![]()
A) Descobridor del DNA B) Fundador de la física quàntica C) Pare de la taxonomia D) Inventor del microscopi
A) 1807 B) 1707 C) 1607 D) 1907
A) Suècia B) Alemanya C) França D) Anglaterra
A) Nomenclatura basada en el color B) Nomenclatura aleatòria C) Nomenclatura jeroglífica D) Nomenclatura binomial
A) Economia B) Arquitectura C) Botànica D) Física nuclear
A) A la Gran Muralla de la Xina B) A l'Everest C) A la catedral d'Uppsala D) Sota la Torre Eiffel
A) S'ha atragat amb un raïm B) Fulminat per un llam C) Caure d'un arbre D) Atrac
A) Guerra i pau B) Harry Potter i la pedra filosofal C) El Senyor dels Anells D) Species Plantarum
A) Regne B) Família C) Gènere D) Espècie
A) Meteorologia B) Taxonomia C) Geologia D) Astronomia
A) Carl de Linné B) Sir Carl Linnaeus C) Carl von Linné D) Carl el Gran de Suècia
A) Råshult B) Gothenburg C) Estocolm D) Uppsala
A) Nilsson B) Brodersonius C) Lind D) Ingemarsson
A) La seva flor preferida, un lirio. B) Una figura històrica anomenada Linnaeus. C) Un arbre de llimer gegant a la finca familiar. D) La paraula llatina per a 'arbre'.
A) Metge B) Professor universitari C) Pastor luterà i botànic aficionat D) Agricultor
A) Anys 1760 B) Anys 1730 C) Anys 1750 D) Anys 1740
A) Linné B) L. C) Linnæus D) Linnaeus
A) L'espècimen tipus B) El donant genètic C) El principal investigador D) L'ancestral evolutiu
A) Li llegia una història. B) Li posava música. C) Li explicava acudits. D) Li donava una flor.
A) Instruments mèdics B) Llibres i manuscrits C) Mapes de Suècia D) Flors i els seus noms
A) Daniel Lannerus B) Rothman C) Nils D) Johan Telander
A) Considerava que Telander era un excel·lent mentor en botànica. B) Admirava Telander pels seus mètodes d'ensenyament. C) Troba que Telander era una persona inspiradora i motivadora. D) Creia que Telander era més adequat per suprimir els talents d'un nen que per desenvolupar-los.
A) 1730 B) 1724 C) 1717 D) 1709
A) Era un estudiant exemplar amb notes elevades. B) Se centraba exclusivament en el llatí i la teologia. C) Complia diligentment totes les tasques escolars. D) Rarament estudiava, sovint anava al camp per buscar plantes.
A) Un metge B) Un professor C) Un honest artesà de sabates D) Un botànic
A) El seu pare, Nils. B) Johan Telander. C) Un propietari rural local. D) Daniel Lannerus, el seu director.
A) Teologia B) Medicina C) Matemàtiques D) Artesania del calçat
A) Deien que mai no es convertiria en un erudit. B) Creien que tenia un gran potencial. C) Pensaven que ja era un erudit reconegut. D) Eren indiferents al seu progrés.
A) Daniel Lannerus B) Nils C) Rothman D) Johan Telander
A) Kilian Stobæus B) Olof Celsius C) Sébastien Vaillant D) Nils Rosén
A) 1730 B) 1727 C) 1731 D) 1728
A) Kilian Stobæus B) Lars Roberg C) Nils Rosén D) Olof Celsius
A) Lars Roberg B) Kilian Stobæus C) Nils Rosén D) Olof Celsius
A) Olof Rudbeck B) Lars Roberg C) Nils Rosén D) Kilian Stobæus
A) 300 B) 400 C) 500 D) 200
A) El sistema de Celsius B) El propi sistema de Linnaeus C) El sistema de Rudbeck D) El sistema de Tournefort
A) Critica Botanica B) Praeludia Sponsaliorum Plantarum C) Adonis Uplandicus D) Genera Plantarum
A) Kilian Stobæus B) Lars Roberg C) Nils Rosén D) Olof Rudbeck
A) Celsius B) Lars Roberg C) Kilian Stobæus D) Rudbeck
A) Lund B) Skåne C) Stenbrohult D) Uppsala
A) George Clifford III B) Sir Hans Sloane C) Johann Jacob Dillenius D) Herman Boerhaave
A) Experiments químics al laboratori. B) Observacions astronòmiques durant la nit. C) Estudis zoològics durant l'hivern. D) Excursions botàniques que se celebraven tots els dissabtes durant l'estiu.
A) Edeby B) Sävja C) Hammarby D) Uppsala
A) Tenia tres anys. B) Tenia quinze dies. C) Tenia sis mesos. D) Tenia un mes.
A) Ad astra per aspera B) Famam extendere factis C) Veni, vidi, vici D) Carpe diem
A) La malària es transmetia a través de la contaminació atmosfèrica. B) La malària era causada per aigua contaminada. C) La malària només apareixia en zones amb sòls rics en argila. D) La malària era un trastorn genètic.
