A) Neutró B) Protó C) Fotó D) Electró
A) Erwin Schrödinger B) Louis de Broglie C) Niels Bohr D) Max Planck
A) Efecte túnel B) Entrellament C) Descoherència D) Superposició
A) Astrofísica B) Mecànica clàssica C) Mecànica quàntica D) Relativitat especial
A) Dualitat ona-partícula B) Superposició quàntica C) Entrellament quàntic D) Túnel quàntic
A) Equació d'Einstein B) Equació de Newton C) Equació de Planck D) Equació de Schrödinger
A) Bit B) Nibble C) Qubit D) Byte
A) Superposició quàntica B) Col·lapse de la funció d'ona C) Entrellament quàntic D) Túnel quàntic
A) Només a les magnituds astronòmiques. B) Només a les magnituds macroscòpiques. C) A la magnitud dels àtoms i per sota. D) Només a les magnituds microscòpiques òptiques.
A) Estats macroscòpics B) Estats lligats C) Estats continus D) Estats clàssics
A) El principi de superposició B) El principi d'incertesa C) La dualitat ona-partícula D) El principi de correspondència
A) Max Planck B) Erwin Schrödinger C) Albert Einstein D) Niels Bohr
A) Densitat de probabilitat B) Trajectòria clàssica C) Hamiltonià D) Funció d'ona
A) La regla de Born B) La formulació de Dirac C) El principi d'incertesa de Heisenberg D) L'equació de Schrödinger
A) El principi d'incertesa de Heisenberg B) El teorema de Bell C) El gat de Schrödinger D) La teoria d'Einstein
A) Estadística, probabilitat, combinatòria B) Geometria, trigonometria, lògica C) Topologia algebraica, teoria de nombres, càlcul D) Nombres complexos, àlgebra lineal, equacions diferencials, teoria de grups
A) No permet enviar senyals més ràpid que la llum. B) Demostra l'existència de variables ocultes. C) Permet la comunicació instantània a qualsevol distància. D) Invalida el principi d'incertesa.
A) El model de l'àtom de Niels Bohr B) L'equació d'ones d'Erwin Schrödinger C) L'article de 1905 d'Albert Einstein D) La solució de Max Planck per a la radiació del cos negre
A) Un estat mixt B) Un estat col·lapsat C) Un estat de superposició D) Un estat propi
A) L'estat transita a un estat mixt. B) L'estat col·lapsa a l'autovector corresponent o al projector normalitzat. C) L'estat esdevé ortogonal a la seva forma anterior. D) L'estat roman sense canvis.
A) La seva naturalesa determinista. B) La seva naturalesa probabilística. C) La seva naturalesa contínua. D) La seva naturalesa lineal.
A) i B) ℏ (h-bar) C) H D) ψ
A) Ortogonal B) Hermítica C) Unitària D) Diagonalitzable
A) eHt/ħ B) e-Ht/ħ C) eiHt/ħ D) e-iHt/ħ
A) [X^, P^] = 0 B) [X^, P^] = iℏ C) [X^, P^] = -iℏ D) [X^, P^] = ℏ
A) σ_X + σ_P ≥ ℏ/2 B) σ_X σ_P ≥ ℏ/2 C) σ_X σ_P ≤ ℏ/2 D) σ_X / σ_P ≥ ℏ/2
A) [A, B] = AB B) [A, B] = BA - AB C) [A, B] = A + B D) [A, B] = AB - BA
A) σ_A + σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| B) σ_A σ_B ≤ (1/2) |⟨[A, B]⟩| C) σ_A / σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| D) σ_A σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩|
A) -ℏ2 ∂/∂x B) ℏ ∂/∂x C) -iℏ ∂/∂x D) iℏ ∂/∂x
A) Una molècula amb molts electrons B) L'àtom de l'hèlium C) L'àtom d'hidrogen D) Un objecte macroscòpic
A) És impossible conèixer amb precisió arbitrària ambdues magnituds simultàniament. B) És possible mesurar amb precisió ambdues magnituds al mateix temps. C) Cap de les dues es pot mesurar amb precisió. D) Només cal que una d'elles es mesuri amb precisió.
