Christiaan Huygens - Qüestionari
A) 1629 B) 1749 C) 1682 D) 1596
A) Cometa B) Planeta C) Asteroides D) Lluna
A) 1700 B) 1750 C) 1802 D) 1655
A) Rellotge de pèndol B) Clessidra C) Relotge de sol D) Relotge de vela
A) 1802 B) 1673 C) 1756 D) 1700
A) Casquets polars de gel B) Volcans C) Valls D) Canals
A) Març B) Vènus C) Júpiter D) Saturn
A) CERN B) UNESCO C) Royal Society D) NASA
A) Niels Bohr B) Max Planck C) Thomas Young D) Michael Faraday
A) Mecànica Celestial B) Systema Saturnium C) Les llunes galileanes D) Nit Estrellada
A) Anglaterra B) Alemanya C) Països Baixos D) França
A) El descobridor de la gravetat B) L'inventor del càlcul C) Una figura clau de la Revolució Científica D) El creador de la taula periòdica
A) Anglaterra B) Països Baixos C) França D) Alemanya
A) 1673 B) 1657 C) 1665 D) 1689
A) Isaac II Thuret B) Johannes Kepler C) Galileu Galilei D) René Descartes
A) Horologium Oscillatorium B) De Motu Corporum ex Percussione C) Van Rekeningh in Spelen van Gluck D) Traité de la Lumière
A) Teoria corpuscular de la llum B) Teoria quàntica de la llum C) Teoria ondulatòria de la llum D) Teoria de la relativitat de la llum
A) El principi de Huygens sobre la propagació i la difracció de les ones. B) Les equacions de Maxwell. C) La teoria de la relativitat d'Einstein. D) Les lleis del moviment de Newton.
A) Ull de mira de Huygens B) Ull de mira newtonià C) Ull de mira de Kepler D) Ull de mira de Galileu
A) Frans van Schooten B) Galileu Galilei C) René Descartes D) Isaac Newton
A) Col·lisió elàstica B) Termodinàmica C) Electromagnetisme D) Força gravitacional
A) René Descartes i Marin Mersenne B) Galileu Galilei i Johannes Kepler C) Isaac Newton i Albert Einstein D) Albert Einstein i Niels Bohr
A) Diplomàtic i conseller de la Casa d'Orange B) Metge C) Matemàtic D) Artista
A) Un científic famós B) Un polític influent C) El seu avi matern D) El seu avi patern
A) Disset B) Setze C) Divuit D) Quinzena
A) André Rivet B) Johann Henryk Dauber C) John Pell D) Frans van Schooten Jr.
A) Johann Henryk Dauber B) John Pell C) André Rivet D) Frans van Schooten Jr.
A) Una guerra amb Anglaterra. B) Va acabar l'Edat d'Or neerlandesa. C) Va començar el primer període sense estatmajor. D) La Casa d'Orange va recuperar el poder.
A) Alemany o italià B) Holandès o anglès C) Espanyol o portuguès D) Francès o llatí
A) 1655 B) 1673 C) 1666 D) 1648
A) Aristòtil B) Euclides C) Pitagòries D) Arquímedes
A) Paràbola B) El·lipse C) Hipèrbola D) Catenària
A) Pierre de Fermat B) Gottfried Leibniz C) Claude Mylon D) Ismael Boulliau
A) René Descartes B) Grégoire de Saint-Vincent C) Blaise Pascal D) Isaac Newton
A) Ajustació justa B) Temperament meàntic C) Temperament igual D) Ajustament pitagòric
A) 1654 B) 1675 C) 1660 D) 1680
A) Villa parisenca B) Casa de Leiden C) Hofwijck D) Residència d'Amsterdam
A) Claude Mylon B) Marin Mersenne C) Pierre de Carcavi D) Ismael Boulliau
A) René Descartes B) Pierre de Fermat C) Isaac Newton D) Blaise Pascal
A) Mitjançant cartes B) En conferències públiques C) A través de reunions personals D) Publicant en revistes
A) 1689 B) 1698 C) 1700 D) 1695
A) Bernard Vaillant B) Pierre Bourguignon C) Caspar Netscher D) Adriaen Hanneman
A) Molla fusiforme B) Molla de palanca C) Molla helicoïdal D) Molla cicloïdal
A) Ignace-Gaston Pardies B) Rasmus Bartholin C) Ole Christensen Rømer D) Isaac Newton
A) Mecànica quàntica B) Astrofísica C) Física matemàtica moderna D) Termodinàmica
A) Galileu Galilei B) Robert Hooke C) Johannes Kepler D) Isaac Newton
A) Filosofia cartesiana B) Invariància galileana C) Hipòtesi de Boyle D) Mecànica newtoniana
A) Camp magnètic B) Força centrífuga C) Força gravitatòria D) Torsió
A) Tractatus B) Dioptrica C) Opticks D) Principia
A) Evitar la complexitat matemàtica. B) Centrar-se únicament en els aspectes teòrics. C) Ignorar les dades empíriques. D) Generar nous coneixements sobre el món.
A) Nicolas Fouquet B) Jean-Baptiste Colbert C) Lluís XIV D) François-Michel le Tellier
A) Contradice les ensenyances bíbliques. B) La Bíblia ni ho confirma ni ho nega. C) La Bíblia ho recolza explícitament. D) La Bíblia proporciona descripcions detallades d'aquesta cosa.
