Mecànica quàntica - Qüestionari
A) Dualitat ona-partícula B) Funció d'ona C) Entrellament quàntic D) Acció fantasmagòrica a distància
A) Bit quàntic que pot estar en superposició o en estat d'entrellament. B) Unitat d'energia quantificada. C) Partícula elemental en el nucli atòmic. D) Àrea superficial d'un sistema quàntic.
A) Propietats d'un sistema que es poden mesurar. B) Conceptes teòrics que no es poden observar directament. C) Partícules virtuals que interactuen amb la matèria. D) Prediccions sobre l'estat futur d'un sistema quàntic.
A) Pèrdua de la coherència quàntica i transició a un comportament clàssic. B) Augment de l'entrellament entre partícules. C) Procés de conversió de bits clàssics a bits quàntics. D) Desenvolupament d'algoritmes quàntics per a la criptografia.
A) Demostra la dualitat onda-partícula de la llum i la matèria. B) Prova la llei de conservació de l'energia. C) Mostra el comportament dels electrons en un camp magnètic. D) Determina la velocitat de la llum en el buit.
A) Un ordinador que utilitza qubits per realitzar càlculs basats en principis quàntics. B) Un ordinador optimitzat per a connexions a Internet d'alta velocitat. C) Un dispositiu que controla reaccions atòmiques en centrals elèctriques. D) Un programari que simula el comportament mecànic quàntic.
A) Els electrons orbiten el nucli en nivells d'energia discrets. B) Els àtoms estan composts per partícules amb càrrega positiva i negativa. C) Els electrons i els protons tenen moments quantitzats. D) Els orbitals es defineixen per la probabilitat de trobar un electró.
A) Fenòmen en què una partícula travessa una barrera de potencial. B) Creació de partícules virtuals en acceleradors de partícules. C) Transmissió de dades a través d'ordinadors quàntics. D) Moviment de partícules en un moviment cíclic.
A) Mitjançant el principi d'incertesa B) Utilitzant variables ocultes C) Com una aproximació vàlida a escales ordinàries D) Ignorant la dualitat ona-partícula
A) La teoria d'Einstein B) La constant de Planck C) El principi d'incertesa D) El principi de Heisenberg
A) Isaac Newton, Albert Einstein, James Clerk Maxwell B) Galileu Galilei, Johannes Kepler, Tycho Brahe C) Richard Feynman, Stephen Hawking, Roger Penrose D) Niels Bohr, Erwin Schrödinger, Werner Heisenberg, Max Born, Paul Dirac
A) El principi d'incertesa de Heisenberg B) El teorema de Bell C) La teoria de la relativitat d'Einstein D) El teorema de Planck
A) Aritmètica i geometria bàsiques. B) Nombres complexos, àlgebra lineal, equacions diferencials, teoria de grups. C) Només estadística. D) Només mecànica clàssica.
A) Principi de superposició B) Principi d'incertesa C) Col·lapse de l'estat quàntic D) Dualitat ona-partícula
A) És unitaire. B) És no determinista. C) És comutatiu. D) És no lineal.
A) Una molècula biològica complexa B) L'àtom d'hidrogen C) Un sistema amb múltiples electrons que no té una solució de forma tancada D) L'àtom d'hèlium
A) [X̂, P̂] = 0 B) [X̂, P̂] = iħ C) [X̂, P̂] = ħ D) [X̂, P̂] = -iħ
A) ψ_A * ψ_B. B) ψ_A ⊗ ψ_B. C) ψ_A + ψ_B. D) (ψ_A)2 ⊗ (ψ_B)2.
A) POVMs (Operadors de Mesura de Projecció Ortogonal). B) Matrius de densitat reduïdes. C) Vectors d'estat. D) Estats enllaçats.
A) Mesures de valors operadors positius (POVM). B) Estats enllaçats. C) Matrius de densitat. D) Vectors d'estat.
A) La teoria de transformacions B) La mecànica matricial C) La mecànica ondulatoria D) La formulació de l'integral de camí de Feynman
A) Una magnitud conservada B) L'hamiltonià (H) C) Un principi d'acció D) Qualsevol operador hermitià
A) U(t) = Ht/ħ B) U(t) = iHt/ħ C) U(t) = eiHt/ħ D) U(t) = e-iHt/ħ
A) (ℏk² / (2m)) e^(i(kx - ℏkt)) B) -(ℏ² / (2m)) d² / dx² C) (1 / 2m) P² D) (πa⁻¹ / 4) e^(-x² / (2a))
A) (1/√(2π)) ∫ eikx dk B) -(ℏ² / (2m)) d² / dx² C) e-ak² / 2 D) ℏk
A) -(ℏ2 / (2m)) d² / dx² B) e^(i(kx - ℏk²t / (2m))) C) ψk, 0 D) (1/√(2π)) ∫ eikx dk
A) Als límits B) Fora de la caixa C) Una regió determinada D) Tot l'espai
A) Mètode de l'escala (o mètode de les operacions de creació i aniquilació) B) Separació de variables C) Mètode variacional D) Teoria de la pertorbació
A) Font de fotons. B) Funcionament del desfasador de fase. C) Detector. D) Funcionament del divisor de feix.
A) |α|² * |β|² = 1 B) |α|² - |β|² = 1 C) |α|² + |β|² = 1 D) |α| + |β| = 1
A) Espai de Minkowski B) Espai euclidià C) Espai de fases D) Espai de Hilbert
A) Valors propis B) Matrius unitàries C) Operadors hermitics D) Funcions d'ona
A) Superposició B) Decoherència C) Quantificació D) Entrellament
A) Efecte fotoelèctric B) Dispersió de Rutherford C) Experiment de Stern-Gerlach D) Experiment de la doble escletxa
A) Un bòson W, que transporta la força nuclear feble. B) Un gluó, que transporta la força nuclear forta. C) Un fotó, que transporta la força electromagnètica. D) El gravitó, que transporta la força gravitatòria.
A) Ondes gravitatòries B) Xarxes d'espín C) Bucles de corda D) Camps quàntics
A) 1803 B) 1925 C) 1859 D) 1900
A) Julius Plücker B) Eugen Goldstein C) Johann Wilhelm Hittorf D) Michael Faraday
A) Niels Bohr B) Gustav Kirchhoff C) Albert Einstein D) Max Planck
A) 1915 B) 1900 C) 1925 D) 1899
A) Erwin Schrödinger B) Albert Einstein C) Niels Bohr D) Max Born
A) Erwin Schrödinger B) Max Born C) Werner Heisenberg D) Louis de Broglie
A) 1926 B) 1923 C) 1925 D) 1930
A) El simposi de mecànica quàntica B) La cinquena conferència de Solvay C) La primera conferència de Solvay D) El congrés internacional de física
A) Eugen Goldstein B) J. J. Thomson C) Julius Plücker D) Michael Faraday
A) Arnold Sommerfeld B) Pasqual Jordan C) Max Born D) Werner Heisenberg
A) Moltes disciplines B) Relativitat general C) Termodinàmica D) Només la física clàssica |
Prova creada amb That Quiz —
on es fan proves de matemàtiques i altres matèries.