A) John Smith B) David A. Huffman C) Robert Johnson D) Alice Jones
A) Codificació binària B) Codificació de longitud fixa C) Codificació ASCII D) Codificació de longitud variable
A) Símbols que comencen amb la lletra A B) Símbols freqüents C) Símbols rars D) Símbols amb índexs imparells
A) Un codi en què cap paraula de codi és un prefix d'una altra. B) Un codi amb paraules de codi de la mateixa longitud. C) Un codi que utilitza només els símbols 0 i 1. D) Un codi que comença amb el mateix símbol.
A) Arbre equilibrat B) Arbre perfecte C) Arbre complet D) Arbre binari òptim
A) Proporció de compressió B) Velocitat d'encriptació C) Consum de memòria D) Nombre de símbols
A) O(n log n) B) O(log n) C) O(n) D) O(n2)
A) Assignar codis binàries als símbols B) Comprimir les dades C) Construir una llista enllaçada D) Calcular les freqüències dels símbols
A) Símbol amb el nom més llarg B) Símbol menys freqüent C) Símbol més freqüent D) Símbol amb un nombre primer
A) Cua B) Heap binari C) Llista enllaçada D) Pila
A) Codis infixos B) Codis prefixos C) Codis sufixos D) Codis postfixos
A) 1955 B) 1949 C) 1960 D) 1952
A) Codificació Lempel-Ziv-Welch (LZW) B) Codificació Shannon-Fano C) Codificació per longitud de seqüència D) Codificació aritmètica
A) h(a_i) = log₂ (1 / w_i) B) h(a_i) = -log₂ (w_i) C) h(a_i) = 2w_i D) h(a_i) = w_i * log₂ (w_i)
A) H(A) = -∑(w_i > 0) w_i * log₂(w_i) B) H(A) = ∑(w_i > 0) h(a_i) / w_i C) H(A) = ∑(w_i > 0) log₂(w_i) D) H(A) = ∑(w_i > 0) w_i / log₂(w_i)
A) Zero, ja que el límit de w * log₂(w) quan w s'acosta a 0 des de valors positius és 0. B) És igual a l'invers del seu pes. C) És igual al contingut informatiu del símbol. D) Contribueix negativament a l'entropia.
A) Seguint el fill dret B) Un node intern C) Seguint el fill esquerre D) Un node fulla
A) Fila B) Pila C) Fila de prioritats D) Array
A) Una B) Tres C) Quatre D) Dos
A) A les dues cues simultàniament B) A cap de les cues C) A la segona cua D) A la primera cua
A) Seleccionant aleatòriament nodes de qualsevol de les dues files. B) Mantenint els pesos inicials a la primera fila i els pesos combinats a la segona fila. C) Ordenant ambdues files per pes després de cada inserció. D) Només enfilant nodes amb pesos únics.
A) Elimineu ambdós elements i comenceu de nou. B) Seleccioneu l'element de la primera fila. C) Seleccioneu un element aleatòriament de qualsevol de les dues files. D) Seleccioneu l'element de la segona fila.
A) Romanen com a nodes fulla. B) Es eliminen de l'arbre. C) Es combinen per formar un nou node intern. D) Es converteixen en nodes arrel.
A) Compressió de text en processadors de text. B) Màquines de fax. C) Codificació d'imatges per a pàgines web. D) Compressió d'arxius d'àudio.
A) Problemes relacionats amb l'ordenació de dades. B) Problemes que no impliquen pesos. C) Minimitzar la longitud màxima del camí ponderat, entre altres coses. D) Només problemes relacionats amb la compressió.
A) L'algorisme de Huffman per plantilles. B) L'algorisme de fusió de paquets. C) L'algorisme de Huffman binari. D) L'algorisme de Huffman adaptatiu.
A) Adriano Garsia. B) Richard M. Karp. C) T. C. Hu. D) Alan Turing.
A) La representació binària. B) El cost de la transmissió. C) L'ordre alfabètic. D) La freqüència d'aparició.
A) Universitat de Princeton B) Universitat de Stanford C) Universitat de Harvard D) MIT
A) Cal emmagatzemar una taula de freqüències amb el text comprimit. B) Una clau de xifrat ha d'acompanyar les dades comprimides. C) El text original ha de ser emmagatzemat juntament amb la versió comprimida. D) No cal emmagatzemar informació addicional. |