Filosofia analítica - Qüestionari
A) Søren Kierkegaard B) Ludwig Wittgenstein C) David Chalmers D) John Dewey
A) Friedrich Nietzsche B) Jacques Derrida C) Jean-Paul Sartre D) Gottlob Frege
A) Estructuralisme B) Nihilisme C) Espiritualitat de la Nova Era D) Positivisme lògic
A) Henri Bergson B) David Hume C) Friedrich Hayek D) Edmund Gettier
A) Bertrand Russell B) Michel de Montaigne C) Karl Marx D) Simone Weil
A) Grècia B) Regne Unit C) França D) Alemanya
A) Simone de Beauvoir B) Martin Heidegger C) Ludwig Wittgenstein D) Michel Foucault
A) Anglès B) Francès C) Llatí D) Alemany
A) Filosofia analítica B) Filosofia continental C) Existencialisme D) Fenomenologia
A) Estètica i art B) Ètica i moralitat C) Metafísica i ontologia D) Llenguatge i significat
A) Franz Brentano B) Gottlob Frege C) Bertrand Russell D) Ludwig Wittgenstein
A) Un judici ètic. B) La "referencialitat" o la orientació cap a un objecte. C) L'intensitat d'un estat mental. D) Les propietats d'un fenomen físic.
A) Existencialisme B) L'escola de Brentano, que inclou a Husserl i Meinong C) Positivisme lògic D) Hegelianisme
A) Alexius Meinong B) Wilfrid Sellars C) Saul Kripke D) W. V. O. Quine
A) Idealismo continental B) Realisme analític C) Empirisme lògic D) Meinongianisme
A) Rudolf Carnap B) G. E. Moore C) Kazimierz Twardowski D) David Lewis
A) Wilfrid Sellars B) Gottlob Frege C) Franz Brentano D) Alexius Meinong
A) L'existència d'un fenomen físic. B) Una demostració matemàtica. C) Un principi ètic. D) La característica dels fenòmens mentals de contenir un objecte en si mateixos.
A) Fenòmens físics B) Construccions lògiques C) Objectes reals que no existeixen D) Observacions empíriques
A) Coherència lògica B) Existència intencional C) Presència física D) Evidència empírica
A) La filosofia analítica se centra en l'anàlisi tècnica, mentre que la filosofia continental és més literària. B) La filosofia analítica posa l'èmfasi en l'ètica, mentre que la filosofia continental posa l'èmfasi en la lògica. C) La filosofia analítica es preocupa per l'estètica, mentre que la filosofia continental es preocupa per les matemàtiques. D) La filosofia analítica se centra en la metafísica, mentre que la filosofia continental se centra en la ciència.
A) Empirisme B) Logicisme C) Fenomenologia D) Racionalisme
A) Begriffsschrift (Sistema de notació conceptual) B) Filosofia de l'aritmètica C) Grundgesetze der Arithmetik (Lleis bàsiques de l'aritmètica) D) Les bases de l'aritmètica
A) Racionalisme B) Logicisme C) Psicologisme D) Empirisme
A) Georg Cantor B) Richard Dedekind C) Gottlob Frege D) Giuseppe Peano
A) La deducció transcendental. B) L'imperatiu categòric. C) El principi de context. D) La distinció entre analític i sintètic.
A) Una estrella del matí i una estrella del vespre. B) Dues estrelles diferents. C) Dos cossos celestials diferents. D) El planeta Venus.
A) F. H. Bradley B) William Hamilton C) Richard Whately D) George Boole
A) Bertrand Russell, G. E. Moore B) Richard Whately, George Boole C) F. H. Bradley, T. H. Green D) Hugh MacColl, Charles Sanders Peirce
A) Pragmatisme B) Atomisme lògic C) Idealismo britànic D) Empirisme
A) F. H. Bradley B) T. H. Green C) Bertrand Russell D) G. E. Moore
A) L'hegelianisme, per ser massa obscur. B) L'empirisme. C) El pragmatisme. D) L'atomisme lògic.
