A) John Smith B) Robert Johnson C) David A. Huffman D) Alice Jones
A) Codificació de longitud variable B) Codificació binària C) Codificació ASCII D) Codificació de longitud fixa
A) Símbols freqüents B) Símbols rars C) Símbols amb índexs imparells D) Símbols que comencen amb la lletra A
A) Un codi amb paraules de codi de la mateixa longitud. B) Un codi en què cap paraula de codi és un prefix d'una altra. C) Un codi que comença amb el mateix símbol. D) Un codi que utilitza només els símbols 0 i 1.
A) Arbre equilibrat B) Arbre perfecte C) Arbre complet D) Arbre binari òptim
A) Velocitat d'encriptació B) Consum de memòria C) Nombre de símbols D) Proporció de compressió
A) O(n) B) O(n log n) C) O(log n) D) O(n2)
A) Construir una llista enllaçada B) Calcular les freqüències dels símbols C) Comprimir les dades D) Assignar codis binàries als símbols
A) Símbol menys freqüent B) Símbol més freqüent C) Símbol amb un nombre primer D) Símbol amb el nom més llarg
A) Llista enllaçada B) Heap binari C) Pila D) Cua
A) Codis postfixos B) Codis prefixos C) Codis sufixos D) Codis infixos
A) 1949 B) 1960 C) 1955 D) 1952
A) Codificació Lempel-Ziv-Welch (LZW) B) Codificació per longitud de seqüència C) Codificació Shannon-Fano D) Codificació aritmètica
A) h(a_i) = w_i * log₂ (w_i) B) h(a_i) = -log₂ (w_i) C) h(a_i) = log₂ (1 / w_i) D) h(a_i) = 2w_i
A) H(A) = ∑(w_i > 0) h(a_i) / w_i B) H(A) = -∑(w_i > 0) w_i * log₂(w_i) C) H(A) = ∑(w_i > 0) log₂(w_i) D) H(A) = ∑(w_i > 0) w_i / log₂(w_i)
A) És igual al contingut informatiu del símbol. B) Zero, ja que el límit de w * log₂(w) quan w s'acosta a 0 des de valors positius és 0. C) És igual a l'invers del seu pes. D) Contribueix negativament a l'entropia.
A) Seguint el fill esquerre B) Un node intern C) Seguint el fill dret D) Un node fulla
A) Fila de prioritats B) Array C) Pila D) Fila
A) Tres B) Quatre C) Dos D) Una
A) A la primera cua B) A les dues cues simultàniament C) A cap de les cues D) A la segona cua
A) Mantenint els pesos inicials a la primera fila i els pesos combinats a la segona fila. B) Seleccionant aleatòriament nodes de qualsevol de les dues files. C) Ordenant ambdues files per pes després de cada inserció. D) Només enfilant nodes amb pesos únics.
A) Seleccioneu un element aleatòriament de qualsevol de les dues files. B) Seleccioneu l'element de la segona fila. C) Elimineu ambdós elements i comenceu de nou. D) Seleccioneu l'element de la primera fila.
A) Es eliminen de l'arbre. B) Es combinen per formar un nou node intern. C) Romanen com a nodes fulla. D) Es converteixen en nodes arrel.
A) Compressió d'arxius d'àudio. B) Compressió de text en processadors de text. C) Màquines de fax. D) Codificació d'imatges per a pàgines web.
A) Problemes relacionats amb l'ordenació de dades. B) Problemes que no impliquen pesos. C) Només problemes relacionats amb la compressió. D) Minimitzar la longitud màxima del camí ponderat, entre altres coses.
A) L'algorisme de Huffman per plantilles. B) L'algorisme de fusió de paquets. C) L'algorisme de Huffman adaptatiu. D) L'algorisme de Huffman binari.
A) T. C. Hu. B) Adriano Garsia. C) Alan Turing. D) Richard M. Karp.
A) L'ordre alfabètic. B) El cost de la transmissió. C) La representació binària. D) La freqüència d'aparició.
A) MIT B) Universitat de Stanford C) Universitat de Harvard D) Universitat de Princeton
A) Cal emmagatzemar una taula de freqüències amb el text comprimit. B) El text original ha de ser emmagatzemat juntament amb la versió comprimida. C) Una clau de xifrat ha d'acompanyar les dades comprimides. D) No cal emmagatzemar informació addicional. |