A) 1995 B) 1990 C) 2000 D) 1985
A) Roscosmos B) NASA C) ISRO D) ESA
A) Infraroig B) Refràctor C) De ràdio D) Reflector
A) Mòdul de control B) Antenes C) Mirall principal D) Panells solars
A) Fissures al mirall B) Aberració esfèrica C) Pèrdua de contacte amb la Terra D) Avaria de subministrament elèctric
A) Centre de Recerca Ames B) Centre Espacial Johnson C) Centre Espacial Kennedy D) Centre de Vol Espacial Goddard
A) 3 metres B) 1 metre C) 2,4 metres D) 5 metres
A) Albert Einstein B) Isaac Newton C) Galileu Galilei D) Edwin Hubble
A) Tecnologia làser B) Òptica de rajos X C) Sistema de correcció òptica i reemplaçament axial del telescopi espacial (COSTAR) D) Imatge digital
A) Infraroig, raigs X i raigs gamma. B) Només llum visible. C) Ultraviolat, visible i infraroig proper. D) Microones i ones de ràdio.
A) STS-125, el 2009 B) STS-61, el 1993 C) STS-31, el 1990 D) STS-135, el 2011
A) Cinc B) Set C) Sis D) Tres
A) Edwin Hubble B) Lyman Spitzer C) Hermann Oberth D) Nancy Grace Roman
A) Els telescopis espacials només poden observar la llum visible. B) Es eliminen les limitacions en la resolució degudes a la turbulència atmosfèrica. C) Els telescopis terrestres tenen una millor resolució angular. D) Els telescopis espacials no poden observar la llum infraroja ni la llum ultraviolada.
A) 1975 B) 1962 C) 1946 D) 1983
A) Nancy Grace Roman B) Lyman Spitzer C) Hermann Oberth D) Edwin Hubble
A) 1990 B) 2001 C) 1979 D) 1983
A) Estudis de microones de la radiació de fons còsmic. B) Imatges de rajos X de la Lluna. C) Observacions ultraviolades d'estrelles i galàxies des del 1968 fins al 1972. D) Observacions de raigs gamma de forats negres.
A) El programa OAO B) El programa de l'ESA C) El programa GTE D) El programa Hubble
A) 1977 B) 1970 C) 1983 D) 1974
A) 100 milions de dòlars B) 5 milions de dòlars C) No es va aprovar cap finançament. D) 36 milions de dòlars
A) 1978 B) 1974 C) 1983 D) 1990
A) L'univers s'està expandint. B) L'estructura de l'ADN. C) L'existència de forats negres. D) La teoria de la relativitat.
A) El 25% B) Almenys el 15% C) El 50% D) El 10%
A) Centre de Vol Espacial Goddard B) Kodak C) Perkin-Elmer D) Lockheed
A) 500 nanòmetres B) 100 nanòmetres C) 1 micròmetre D) 10 nanòmetres
A) Kodak B) Perkin-Elmer C) Lockheed D) Itek
A) 25 mm B) 10 mm C) 5 mm D) 50 mm
A) Octubre de 1984 B) Març de 1986 C) Abril de 1985 D) Setembre de 1986
A) 25 nm B) 100 nm C) 65 nm D) 50 nm
A) Òxid d'alumini B) Nitret de titani C) Fluorur de magnesi D) Dióxid de silici
A) 1.175 milions de dòlars B) 1.5 milions de dòlars C) 750 milions de dòlars D) 900 milions de dòlars
A) Abril de 1985 B) Març de 1986 C) Octubre de 1984 D) Setembre de 1986
A) Fibra de carboni B) Grafí-epoxi C) Al·liatge de titani D) Alumini
A) Es va realitzar una purga amb gas nitrogen abans del llançament. B) Es van utilitzar materials absorbents d'aigua. C) El telescopi es va recobrir amb un material anti-gel. D) Es van instal·lar elements de calefacció als instruments.
A) Un nou sistema de refrigeració. B) Hardware de comunicació millorat. C) Mòduls de memòria addicionals. D) Un processador Intel 80386 amb un coprocessador matemàtic 80387.
A) Microprocessador RCA 1802. B) Hughes Aircraft CDP1802CD C) Processador Intel 80386. D) Westinghouse NSSC-1.
