A) Llei de Hooke B) Segona llei de Newton C) Tercera llei de Newton D) Primera llei de Newton
A) Força de fricció B) Força gravitacional C) Força normal D) Força tangencial
A) Primera llei de Newton B) Llei de la inèrcia C) Tercera llei de Newton D) Segona llei de Newton
A) Pes B) Força C) Massa D) Inèrcia
A) Pes B) Volum C) Massa D) Densitat
A) Força angular B) Acceleració angular C) Moment angular D) Velocitat angular
A) Segona llei de Newton B) Llei de conservació de l'energia C) Tercera llei de Newton D) Primera llei de Newton
A) Moment d'inèrcia B) Fricció C) Parell D) Força
A) Moment angular B) Moment d'inèrcia C) Centre de massa D) Parell
A) Mecànica teòrica B) Mecànica vectorial C) Mecànica quàntica D) Mecànica newtoniana
A) Força i acceleració B) Energia cinètica i energia potencial C) Momentum i velocitat D) Desplaçament i temps
A) Albert Einstein a principis del segle XX. B) Isaac Newton al segle XVII. C) Molts científics i matemàtics durant el segle XVIII i posteriorment. D) Niels Bohr a finals del segle XIX.
A) Permet resoldre problemes complexos amb una major eficiència. B) Només s'aplica a forces no conservatives. C) Introdueix nous conceptes de la física que van més enllà de la mecànica newtoniana. D) Només utilitza quantitats vectorials.
A) La mecànica newtoniana i la mecànica quàntica B) La mecànica lagrangiana i la mecànica hamiltoniana C) La mecànica clàssica i la mecànica relativista D) La mecànica vectorial i la mecànica escalar
A) Transformada de Laplace B) Transformada de wavelet C) Transformada de Fourier D) Transformada de Legendre
A) Teorema de Gauss B) Teorema de Noether C) Teorema de Pascal D) Teorema de Fermat
A) No, només és aplicable a sistemes clàssics. B) Sí, amb algunes modificacions. C) Només en el context de la relativitat general. D) Només per a la mecànica quàntica no relativista.
A) Forces inercials en sistemes de referència no inercials. B) Forces no conservatives i disipatives, com ara la fricció. C) Forces electromagnètiques. D) Forces conservatives, com ara la gravetat.
A) Romanen invariants sota la transformació de coordenades. B) Només són vàlids en coordenades cartesianes. C) Requereixen sistemes de coordenades específics. D) Canvien amb cada transformació de coordenades.
A) No té cap estructura matemàtica. B) Només requereix solucions numèriques. C) Té una solució senzilla que involucra paràmetres. D) És irresoluble amb els mètodes actuals.
A) Centrant-se només en les quantitats vectorials. B) Utilitzant una única funció que conté implícitament totes les forces que actuen sobre i dins del sistema. C) Ignorant completament les condicions cinemàtiques. D) Tractant cada partícules com una unitat aïllada.
A) Quatre B) Tres C) Una D) Dues
A) Coordenades curvilínies B) Graus de llibertat C) Coordenades generalitzades D) Coordenades cartesianes
A) Mitjançant mètodes numèrics. B) Com a forces addicionals. C) Ignorant-les. D) En la geometria del moviment.
A) Les coordenades generalitzades són un subconjunt de coordenades curvilínies. B) Sí, són el mateix. C) No. D) Les coordenades curvilínies són un tipus de coordenades generalitzades.
A) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} =0\,\)$ B) $\(\delta W=0\)$ C) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} = 1\,\)$ D) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}+\delta \mathbf {q}\)$
A) $\(F=ma\)$ B) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=({\mathcal {Q}}_{1},{\mathcal {Q}}_{2},\dots ,{\mathcal {Q}}_{N})\)$ C) $\(\boldsymbol {\mathcal {P}}=(p1,p2,\dots ,p_N)\)$ D) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=m\cdot a\)$
A) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\) B) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(T)\) C) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(\mathbf {\dot {q}} )\) D) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}\left({\frac {\partial T}{\partial \mathbf {\dot {q}} }}\right)-{\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\,\)
A) restriccions reonòmiques B) restriccions escleronòmiques C) restriccions no holonòmiques D) restriccions holonòmiques
A) independent del temps (escleronòmic) B) holonòmic C) dependent del temps (reonòmic) D) no holonòmic
A) no holonòmiques B) reonòmiques C) escleronòmiques D) holonòmiques
A) reonòmiques B) no holonòmiques C) holonòmiques D) escleronòmiques
A) no holonòmica B) reonòmica C) holonòmica D) escleronòmica
A) Les restriccions scleronòmiques depenen de q(t), mentre que les reonòmiques no. B) No hi ha cap diferència; ambdós termes signifiquen el mateix. C) Les restriccions scleronòmiques són independents del temps, mentre que les reonòmiques depenen del temps. D) Totes dues són tipus de restriccions no holonòmiques.
A) Les restriccions són reonòmiques. B) Les restriccions són scleronòmiques. C) Les restriccions són holonòmiques. D) Les restriccions no són holonòmiques.
A) Les coordenades i els moments han de ser independents. B) L'hamiltonià ha de romandre sense canvis. C) El corxet de Poisson {Qi, Pi} ha de ser igual a la unitat. D) La funció generadora ha de ser lineal.
A) -∂R/∂ζ̇ B) -∂R/∂q C) +∂R/∂p D) +∂R/∂ζ
A) El gradient de quatre dimensions B) Un camp escalar C) Un camp tensorial D) Un camp vectorial
A) La integral sobre un volum V. B) La derivada variacional δ/δ. C) La densitat del camp de moment π_i. D) La derivada total ∂/∂.
A) N. B) 2N. C) 4N. D) N².
A) Lleis de conservació B) Estats quàntics C) Cicles termodinàmics D) Simetries discretes
A) Una velocitat constant B) Un paràmetre 's' C) Un moment angular D) Un vector de desplaçament
A) Els moments conjugats B) L'acceleració C) L'energia total D) La velocitat angular |