A) ψ(t) = Hψ(0) B) ψ(t) = ℏψ(0) C) ψ(t) = e-iHt/ℏ ψ(0) D) ψ(t) = eiHt/ℏ ψ(0)
A) Matrius de densitat reduïdes. B) Vectors d'estat. C) Espais de Hilbert compostos. D) Productes tensorials.
A) Richard Feynman B) Werner Heisenberg C) Erwin Schrödinger D) Paul Dirac
A) La mecànica matricial B) La formulació de l'integral de camí de Feynman C) La teoria de transformacions D) La mecànica ondulatoria
A) La integral de camí B) La funció d'ona C) L'hamiltonià (H) D) L'operador unitari
A) Werner Heisenberg B) Paul Dirac C) Erwin Schrödinger D) Emmy Noether
A) L'amplitud en la posició disminueix, però l'amplitud en el moment augmenta. B) No hi ha cap canvi en cap de les dues amplituds. C) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment augmenten. D) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment disminueixen.
A) Una determinada regió. B) Als extrems de la caixa. C) A tot arreu. D) Fora d'aquesta regió.
A) E_n = (ℏ²π²n²) / (2mL²) B) E_n = ℏk² / (2m) C) E_n = h / (2π) D) E_n = n²h² / (8mL²)
A) Mètode de l'escala (o de l'ascensor) B) Mètode d'elements finits C) Formulació de l'integral de camí D) Mètode variacional
A) Divisor de feix B) Desfaser de fase C) Detector D) Font de fotons
A) Termodinàmica B) Física de l'estat sòlid C) Astrofísica D) Mecànica clàssica
A) Espai de Hilbert B) Espai de fases C) Espai euclidià D) Espai de configuracions
A) Valors propis B) Operadors hermitius C) Matrius unitàries D) Funcions d'ona
A) Quantificació B) Classificació C) Superposició D) Decoherència
A) Energia cinètica relativista B) Energia cinètica no relativista C) Energia potencial D) Energia tèrmica
A) Expansió tèrmica B) Propietats mecàniques C) Propietats clàssiques D) Força gravitatòria
A) Les interaccions gravitatòries B) La interacció electromagnètica C) La força nuclear feble D) La força nuclear forta
A) Aplicant el principi d'incertesa de Heisenberg B) Amb les equacions de Maxwell C) Utilitzant un potencial de Coulomb clàssic D) Mitjançant la gravetat newtoniana
A) Experiment de la doble escletxa B) Efecte fotoelèctric C) Experiment de Michelson-Morley D) Experiment de Stern-Gerlach
A) El gluó, que transmet la força nuclear forta. B) El fotó, que transmet la força electromagnètica. C) El bosó W, que transmet la força nuclear feble. D) El gravitó, que transmet la força gravitacional.
A) Cordes unidimensionals B) Partícules puntuals C) Bucle tancats anomenats xarxes d'espín D) Camps quàntics
A) Una espum de spin B) Un camp quàntic C) Una partícula D) Una corda
A) Mecànica de Bohm B) Interpretació de molts mons C) Interpretació de Copenhaguen D) Mecànica quàntica relacional
A) El gat de Schrödinger B) El principi d'incertesa d'Heisenberg C) Paradoxa d'Einstein-Podolsky-Rosen D) Experiments de prova de Bell
A) Mecànica bohmiana B) Interpretació de molts mons C) Idees de tipus de Copenhaguen D) El determinisme d'Einstein
A) Interpretació de molts mons B) Mecànica quàntica relacional C) Interpretació de Copenhaguen D) Mecànica bohmiana
A) Thomas Young B) Michael Faraday C) Gustav Kirchhoff D) J. J. Thomson
A) El Simposi Mundial de Física B) La cinquena Conferència de Solvay C) La primera Conferència de Solvay D) El Congrés Internacional de Matemàtics |