A) Un llenguatge de programació per a la computació quàntica. B) Un tipus d'algoritme de xifrat. C) Una unitat bàsica d'informació quàntica. D) Un bit clàssic utilitzat en la computació convencional.
A) La superposició clàssica implica ones físiques. B) La superposició quàntica només s'aplica als estats de fotons. C) La superposició quàntica permet que els qubits estiguin en múltiples estats simultàniament. D) La superposició clàssica és més estable.
A) RSA B) AES C) Diffie-Hellman D) SHA-256
A) Major velocitat en el processament de grans conjunts de dades. B) Augment lineal de la velocitat per a tots els algorismes. C) Millor rendiment en la resolució de problemes purament matemàtics. D) Augment exponencial de la velocitat per a alguns algorismes.
A) Superposició quàntica B) Entrellament quàntic C) Interferència quàntica D) Paral·lelisme quàntic
A) L'algorisme de Bernstein-Vazirani B) L'algorisme de Deutsch C) L'algorisme de Shor D) L'algorisme de Grover
A) Aprofitant els principis de la mecànica quàntica per a l'intercanvi de claus. B) Confiant en solucions de xifrat basades en maquinari. C) Utilitzant algorismes de xifrat clàssics amb xarxes quàntiques. D) Canviant contínuament les claus de xifrat a un ritme ràpid.
A) Criptografia que només els ordinadors quàntics poden desxifrar. B) Criptografia utilitzada després d'una encriptació quàntica exitosa. C) Criptografia dissenyada per ser segura contra atacs quàntics. D) Criptografia que funciona en xarxes quàntiques. |