A) Systema Naturae B) Flora Lapponica C) Species Plantarum D) Genera Plantarum
A) Bellesborra B) Margarida C) Rosa D) Liri
A) Mandíbules de guineu B) La mosquità del gènere Anopheles C) Pells de serp D) Sols rics en argila
A) 700 B) 561 C) 1000 D) 300
A) Lovisa B) Sophia C) Elisabeth Christina D) Sara Elisabeth Moræa
A) 1 de gener de 1732 B) 25 de desembre de 1731 C) 15 de juny de 1733 D) 12 de maig de 1732
A) 24 de setembre de 1735 B) Juliol de 1736 C) Maig de 1738 D) 18 d'octubre de 1737
A) arxiatre, o metge principal B) professor de botànica C) director de la Universitat d'Uppsala D) membre de l'Acadèmia de Ciències
A) Systema Naturae B) Thesaurus Zeylanicus C) Hortus Cliffortianus D) Genera Plantarum
A) Johan Frederik Gronovius B) Philip Miller C) Herman Boerhaave D) George Clifford III
A) Tres mesos B) Sis mesos C) Dues setmanes D) Un any
A) Cliffortia B) Dillenia C) Nepenthes D) Linnaea
A) 1751 B) 1761 C) 1749 D) 1753
A) 5.000 quilòmetres B) 500 quilòmetres C) Més de 2.000 quilòmetres D) 10.000 quilòmetres
A) Sir Hans Sloane B) Philip Miller C) George Clifford III D) Herman Boerhaave
A) 1770 B) 1752 C) 1766 D) 1758
A) 1736 B) 1740 C) 1734 D) 1732
A) Erik Gustaf Lidbeck B) Anders Celsius C) Adolf Frederick D) Olof Söderberg
A) 1747 B) 1752 C) 1749 D) 1750
A) Linnæa B) Gärtneria C) Linnaea borealis D) Scopolia
A) 1761 B) 1753 C) 1770 D) 1749
A) Els suecs B) Els alemanys C) Els francesos D) Els lapons
A) Gotland B) Öland C) Västergötland D) Scania
A) 15 de maig de 1737 B) 26 de juny de 1739 C) 28 de juny de 1741 D) 12 de setembre de 1739
A) La dotzena edició B) La desena edició C) La cinquena edició D) La primera edició
A) Nils Rosén B) Claes Sohlberg C) L'alcalde d'Hamburg D) Peter Artedi
A) Aproximadament 100 B) 200 C) 50 D) 500
A) Flora Suecica B) Wästgöta-Resa C) Fauna Suecica D) Skånska Resa
A) 1 de juliol de 1740 B) 28 de juny de 1738 C) 15 de maig de 1737 D) 12 de setembre de 1739
A) Jamaica Botanical Garden B) Jardí Botànic de la Universitat d'Oxford C) Chelsea Physic Garden D) Hartekamp
A) Lovisa B) Sophia C) Sara Magdalena D) Elisabeth Christina
A) Baies B) Herbes C) Musgos D) Líquens
A) 1000 B) 935 C) 500 D) 750
A) Dillenia B) Cliffortia C) Linnaea D) Nepenthes
A) 50 B) 250 C) 186 D) 100
A) Johann Jacob Dillenius B) George Clifford III C) Philip Miller D) Herman Boerhaave
A) Wästgöta-Resa B) Skånska Resa C) Fauna Suecica D) Flora Suecica
A) Carl Friedrich von Gärtner B) Alexander von Humboldt C) Joseph Banks D) Giovanni Antonio Scopoli
A) Critica Botanica B) Bibliotheca Botanica C) Hortus Cliffortianus D) Genera Plantarum
A) Öländska och Gothländska Resa B) Flora Suecica C) Fauna Suecica D) Wästgöta-Resa
A) Jardí Botànic de Hartekamp B) Jardí Botànic de la Universitat d'Oxford C) Jardí Botànic de Chelsea D) Jardí Botànic de Jamaica
A) George Clifford III B) Johan Frederik Gronovius C) Philip Miller D) Herman Boerhaave
A) Joseph Dalton Hooker B) Augustin Pyramus de Candolle C) Gregor Mendel D) Charles Darwin
A) 1770 B) 1761 C) 1757 D) 1753
A) aigua alcalina B) aigua sulfúrica C) aigua amb gas D) aigua ferrosa
A) Campanula serpyllifolia, posteriorment coneguda com a Linnaea borealis B) Betula pendula C) Rosa canina D) Vaccinium myrtillus
A) Universitat d'Uppsala B) Linnean Society of London C) Reial Acadèmia Sueca de Ciències D) American Philosophical Society
A) 1765 B) 1741 C) 1750 D) 1738
A) Oxford B) París C) Amsterdam D) Londres
A) 1748 B) 1745 C) 1747 D) 1746
A) Systema Naturae B) Hortus Cliffortianus C) Genera Plantarum D) Critica Botanica
A) 1772 B) 1769 C) 1776 D) 1763
A) Un espècimen de planta únic B) Un fòssil antic C) Una espècie d'ocell rara D) Una hidra amb set caps
A) Estocolm B) Gothenburg C) Uppsala D) Falun |