A) 15 de febrer de 1564 B) 7 de desembre de 1635 C) 4 de març de 1590 D) 23 de juny de 1612
A) Atenes, Grècia B) El Caire, Egipte C) Barcelona, Espanya D) Pisa, Itàlia
A) El pare de la ciència moderna B) El rei de l'astronomia C) El mag de les matemàtiques D) L'home del Renaixement
A) Nicolau Copèrnic B) Isaac Newton C) Aristòtil D) Johannes Kepler
A) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món B) Cartes sobre les taques solars C) El Missatger Estel·lar D) Sidereus Nuncius
A) 1678 B) 1645 C) 1632 D) 1599
A) Agricultor B) Músic C) Soldat D) Astrònom, físic i enginyer
A) Músic de la cort B) Jardiner cap C) Bufó reial D) Filòsof i matemàtic
A) 1655 B) 1582 C) 1567 D) 1610
A) 1621 B) 1605 C) 1633 D) 1648
A) Quatre B) Tres C) Cinc D) Sis
A) Michelangelo (o Michelagnolo) B) Borghini C) Giulia D) Vincenzo
A) Sis B) Deu C) Dotze D) Vuit
A) Abadia de Vallombrosa B) Universitat de Pisa C) Escola Catedral de Florència D) Acadèmia del Ducat de Florència
A) Muzio Tedaldi B) Jacopo Borghini C) Giulia Ammannati D) Vincenzo Galilei
A) Flauta B) Lauta C) Violí D) Piano
A) Galilei B) Bonaiuti C) Linceo D) Galileo
A) Tommaso Caccini B) Sestilia Bocchineri C) Marina Gamba D) Galileo Bonaiuti
A) Accademia dei Lincei B) Convent de San Matteo C) Basílica de Santa Croce D) Orde dominicà
A) Sestilia Bocchineri B) Vincenzo C) Tommaso Caccini D) Marina Gamba
A) Un B) Quatre C) Tres D) Dos
A) Galileo Bonaiuti B) Germana Arcangela C) Livia D) Maria Celeste
A) Malalta B) Casada C) Reconeixuda legalment D) Sa
A) Marina Gamba B) Sestilia Bocchineri C) Livia D) Maria Celeste
A) Problemes financers amb les seves germanes. B) Vots religiosos. C) Les seves condicions de salut. D) El seu naixement il·legítim.
A) Grau en matemàtiques B) Grau en filosofia C) Grau en medicina D) Grau en teologia
A) El flux de l'aigua en un riu. B) La trajectòria de vol dels ocells. C) El moviment dels planetes en el cel nocturn. D) La sincronització constant d'un llumbrera oscil·lant amb el seu ritme cardíac.
A) Una balança hidrostàtica B) Un motor de vapor C) Un baròmetre D) Una bomba d'aire
A) Un sistema de climatització. B) Una bomba d'aigua accionada per cavalls. C) Un disseny de telescopi. D) Un rellotge mecànic.
A) Cigoli era estudiant de Galileu. B) Van iniciar una amistat que va durar tota la vida. C) Van ser rivals en la investigació científica. D) Cigoli va ser mentor de Galileu.
A) Un termoscopi B) Una bomba d'aire C) Una màquina de vapor D) Un baròmetre
A) Ottavio Brenzoni B) Tycho Brahe C) Kepler D) Hans Lippershey
A) A través d'una carta d'Ottavio Brenzoni B) Mitjançant Hans Lippershey C) De Tycho Brahe D) Observant-la directament el 1604
A) Imatges distorsionades. B) Imatges reduïdes. C) Imatges invertides. D) Imatges amplificades i dretes.
A) 15 de gener de 1605 B) 1608 C) Març de 1610 D) 25 d'agost de 1609
A) The Assayer (El provador) B) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món C) Sidereus Nuncius (Missatger Estel·lar) D) De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes)
A) Tycho Brahe B) Hans Lippershey C) Galileo Galilei D) Ottavio Brenzoni
A) Llunes jovianes B) Satèl·lits galileans C) Estrelles medicies D) Cossos cosmics
A) Thomas Harriot B) William Gilbert C) Aristòtil D) Simon Marius
A) L'observatori de Christopher Clavius a Roma B) La Universitat de Bolonya C) L'observatori de Harriot D) El propi observatori de Galileu
A) Els vaixells no estaven equipats amb telescopis. B) Les llunes només es podien veure durant el dia. C) Observar les llunes resultava massa difícil. D) El mètode era massa complex per als mariners.
