A) La taxa d'acumulació d'errors en els càlculs. B) La propietat dels mètodes numèrics de no arribar mai a una solució. C) La propietat d'una funció de tenir múltiples solucions. D) La propietat d'una seqüència d'iteracions d'acostar-se a una solució.
A) Comprovar hipòtesis estadístiques. B) Estimar valors desconeguts entre punts de dades coneguts. C) Generar nombres aleatòris. D) Trobar solucions exactes a equacions.
A) Modelatge de sistemes físics. B) Càlcul exacte de funcions matemàtiques. C) Trobar els valors màxims o mínims de les funcions. D) Aproximar funcions complexes utilitzant funcions més senzilles.
A) Trobar els autovalors de les matrius. B) Generar matrius aleatòries. C) Predir tendències futures. D) Resoldre sistemes d'equacions lineals de manera eficient.
A) Eliminació gaussiana B) Mètode de Runge-Kutta C) Mètode de Newton D) Mètode secant
A) Interpolació de Lagrange B) Mètode de Runge-Kutta C) Eliminació gaussiana D) Mètode de Newton
A) Mètode de bisecció B) Descens de gradient C) Mètode de Newton D) Mètode de falsa posició
A) Estimar els valors que falten entre punts de dades coneguts. B) Eliminar els valors atípics del conjunt de dades. C) Crear nous punts de dades fora de l'interval donat. D) Reproduir exactament els punts de dades coneguts.
A) Segle XVIII. B) Segle XXI. C) Segle XX. D) Segle XIX.
A) Reducció de la disponibilitat de dades. B) Augment de la potència de càlcul. C) Progressos en la manipulació simbòlica. D) Disminució dels costos computacionals.
A) Mecànica celeste. B) Electromagnetisme. C) Termodinàmica. D) Física quàntica.
A) Traduccions simbòliques exactes convertides en dígits. B) Models purament teòrics sense càlculs. C) Demostracions matemàtiques discretes. D) Solucions aproximades dins de límits d'error especificats.
A) Es basa exclusivament en l'anàlisi de dades històriques. B) Mètodes numèrics avançats fan que sigui possible. C) Es fan servir tècniques de manipulació simbòlica. D) La matemàtica discreta proporciona la base.
A) Tècniques de manipulació simbòlica. B) Càlculs aritmètics bàsics. C) Algoritmes d'optimització avançats desenvolupats dins del camp de la investigació operativa. D) Simulacions d'esdeveniments discretos.
A) Per desenvolupar models discrets. B) Per simular fenòmens quàntics. C) Per a l'anàlisi actuarial. D) Per realitzar càlculs simbòlics.
A) Newton i Lagrange B) Whittaker i Stegun C) John von Neumann i Herman Goldstine D) Euler i Gauss
A) 1912 B) 1947 C) 1985 D) 2000
A) Ordenadors electrònics B) Llibres mecànics C) Taules d'interpolació D) Llistes de fórmules
A) Perquè es va crear el Premi Leslie Fox. B) A causa del treball d'E. T. Whittaker. C) Perquè només es van calcular amb 16 dígits decimals. D) Perquè hi ha un ordinador disponible.
A) Una prova de convergència que implica el residu. B) La precisió de les operacions aritmètiques. C) El nombre de passos realitzats. D) La magnitud de la primera estimació.
A) 3x + 4 = 28 B) x³ - 8 C) 3x² + 4 D) 3x³ − 24
A) a = 1, b = 2 B) a = 0, b = 3 C) a = 2, b = 5 D) a = -1, b = 4
A) Exactament 0 B) Igual a 0,5 C) Més gran que 1 D) Menor que 0,2
A) Derivació d'una funció on l'element diferencial és zero. B) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 10. C) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 1. D) Integració d'una funció amb un nombre infinit de regions.
A) Integració de Monte Carlo B) Compressió d'imatges espectrals C) Mètode simplex D) Anàlisi de components principals
A) Graelles disperses B) Fórmules de Newton-Cotes C) Mètodes de Monte Carlo D) Quadratura gaussiana
A) Regla de Simpson B) Reixetes disperses C) Integració de Monte Carlo D) Mètode simplex
A) Biblioteca IMSL B) Biblioteca Científica GNU C) Biblioteques NAG D) Repositori Netlib
A) Aritmètica de precisió arbitrària B) Aritmètica de punt flotant C) Aritmètica binària D) Aritmètica de punt fix
A) Excel B) MATLAB C) Julia D) Scilab
A) Journal on Numerical Analysis (SINUM) B) Numerische Mathematik C) Enciclopèdia de Matemàtiques D) Digital Library of Mathematical Functions
A) MATLAB B) C++ C) R D) Python |