A) Neohegelianisme B) Realisme del sentit comú C) Holisme lògic D) Relacions internes
A) 1901 B) 1903 C) 1905 D) 1910
A) Conceptes abstractes B) Demonstratius com "aquest" o "aquell" C) Descripcions definides dissimulades D) Termes universals
A) Els paradoxes de Zenó B) El paradoxa del mentider C) El segon problema de Frege D) El dimoni maligne de Descartes
A) Teoria de la identitat B) Ambigüitat del quantificador C) Lògica predicativa D) Ambigüitat de l'abast
A) Ludwig Wittgenstein B) Alfred North Whitehead C) Gottlob Frege D) John Stuart Mill
A) Filosofia del llenguatge ideal B) Atomisme lògic C) La teoria dels tipus D) Metafísica del procés
A) Principia Mathematica B) Process and Reality C) Atomisme lògic D) El Tractatus
A) Lògica de predicats. B) Mètode de taules de veritat. C) Teoria dels tipus. D) Metafísica del procés.
A) Resolen tots els problemes filosòfics. B) Expressen la totalitat dels estats de les coses reals. C) Proporcionen un sistema complet de l'atomisme lògic. D) Totes les seves proposicions són, en última instància, sense sentit.
A) "Principia Mathematica". B) "Process and Reality". C) "Logical Atomism". D) "Tractatus Logico-Philosophicus".
A) Rudolf Carnap B) Otto Neurath C) Moritz Schlick D) Hans Reichenbach
A) Moritz Schlick B) Rudolf Carnap C) Friedrich Waismann D) Hans Reichenbach
A) Ascens semàntic B) Ascens epistemològic C) Ascens lògic D) Ascens metafísic
A) Analysis B) Philosophical Review C) Erkenntnis D) Mind
A) Va publicar una obra important sobre el positivisme lògic. B) Va ser assassinat pel seu antic estudiant, Hans Nelböck. C) Va fugir als Estats Units. D) Va esdevenir professor a la Universitat d'Oxford.
A) El llibre blau B) Tractatus logico-filosòfic C) Algunes observacions sobre la forma lògica D) Investigacions filosòfiques
A) John Wisdom B) Rush Rhees C) Frank Ramsey D) Piero Sraffa
A) Piero Sraffa B) Frank Ramsey C) John Wisdom D) Ludwig Wittgenstein mateix
A) Dualisme cartesià B) Realisme austríac C) Teoria de les descripcions de Russell D) Teories de les dades sensorials
A) L'error de Descartes B) La teoria dels actes de parla d'Austin C) L'idealismo de Hägerström D) La premissa d'existència de Strawson
A) Realisme austríac B) Dualisme cartesià C) Teoria de les descripcions de Russell D) Teories de les dades sensorials
A) Samuel Alexander B) David Lewis C) John Anderson D) J.N. Findlay
A) John Anderson B) Karl Popper C) J.N. Findlay D) David Lewis
A) David Lewis B) Karl Popper C) John Anderson D) J.N. Findlay
A) Eino Kaila B) Axel Hägerström C) Ernst Mally D) Georg Henrik von Wright
A) Ernst Mally B) Georg Henrik von Wright C) Axel Hägerström D) Eino Kaila
A) Tscha Hung B) Jin Yuelin C) Zhang Shenfu D) Liang Qichao
A) 1945 B) 1920 C) Anys 70 D) 1956
A) Zhang Shenfu B) Liang Qichao C) Hong Qian D) Tscha Hung
A) Segona Guerra Mundial B) Reformes econòmiques de la dècada de 1970 C) Pressió política comunista D) Revolució Cultural
A) Primera fase B) Segona fase C) Quarta fase D) Tercera fase
A) Pragmatisme B) Positivisme lògic C) Empirisme D) Especulació metafísica
A) Kant B) Carnap C) W. V. O. Quine D) Sellars
A) Wittgenstein B) Sellars C) Russell D) Carnap
A) Bertrand Russell. B) Willard Van Orman Quine. C) Ludwig Wittgenstein. D) Saul Kripke.
