) Estats Units B) L'Imperi Otomà C) Polònia D) França
A) 192 B) 123 C) 85 D) 40
A) 38 per cent B) 50 per cent C) 25 per cent D) 58,2 per cent
A) Hongria B) Polònia C) Turquia D) Ucraïna
A) Tirania B) Estabilitat C) Democràcia D) Coexistència pacífica
A) Ronald Dworkin B) Robert A. Dahl C) Anthony Downs D) Joseph Schumpeter
A) Democràcia minimalista B) Poliarquia C) Democràcia agregativa D) Mandat mitjà
A) Nova York B) Califòrnia C) Texas D) Florida
A) Jean-Jacques Rousseau B) Thomas Hobbes C) Montesquieu D) John Locke
A) 50 vegades B) 100 vegades C) 31 vegades D) 10 vegades
A) Sistema presidencial B) Sistema de sorteig C) Democràcia representativa D) Democràcia parlamentària
A) Govern de majoria B) Oposició lleial C) Coalició D) Govern de minoria
A) Democràcia directa B) Representació basada en districtes C) Representació proporcional D) Democràcia parlamentària
A) El president B) El cap d'estat C) El primer ministre D) Els membres del govern
A) Legisladors B) Membres del gabinet C) Jutges D) Funcionaris electorals
A) Dissolució del poder legislatiu B) Nomenament de jutges C) Veto D) Procés de destitució
A) El monarca B) El president del Tribunal Suprem C) El cap d'estat D) El primer ministre
A) Estats federals B) Monarquies absolutes C) Teocràcies D) Repúbliques amb monarca
A) Teoria de la sortegada B) Teoria anarquista C) Democràcia liberal D) Teoria marxista
A) Murray Bookchin B) Karl Marx C) Pierre-Joseph Proudhon D) Leon Trotsky
A) Elecció dels òrgans de presa de decisions mitjançant selecció aleatòria. B) Regla de la majoria C) Consells de treballadors D) Democràcia directa
A) Democràcia directa B) Centralisme democràtic C) Parlaments elegits D) Assemblees de ciutadans
A) John Locke B) Arendt Lijphart C) Takis Fotopoulos D) Jean-Jacques Rousseau
A) Thomas Hobbes B) John Stuart Mill C) Karl Marx D) Takis Fotopoulos
A) Aprovació del govern central. B) Vots dels consells de nivell inferior. C) Una decisió unànime de tots els consells. D) Una majoria simple de vots entre tota la població.
A) Albert Einstein B) Jean-Jacques Rousseau C) John Locke D) Thomas Hobbes
A) Seva Gunitsky B) Polítics russos C) Michael Coppedge D) John Dewey
A) Seva Gunitsky B) Michael Coppedge, John Gerring i altres. C) John Dewey D) Polítics russos
A) Votació en l'àmbit públic. B) Govern per part dels accionistes. C) Gestió de la governança interna dins de les empreses. D) Presa de decisions només dins dels sindicats.
A) Un impulsor de la democràcia maximalista B) Un defensor de la democràcia minimalista C) El fundador de les escoles de Sudbury D) Amitai Etzioni
A) Agències governamentals B) Institucions gestionades per l'estat C) Empreses del sector públic D) Organitzacions no governamentals
A) Vots iguals per a tots els accionistes B) Votació basada en decisions executives C) Proporcional a la classe d'accions D) Una acció, un vot
A) Augmentar la integritat electoral B) Reduir la participació electoral C) Promoure la instauració de règims autocràtics D) Reduir l'educació cívica
A) Estats Units B) Hongria C) Índia D) Brasil
A) Educació cívica B) Aplicacions que ofereixen consells sobre com votar C) Augmentar el presidencialisme D) Democràcia participativa
A) Promoure la instauració de règims autocràtics. B) Disminuir la formació ciutadana. C) Reduir la integritat electoral. D) Augmentar la proporcionalitat.
A) França B) Belarús C) Myanmar D) Regne Unit
A) El cop d'estat del 18 Brumari B) El cop d'estat peruà de 1992 C) La Guerra Civil Espanyola D) La caiguda de Vietnam del Sud
A) Cop d'estat reial B) Retrocessament democràtic C) Cop d'estat militar D) Invasió
A) Informació rellevant per a les polítiques públiques B) Radiodifusió de servei públic C) Periodisme d'investigació D) Sensacionalisme
A) Augment de la despesa militar B) Radiodifusió de servei públic C) Desregulació dels mitjans de comunicació comercials D) Privatització dels mitjans de comunicació |