A) Universitat de Wisconsin-Madison B) Laboratori de propulsió a reacció de la NASA (Jet Propulsion Laboratory) C) Agència Espacial Europea D) Centre de vol espacial Goddard
A) Observacions en infraroig B) Fotometria de llum visible C) Espectroscòpia ultraviolada D) Imatgeria òptica d'alta resolució
A) Quatre B) Vuit C) Setze D) Dotze
A) Dispositius de comptatge de fotons B) Tubos fotomultiplicadors C) Sensores d'infrarojos D) Dispositius de transferència de càrrega (CCD)
A) Dins dels 0.0003 segons d'arc. B) Dins dels 0.01 segons d'arc. C) Dins dels 0.001 segons d'arc. D) Dins d'1 segon d'arc.
A) Sensores de guia fina (FGS) B) Fotòmetre d'alta velocitat (HSP) C) Càmera de camp ampli i planetària (WF/PC) D) Espectrògraf d'alta resolució de Goddard (GHRS)
A) 24 B) 48 C) 12 D) 96
A) Fotòmetre d'alta velocitat (HSP) B) Càmera de camp ampli i planetària (WF/PC) C) Espectrògraf d'alta resolució de Goddard (GHRS) D) Càmera per a objectes febles (FOC)
A) 350 quilòmetres (217 milles) B) 700 quilòmetres (435 milles) C) 540 quilòmetres (340 milles) D) 1000 quilòmetres (621 milles)
A) 30° B) 70° C) Al voltant de 50° D) 90°
A) Problemes tècnics amb el telescopi B) El desastre del transbordador Challenger C) Reduccions en el pressupost de la NASA D) Retards en la fabricació de components
A) STS-41-C B) STS-28 C) STS-26 D) STS-31
A) NICMOS B) ACS C) STIS D) COSTAR
A) Sensores de guia fina B) Espectrògraf d'orígens còsmics C) Càmera avançada per a estudis D) Càmera de camp ampli 3 (WFC3)
A) Espai espacial de la Universitat de Wisconsin–Madison B) Museu Nacional de Vol i Espai Smithsonian C) Centre Espacial Johnson de la NASA D) Museu Dornier, Alemanya
A) Substituir una bateria que podria presentar problemes de fiabilitat. B) Substituir tots els instruments. C) Reduir la mida del telescopi. D) Eliminar la necessitat de programari terrestre.
A) Càmera per a objectes febles (FOC) B) Espectrògraf d'orígens còsmics C) Espectrògraf d'imatges del telescopi espacial D) Sensor de guia precisa
A) Sensor de guia precisa B) Espectrògraf d'objectes febles (FOS) C) Càmera de camp ampli 3 D) Espectrògraf d'orígens còsmics
A) Van utilitzar lents addicionals per corregir les imatges. B) Tècniques avançades de processament d'imatges, com ara la deconvolució. C) Els astrònoms van ajustar manualment cada imatge. D) El telescopi va ser recalibrat utilitzant observacions realitzades des de terra.
A) Carl Sagan B) Lew Allen C) Edwin Hubble D) Neil Armstrong
A) El mirall estava fabricat amb un material inadequat. B) El programari del telescopi tenia errors. C) Un corrector nul reflector havia estat muntat incorrectament. D) El mirall no estava prou polit.
A) Mesures manuals. B) Simulacions per ordinador. C) El correctiu nul reflector fet a mida. D) Correctius nuls refractius convencionals.
A) -1.00230 B) -1.01390 ± 0.0002 C) -1.50000 D) -0.90000
A) Discovery B) Atlantis C) Endeavour D) Columbia
A) WF/PC B) Fotòmetre d'alta velocitat C) Giroscopis D) Panells solars
A) Cinc B) Tres C) Set D) Deu
A) 1 de març de 1994 B) 13 de gener de 1994 C) 14 de febrer de 1994 D) 31 de desembre de 1993
A) Yuri Gagarin B) Neil Armstrong C) Buzz Aldrin D) Story Musgrave
A) Noves mantilles d'aïllament tèrmic. B) Dissipador de calor de nitrogen sòlid. C) Kit de millora de la tensió/temperatura (VIK). D) Registrador d'estat sòlid.
