A) Mantega i farina B) Arròs i mongetes C) Blat de moro i blat D) Patates i formatge
A) França B) Espanya C) Itàlia D) Alemanya
A) Triangle B) Creixent C) Quadrat D) Cercle
A) Melmelada de baies B) Natillas C) Pasta d'ametlla D) Xips de xocolata
A) francès B) italià C) espanyol D) alemany
A) Llet B) Sucre C) Ous D) Mantega
A) Aigua B) Suc C) refresc D) Cafè
A) Enfornar a una temperatura massa baixa B) Excés de treball de la massa C) Utilitza massa farina D) No afegir prou sal
A) Alemanya B) Itàlia C) França D) Àustria
A) 1850 B) 1838 o 1839 C) 1845 D) 1860
A) Laminació B) Amasat C) Repòs D) Fermentació
A) Auguste Escoffier B) Sylvain Claudius Goy C) Julia Child D) Marie-Antoine Carême
A) Viennoiseria B) Pastisseria C) Bollisseria D) Confisseria
A) 10–20% B) 30–40% C) 70–80% D) 50–60%
A) Edat Mitjana B) Segle XIX C) Renaixement D) Segle XX
A) Lió B) Marsella C) París D) Viena
A) Xoux B) Brioche C) Massa sabrossa D) Massa de fulla
A) No especificat B) Nouvelle Encyclopédie culinaire C) Le Cuisinier françois D) All the Year Round
A) Viennoiseries Galore B) Boulangerie Viennoise C) Croissant House D) Pastisseria Francesa
A) 1905 B) 1853 C) 1920 D) 1915
A) El setge de Buda. B) El setge de Viena, l'any 1683. C) La batalla de Hastings, l'any 1066. D) La batalla de Tours, l'any 732.
A) Alfred Gottschalk B) Marie-Antoine Carême C) Auguste Escoffier D) Julia Child
A) 1950 B) 1938 C) 1948 D) 1925
A) París, el 1870 B) Viena, el 1683 C) Budapest, el 1686 D) Constantinoble, el 1453
A) les Nacions Unides B) L'Estat Islàmic C) l'OTAN D) la Unió Europea
A) Gipfeli B) Pain au chocolat C) Kipferl D) Laugencroissant
A) Un croissant de tipus francès amb més mantega. B) Un croissant americà farcit amb pernil i formatge. C) Un croissant cobert amb una capa de sosa càustica, popular al sud d'Alemanya. D) Un croissant suís farcit amb xocolata.
A) Medialunes B) Ay çöreği C) Rogale świętomarcińskie D) Cornetto
A) Nit de Cap d'Any B) Nadal C) Pasqua D) Dia de Sant Martí
A) 30 °C (86 °F) B) 15 °C (59 °F) C) 19 °C (66 °F) D) 25 °C (77 °F)
A) 7,5% B) 5% C) 10% D) 12%
A) 60–100 B) 30–40 C) 16–50 D) 5–10
A) De 5 a 15 minuts B) De 10 a 20 minuts C) De 25 a 35 minuts D) De 30 a 40 minuts
A) 30 minuts a 40 °C (104 °F) B) 90 minuts a 35 °C (95 °F) C) 45 minuts a 25 °C (77 °F) D) 60 minuts a 31 °C (88 °F)
A) Circular B) Rectangular C) Triangular D) En forma de mitja lluna
A) De 165 a 205 °C (de 329 a 401 °F) B) De 150 a 180 °C (de 302 a 356 °F) C) De 140 a 170 °C (de 284 a 338 °F) D) De 200 a 230 °C (de 392 a 446 °F)
A) Triangular B) Rectangular C) Semcircular D) Circular
A) Candida milleri B) Saccharomyces cerevisiae C) Lactobacillus bulgaricus D) Brettanomyces bruxellensis
A) Fermentació alcohòlica B) Fotosíntesi C) Respiració aeròbica D) Fermentació anaeròbica
A) Reacciona amb la llevadura per produir més CO2. B) Es difon en les cel·les de gas ja existents que s'incorporen durant la mescla. C) Crea noves bombolles de gas a la massa. D) Es dissol completament a la massa sense cap efecte.
A) Augmenta la flexibilitat de la xarxa de gluten. B) Enforteix la xarxa de gluten. C) No té cap efecte sobre la xarxa de gluten. D) La gelatinització de l'almidó extrau aigua de la xarxa de gluten, disminuint la seva flexibilitat.
A) Un augment del greix a la massa redueix la duresa de l'interior immediatament després de la cocció. B) El greix no té cap efecte en els croissants acabats de coure. C) El greix fa que el croissant sigui més elàstic. D) El greix augmenta la duresa de l'interior immediatament després de la cocció. |