A) Desembre B) Gener C) Juny D) Setembre
A) El geo-heliocentrisme de Tycho Brahe B) L'heliocentrisme copernicà C) El model ptolemaic D) El geo-heliocentrisme de Capella
A) Les òrbites dels planetes no intersectaven la superfície esfèrica que contenia el Sol. B) Els planetes tenien òrbites el·líptiques. C) Els planetes orbitaven directament el Sol. D) Els planetes orbitaven la Terra en cercles perfectes.
A) Llunes B) Auròres C) Cometes D) Planetes
A) Els anells van reaparèixer després d'estar orientats directament cap a la Terra. B) Les llunes de Saturn van canviar de posició. C) Va pensar que el planeta havia desaparegut. D) El telescopi va tenir un mal funcionament.
A) Francesco Sizzi B) El jesuita Christoph Scheiner C) Tycho Brahe D) Johannes Fabricius
A) Perquè les dimensions més petites feien que l'argument sobre les paral·laxes anuals indetectables fos menys absurd. B) Perquè confirmaven el model geoheliocèntric. C) Perquè demostraven que les estrelles eren molt més grans del que s'esperava. D) Perquè mostraven que les estrelles no tenien paral·laxi.
A) L'Assaig (Il Saggiatore) B) Discurs sobre els cometes C) Equilibri filosòfic D) Debat astronòmic
A) La influència de les fases lunars en les corrents oceàniques. B) Una demostració física que donava suport al sistema copernicà. C) L'impacte de les erupcions solars en l'atmosfera terrestre. D) Les imprecisions de la física aristotèlica.
A) El Papa Pau V B) Benedetto Castelli C) El cardenal Bellarmino D) Francesco Ingoli
A) El personatge de Simplicio, que defensava el geocentrisme, sovint semblava ximple. B) Galileu va expressar explícitament el seu suport al heliocentrisme en el prefaci. C) Va incloure atacs personals contra els estudiosos aristotèlics. D) L'obra va ser dedicada al Papa Urbà VIII.
A) Alba romana. B) Aurora boreal. C) Llums galileanes. D) Llums boreals.
A) René Descartes B) Johannes Kepler C) Vincenzo Viviani D) Sir Isaac Newton
A) Christiaan Huygens B) Vincenzo Viviani C) René Descartes D) Johannes Kepler
A) Dues noves ciències B) Sobre el moviment C) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món D) L'assaigador
A) Isotròpic B) Inelàstic C) Inercial D) Isocron
A) Christiaan Huygens B) Galileo Galilei C) Johannes Kepler D) René Descartes
A) Invariància galileana B) Mecànica newtoniana C) Mecànica quàntica D) Termodinàmica
A) Un experiment de laboratori. B) Una demostració matemàtica. C) Un experiment mental que involucra una cabina d'un vaixell. D) Una observació astronòmica.
A) Nicole Oresme B) Domingo de Soto C) John Philoponus D) Lucreti
A) Lucreti B) Domingo de Soto C) John Philoponus D) Nicole Oresme
A) Segle XVI B) Segle VI C) Segle XVII D) Segle XIV
A) John Philoponus B) Domingo de Soto C) Lucreti D) Nicole Oresme
A) 1492 B) 1609 C) 1586 D) 1638
A) Dokkentoren B) Nieuwe Kerk C) Grote Markt D) Prinsenhof
A) L'ensenyament d'Aristòtil que els objectes més pesants cauen més ràpid que els més lleugers. B) Les lleis del moviment de Newton. C) Les lleis del moviment planetari de Kepler. D) La teoria de la relativitat d'Einstein.
A) Robert Hooke B) Isaac Newton C) Stillman Drake D) Albert Einstein
A) En una cambra de buit B) Des de la part superior de les muntanyes C) Utilitzant plans inclinats D) Sota l'aigua
A) 1992. B) 1758. C) 1718. D) 1835.
A) 2009 B) 1590 C) 1632 D) 1610
A) Anglès B) Italià C) Llatí D) Francès
A) 1610 B) 1638 C) 1606 D) 1623
A) Al voltant de 1750 B) 1649 C) 1793 D) 1861
A) 560 volums B) Almenys 598 volums C) 500 volums D) 600 volums |