A) Va instal·lar nous panells solars. B) Va substituir el seu mirall principal. C) Va modernitzar la seva unitat de processament de dades. D) Va instal·lar un sistema de refrigeració de circuit tancat.
A) La missió de manteniment número 4 va ser posposada indefinidament. B) La NASA va decidir llançar el telescopi espacial James Webb abans del previst. C) Les futures missions de manteniment tripulades van ser cancel·lades. D) Això va provocar que es realitzessin immediatament reparacions al telescopi Hubble.
A) Observació amb rajos X B) Imatge ultraviolada C) Lente gravitacional D) Detecció d'ones de ràdio
A) Telescopi espacial Kepler B) Telescopi espacial James Webb C) Observatori de rajos X Chandra D) Telescopi espacial Spitzer
A) La primera caracterització morfològica amb significància estadística. B) Dades sobre les atmosferes dels planetes exteriors. C) Imatges en llum ultraviolada. D) Observacions d'estrelles joves.
A) 1998 B) 2010 C) 2006 D) 2020
A) Exactament 100 B) Al voltant de 500 C) Menys de 50 D) Més de 200
A) 100% B) 50% C) 75% D) 90%
A) Dos B) Cinc C) Una dotzena D) Vint
A) 1000 òrbites. B) 828 òrbites. C) 195 òrbites. D) 500 òrbites.
A) 195 òrbites. B) 1000 òrbites. C) 500 òrbites. D) 828 òrbites.
A) Aproximadament anualment B) Cada dos anys C) Mensualment D) Cada dos anys
A) Tot el cicle B) Cap assignació específica C) La meitat del temps del telescopi D) Només unes poques hores
A) Estudi de forats negres B) Observació d'exoplanetes C) Anàlisi del clima terrestre D) "Cometes en transició: cerca d'oxigen i hidrogen en la llum ultraviolada"
A) A principis dels anys 80. B) A mitjans dels anys 90. C) A principis dels anys 2000. D) A finals dels anys 70.
A) Matèria fosca B) Flux quàntic C) Energia fosca D) Radiació còsmica
A) Un planeta similar a la Terra situat en la zona habitable B) La galàxia confirmada més llunyana, GN-z11 C) Un nou sistema solar dins de la nostra galàxia D) Un nou tipus de forat negre
A) Europa B) Ganymedes C) Io D) Cal·listo
A) 486958 Arrokoth B) Eris C) Plutó D) Sedna
A) 2019 B) 2018 C) 2015 D) 2022
A) Deu vegades la massa B) La mateixa que la de les altres cometes conegudes C) El doble de la massa D) Cinquanta vegades la massa
A) Discos protoplanetaris (proplyds) B) Forats negres C) Matèria fosca D) Quàsars
A) Galàxia del Sombrero B) MACS 2129-1 C) Galàxia d'Andròmeda D) Galàxia del Remolí
A) Rigel B) Betelgeuse C) Earendel D) Sirius
A) Gairebé 30.000 B) Aproximadament 15.000 C) Al voltant de 10.000 D) Més de 22.000
A) Imatgeria de raigs X B) Interferometria amb màscara d'obertura C) Espectroscòpia D) Astrofísica de ràdio
A) Poden tenir una vida útil sorprenentment llarga. B) Requereixen un reemplaçament freqüent. C) Es degraden ràpidament a causa de la radiació. D) No es veuen afectades per les condicions de buit.
A) Unitats de cinta magnètica B) Emmagatzematge de dades en estat sòlid C) Memòria flash D) Discos òptics
A) Sis mesos B) Vint-quatre mesos C) Immediatament després de la seva recollida D) Dotze mesos
A) Format FITS B) Format JPEG C) Format PNG D) Format TIFF
A) Blau fosc B) Groc vibrant C) Verd clar D) Vermell fosc
A) L'investigador principal (IP). B) Qualsevol astrònom. C) El director de l'STScI. D) Administradors de la NASA.
A) Compressió de dades B) Millora de la imatge C) Calibratge manual D) Procés de reducció automatitzat
A) Combinació d'imatges monocromàtiques separades mitjançant diferents filtres. B) Sensores d'imatge a color directes. C) Processament posterior amb intel·ligència artificial. D) Ús d'un únic filtre de banda ampla. |