A) Sitta canadensis B) Sitta castanea C) Sitta europaea D) Sitta carolinensis
A) Tundra B) Boscos de fulla caduca C) Arrecifs de corall D) D deserts
A) Vermell B) Blau C) Groc D) Verd
A) A través de danses complexes. B) Mena la cua. C) Utilitzant senyals olfactius. D) Mitjançant vocalitzacions i llenguatge corporal.
A) Subcontinent indi B) Austràlia C) Àfrica D) Amèrica del Nord
A) Fringillidae B) Sittidae C) Corvidae D) Accipitridae
A) Gregari B) Territorial C) Migratori D) Solitari
A) Vulnerable B) En perill crític C) De menor preocupació D) En perill
A) Peus forts B) Cues llargues C) Becs potents D) Caps grans
A) Amb danses complexes. B) Utilitzant cants forts i senzills. C) Mitjançant exhibicions silencioses. D) Construint nius elaborats.
A) Àsia del Sud B) Amèrica del Nord C) Àfrica D) Europa del Nord
A) Boscos temperats o de muntanya B) jungles tropicals C) prades D) deserts
A) Sima petita de les roques B) Sima petita xinesa C) Sima petita de pit vermell nord-americana D) Sima petita eurasiàtica
A) Contaminació B) Urbanització C) Desforestació D) Canvi climàtic
A) David Attenborough B) John Gould C) Charles Darwin D) René-Primevère Lesson
A) Ermitània de parets (Tichodroma muraria) B) Rovinals (Troglodytidae) C) Remeus (Certhiidae) D) Polioptílids (Polioptilidae)
A) Tichodromadidae B) Salpornithidae C) Certhiidae D) Sittidae
A) Piciformes B) Sylvioidea C) Passeriformes D) Certhioidea
A) Alemany B) Llatí C) Francès D) Grec antic
A) Certhiops rummeli B) Esparver de pit vermell C) S. senogalliensis Portis, 1888 D) S. cuvieri Gervais, 1852
A) Societat Ornitològica Americana B) Comitè Mundial de Noms d'Ocells C) Unió Britànica d'Ornitòlegs D) Congrés Internacional d'Ornitologia
A) Tenir els mateixos cants B) Habitar el mateix hàbitat C) Construir els seus propis nius D) Migrar juntament
A) Fang i excrements B) Gotetes de resina pegajosa de coníferes C) Escates de l'escorça i restes de llavors D) Coleòpters de la família dels blister
A) Segellant les esquerdes amb fang. B) Espalant escarabats blísters al voltant de l'entrada. C) Construint nius de forma de ampolla. D) Utilitzant gotes de resina adherent de coníferes.
A) Nidificació en forats profunds dels arbres. B) Nidificació comunitària en grups estrets. C) Ús de grans quantitats de materials d'aïllament suaus. D) Construcció de nius amb fang i excrements.
A) 53% B) 40% C) 61,6% D) 75%
A) Més petita que les espècies del sud. B) Inexistent. C) La mateixa que a les espècies del sud. D) Més gran en comparació amb altres regions.
A) De 12 a 18 dies B) De 5 a 10 dies C) De 20 a 25 dies D) De 30 a 35 dies
A) Menys de 1 kg B) Exactament 50 kg C) Entre 10 i 20 kg D) Fins a 32 kg (70 lliures)
A) De 21 a 27 dies B) De 40 a 45 dies C) De 10 a 15 dies D) De 30 a 35 dies
A) Menys d'1 any B) La taxa anual de supervivència dels adults és del 61,6%. C) Exactament 5 anys D) Més de 15 anys
A) Plomes B) Fragments d'escorça C) Fang D) Coleòpters de la família dels blisteridae
A) Picots B) Verderols C) Prínceps D) Orenetes
A) Un tros de l'escorça d'un arbre com a palanca. B) Una branca per cavar a terra. C) Una pedra per trencar les llavors. D) Una fulla per recollir insectes.
A) Les llencen. B) Les utilitzen com a eines per obrir altres aliments. C) Les empenyen en petites esquerdes per a consumir-les més tard. D) Se les mengen immediatament, allà mateix.
A) Quatre B) Deu C) Vuit D) Sis
A) Agricultura itinerant B) Una llei que promou el turisme C) Urbanització D) Desforestació per part de la població local
A) Més de 10.000 B) No supera les 1.000 aus C) Uns quants milers D) Més de 5.000
A) Desenvolupament turístic B) Fragmentació dels boscos C) Desforestació D) Urbanització |