A) Lògica deontològica. B) Lògica de predicats. C) Lògica quantificacional. D) Lògica modal.
A) Saul Kripke. B) Carnap. C) Willard Van Orman Quine. D) Ruth Barcan Marcus.
A) Construccions sintètiques. B) Designadors rígids. C) Termes analítics. D) Descripcions flexibles.
A) Una sintaxi. B) Una semàntica. C) Un sistema de proves. D) Un algorisme.
A) David Lewis B) Stanisław Leśniewski C) Nelson Goodman D) Peter Van Inwagen
A) David Lewis B) John Locke C) Derek Parfit D) Bernard Williams
A) Una teoria de la redundància. B) Un compromís ontològic. C) Un element que porta la veritat. D) Una teoria semàntica.
A) La lògica temporal. B) El paradoxa del mentider. C) L'argument de la conseqüència. D) El principi de raó suficient.
A) Determinisme B) Libertarianisme C) Incompatibilisme D) Perdurantisme
A) David Lewis B) Arthur Prior C) Charlie Broad D) John McTaggart
A) Jan Łukasiewicz B) Edmund Gettier C) JC Beall D) Graham Priest
A) Michael Huemer B) Alvin Goldman C) Quine D) Roderick Chisholm
A) Teoria causal del coneixement B) Coherentisme C) Conservadorisme fenomenal D) Epistemologia de les virtuts
A) Quine B) Ernest Sosa C) Roderick Chisholm D) Alvin Goldman
A) Quine B) Roderick Chisholm C) Alvin Goldman D) Ernest Sosa
A) Creença vera justificada B) Coneixement sobre el coneixement C) El principi de raó suficient D) Pluralisme lògic
A) Centrar-se primer en els criteris metodològics B) Respondre a la pregunta 'què sabem?' abans de 'com ho sabem?' C) Aplicar principis de tancament al coneixement D) Dubtar de l'existència del coneixement
A) Nelson Goodman B) Chisholm C) G. E. Moore D) Wittgenstein
A) G. E. Moore B) Robert Nozick C) Fred Dretske D) Wittgenstein
A) Respondre a la pregunta 'com ho sabem?' abans de 'què sabem?' B) Aplicar la inducció a problemes filosòfics C) Centrar-se en casos particulars de coneixement D) Posar en dubte totes les afirmacions de coneixement
A) G. E. Moore B) Philippa Foot C) R. M. Hare D) Elizabeth Anscombe
A) Expressivisme B) Emotivisme C) Teoria de l'error D) Universalisme prescriptiu
A) Thomas Nagel B) Henry Sidgwick C) Robert Nozick D) John Rawls
A) El canvi emotivista. B) El 'gir aretàic'. C) La ressurgència conseqüencialista. D) La revitalització deontològica.
A) Anarquia, estat i utopia (1974) B) La societat oberta i els seus enemics (1945) C) Alliberació animal (1975) D) Una teoria de la justícia (1971)
A) "Justícia distributiva" B) "Llibertat restringida en la classe obrera" C) "Llibertat negativa" D) "Llibertat positiva"
A) Drets dels animals B) Positivisme jurídic C) Liberalisme de mercat lliure D) Materialisme històric
A) Materialisme històric de Marx B) Llibertarianisme de mercat lliure C) Justícia distributiva igualitària liberal D) Positivisme jurídic
A) Liberalisme igualitari B) Filosofia del llenguatge ordinari C) Positivisme jurídic D) Marxisme analític
A) Falta de llibertat en la classe obrera B) Justícia distributiva C) Autocontrol D) Absència de coerció
A) Matthew Kramer B) John Rawls C) G. A. Cohen D) Karl Popper |
Prova creada amb That Quiz —
el lloc on es poden crear i avaluar proves matemàtiques i d'altres matèries.