A) Geometria algebraica B) Càlcul C) Trigonometria D) Fraccions contínues
A) 1668 B) 1656 C) 1669 D) 1675
A) 1821 B) 1819 C) 1678 D) 1801
A) Les teories de Newton eren incompletes. B) Les idees de Newton eren metafísiques. C) Els experiments de Newton tenien errors. D) Les matemàtiques de Newton eren sòlides.
A) 1686 B) 1659 C) 1673 D) 1667
A) Presentacions axiomàtiques amb demostracions geomètriques rigoroses B) Aproximacions numèriques C) Observacions empíriques sense proves D) Arguments filosòfics
A) Metà B) Oxigen C) Dióxid de carboni D) Aigua
A) Marte B) Vènus C) Júpiter D) Saturn
A) Christiaan Huygens B) Robert Hooke C) Isaac Newton D) René Descartes
A) El seu estat civil és desconegut. B) Estava prometut, però mai es va casar. C) Mai es va casar. D) Va tenir diversos matrimonis.
A) 1689 B) 1663 C) 1657 D) 1675
A) La teoria de nombres de Gauss B) Les tècniques infinitesimals de Fermat C) Els mètodes d'Euler D) El càlcul de Newton
A) Sirius forma part d'un sistema estel·lar binari. B) Sirius és tan lluminós com el Sol. C) Sirius no té planetes que l'orbitin. D) Sirius està més a prop que la Lluna.
A) Lentes el·líptiques B) Lentes esfèriques C) Lentes parabòliques D) Lentes hiperbòliques
A) Eco B) Flanging C) Resonància D) Reverb
A) 1704 B) 1690 C) 1678 D) 1669
A) 1655 B) 1675 C) 1662 D) 1703
A) La ressonància, que provoca un augment de l'amplitud. B) El desfasament, que resulta en períodes de temps diferents. C) La sincronització, on els rellotges es van ajustar a la mateixa freqüència. D) L'amortiment, que fa que un dels rellotges s'aturi.
A) Guillaume de l'Hôpital B) Gottfried Wilhelm Leibniz C) Els Bernoulli D) Albert Einstein
A) Augmentar el parell. B) Sincronitzar el balancí. C) Reduir la fricció. D) Millorar la durabilitat.
A) Les lleis de Newton B) Les lleis de Leibniz C) Les lleis de Boyle D) Les lleis de Descartes
A) 1659 B) 1686 C) 1703 D) 1673
A) Londres B) Amsterdam C) París D) Roma
A) 1662 B) 1675 C) 1703 D) 1659
A) René Descartes B) Isaac Newton C) Robert Boyle D) Jean-Baptiste Colbert
A) Universitat de Leiden B) Acadèmia de Montmor C) Académie des sciences D) Royal Society de Londres
A) Philosophical Transactions of the Royal Society B) Journal des Sçavans C) Le Journal de Physique D) Acta Eruditorum
A) Arago B) Fresnel C) Young D) Newton
A) Amsterdam B) París C) Leida D) Londres
A) Mecanisme de remuntatge amb ancla B) Mecanisme de remuntatge amb palanca separada C) Mecanisme de remuntatge amb palanca (verge) D) Mecanisme de remuntatge cilíndric
A) Microscopi B) Llanternatge màgic C) Baròmetre D) Telescopi
A) F_c = m - ω² * r B) F_c = m * ω² * r C) F_c = m + ω² + r D) F_c = m / (ω * r)
A) Sir Robert Moray B) Alexander Bruce C) Jean Richer D) Lodewijk Huygens
A) 2006 B) 1659 C) 1703 D) 1675
A) Millorar la precisió dels rellotges de sol. B) Desenvolupar un nou tipus de mecanisme d'escapament. C) L'observació que els pèndols no són perfectament isòcronos. D) Crear una màquina de moviment perpetu.
A) Especulacions celestials B) Els mons celestials descoberts C) Móns universals D) La teoria còsmica
A) Grote Kerk, La Haia B) Abadia de Westminster, Londres C) Catedral de Notre-Dame, París D) Basílica de Sant Pere, Ciutat del Vaticà
A) Els Bernoulli B) Isaac Newton C) Michael Faraday D) Gottfried Wilhelm Leibniz
A) Interacció metafísica B) Acció de contacte C) Acció a distància D) Construccions teòriques
A) 30x B) 60x C) 50x D) 43x
A) Leibniz B) Galileo C) Newton D) Kepler
A) Sistemes metafísics. B) Acció a distància. C) Una filosofia natural orientada a l'experimentació i basada en la mecànica. D) Construccions teòriques.
A) 1675 B) 1651 C) 1693 D) 1684
A) Encelà B) Rea C) Iapetus D) Tità
A) La turbina hidràulica B) El motor de pólvora C) El motor de vapor D) El motor elèctric
A) Ciculoide B) El·lipse C) Paràbola D) Hipèrbola
A) Ignace-Gaston Pardies B) Christiaan Huygens C) Isaac Newton D) Rasmus Bartholin
A) Galileu Galilei B) Spinoza C) Isaac Newton D) Robert Boyle |
Prova creada amb That Quiz —
el lloc per crear proves matemàtiques i d'altres matèries.