A) Inversió en oportunitats immobiliàries B) Índex d'ocupació de llogaters C) Retorn de la inversió D) Tipus d'interès
A) Revalorització B) Patrimoni net C) Amortització D) Depreciació
A) Propietat d'inversió B) Habitatge principal C) Terreny D) Casa mòbil
A) Traspàs B) Topografia C) Avaluació D) Execució hipotecària
A) Retorn sobre inversió en efectiu B) Índex de cobertura del deute C) Multiplicador del lloguer brut D) Tasa de capitalització
A) Guany de capital B) Apalancament C) Augment del capital D) Especulació
A) Préstec amb tipus d'interès variable B) Préstec amb pagament només d'interessos C) Préstec amb tipus d'interès fix D) Préstec amb amortització diferida
A) 10% B) 5% C) 20% D) 30%
A) Valoració de béns immobles B) Modelització financera C) Anàlisi de mercat D) Gestió de carteres
A) Descriure i predir els patrons econòmics de l'oferta i la demanda. B) Analitzar només les tendències econòmiques urbanes. C) Centrar-se exclusivament en els mercats immobiliaris residencials. D) Estudiar l'ús de terres agrícoles.
A) Economia espacial. B) Economia urbana. C) Finances. D) Economia de l'habitatge.
A) Usuaris que viuen o utilitzen propietats per a negocis. B) Inquilins que fan servir serveis d'habitatge. C) Propietaris que no ocupen les propietats que adquireixen. D) Promotor immobiliari que construeix noves propietats.
A) Faciliten la compra i venda de béns immobles. B) Desenvolupen terrenys per a la construcció d'edificis. C) Ocupen propietats com a inquilins. D) Renoven propietats existents.
A) Immobilitat. B) Alts costos de transacció. C) Durabilitat. D) Heterogeneïtat.
A) Només basant-se en la ubicació. B) Pel nombre d'edificis. C) Utilitzant mesures de superfície terrestre. D) En termes d'unitats de servei.
A) Fixat en el 20%, independentment de la ubicació. B) Menys de l'1% del preu de compra. C) Entre l'1,5% i el 6% del preu de compra. D) Del 10% al 15% del preu de compra.
A) A causa dels elevats costos de transacció. B) A causa dels ràpids ajustaments del mercat. C) Perquè els béns immobiliaris són immòbils en termes de localització. D) Degut a la seva durabilitat.
A) Reducció dels costos de transacció. B) Productes que es transporten a noves ubicacions. C) Persones que es traslladen a habitatges. D) Construcció immediata de noves propietats.
A) El potencial de factors externs inherents a una determinada ubicació. B) Uniformitat en els preus de les propietats. C) Disminució de la demanda d'habitatges en zones suburbanes. D) Baixos costos de cerca.
A) Sector de lloguer B) Sector turístic C) Sector de la fabricació D) Sector agrícola
A) Individus B) Comunitats C) Llar D) Famílies
A) 10% B) 31% C) 26% D) 15%
A) 8.2 B) 3.5 C) 10.5 D) 6.0
A) Utilitzant tècniques que requereixen més mà d'obra. B) Reduint els costos de finançament i administratius. C) Augmentant els costos de millora del terreny. D) Construint edificis de formigó de molts pisos.
A) Els costos de màrqueting i administració. B) La disponibilitat d'electricitat i materials de construcció. C) L'elasticitat de la oferta en termes de preu. D) Regulacions sobre l'ús del sòl, com ara ordenances de zonificació.
A) 4% B) 7% C) 10% D) 15%
A) 15% B) 4% C) 26% D) 31%
A) 98% B) 50% C) 75% D) 25%
A) Empreses de targetes de crèdit B) Compañies d'assegurances de vida C) Institucions de dipòsits i préstecs D) Bancs comercials
A) Xifres dobles B) Cap canvi significatiu C) Xifres triples D) Xifres individuals
A) Terrenys agrícoles B) Immobles comercials C) Habitatges unifamiliars D) Polígons industrials
A) Una pòlissa d'assegurança de crèdit. B) Una execució immediata sobre tots els béns. C) Una renúncia a totes les condicions del préstec. D) Una garantia personal per part de la família del deutor.
A) Zones on els preus de l'habitatge han augmentat menys. B) Zones urbanes amb alta densitat de població. C) Regions que experimenten un creixement econòmic significatiu. D) Ciutats amb avenços tecnològics ràpids.
A) El suport disminueix a mesura que els preus de l'habitatge disminueixen. B) No s'ha trobat cap relació significativa. C) Existeix una relació inversa. D) Existeix una relació directament proporcional.
A) Les zones en declivi registren un 5% menys de vots a favor. B) Les zones en auge registren un 10% més de vots a favor. C) Les zones en declivi registren un 10% més de vots a favor. D) No hi ha diferències en els patrons de votació.
A) Classe desavantatjada. B) Cap de les classes: ni la classe afavorida ni la classe desavantatjada. C) Classe afavorida. D) Classe mitjana-alta.
A) 65% B) 50,4% C) 18,4% D) 35,8%
A) Finlàndia B) Noruega C) Dinamarca D) Suècia
A) Dret social B) Neoliberalisme C) Patrimoni D) Actiu
A) Irlanda B) Hongria C) Dinamarca D) Suècia
A) Reducció de la deduccibilitat dels interessos hipotecaris. B) Els creditors podien recuperar les propietats als deutors. C) Augment dels programes d'habitatge públic. D) Privatització de la política monetària.
A) Reducció de la inversió estrangera en hipoteques. B) Augment de l'habitatge públic. C) Els consumidors danesos es van endeutar molt. D) Preus de l'habitatge més baixos.
A) Actiu B) Neoliberalisme C) Dret social D) Patrimoni
A) Dinamarca B) Hongria C) Irlanda D) Suècia
A) Neoliberalisme B) Actiu C) Patrimoni D) Dret social
A) Polítiques de productes hipotecaris més flexibles. B) Augment dels programes d'habitatge públic. C) Reducció de la inversió estrangera en hipoteques. D) Privatització de tots els bancs de propietat estatal.
A) Els bancs van començar a concedir préstecs basats en actius. B) Reducció del deute de les llars. C) Disminució de la inversió estrangera en hipoteques. D) Augment de l'habitatge públic.
A) 55%. B) 25%. C) 75%. D) 10%.
A) L'efecte de 'doble palanca'. B) El paradoxa de la propietat de l'habitatge. C) El model d'"inversió de convergència". D) L'equilibri de la política social. |