A) Quantitat total d'un producte consumit. B) Satisfacció total obtinguda al consumir un producte. C) Satisfacció addicional obtinguda al consumir una unitat més d'un producte. D) Preu de l'última unitat d'un producte adquirida.
A) Escola de Chicago d'economia B) Corba de Phillips C) Economia austríaca D) Economia keynesiana
A) Analitzar les interaccions estratègiques entre agents racionals que prenen decisions. B) Dissenyar polítiques econòmiques. C) Estudiar dades econòmiques històriques. D) Preveure les tendències del mercat.
A) Analitzar tendències històriques. B) Preveure la demanda futura. C) Optimitzar l'assignació de recursos tenint en compte les restriccions. D) Representar gràficament dades econòmiques.
A) Cost dels recursos utilitzats en la producció. B) Preu d'un producte en un mercat competitiu. C) El valor de la millor alternativa que es deixa de banda per prendre una decisió concreta. D) Cost total de producció.
A) Elasticitat creuada de preus B) Efecte de la renda C) Elasticitat de la demanda D) Equilibri de mercat
A) Eliminació de la pobresa. B) Distribució equitativa de la riquesa. C) Asignació de recursos en la qual cap individu pot millorar la seva situació sense que un altre individual empitjor la seva. D) Màxima utilitat total per a tots els individus.
A) Corba que mostra només una opció òptima. B) Corba que representa la utilitat marginal decreixent. C) Totes les combinacions de béns que proporcionen el mateix nivell d'utilitat a un consumidor. D) Corba que indica la utilitat marginal creixent.
A) Johann Heinrich von Thünen B) Gottfried Achenwall C) John Maynard Keynes D) Sir William Petty
A) Càlcul econòmic B) Anàlisi estadística C) Economia matemàtica D) Aritmètica política
A) Johann Heinrich von Thünen B) W.S. Jevons C) Sir William Petty D) John Maynard Keynes
A) Robert Heilbroner B) Gottfried Achenwall C) W.S. Jevons D) Friedrich Hayek
A) Qualitativa B) Matemàtica C) Teòrica D) Empírica
A) John Maynard Keynes, Robert Heilbroner, Friedrich Hayek B) Gottfried Achenwall, Sir William Petty C) Johann Heinrich von Thünen, W.S. Jevons D) Cap de les opcions anteriors
A) Àlgebra matricial B) Mètodes algebraics C) Teoria dels jocs D) Càlcul diferencial
A) Gottfried Achenwall B) Sir William Petty C) W.S. Jevons D) Johann Heinrich von Thünen
A) Adam Smith, David Ricardo i John Stuart Mill B) John Maynard Keynes, Milton Friedman i Paul Samuelson C) Augustin Cournot, Léon Walras i Francis Ysidro Edgeworth D) Karl Marx, Friedrich Hayek i Joseph Schumpeter
A) Per la corba de demanda individual de cada venedor. B) Per la quantitat total oferida per ambdós venedors. C) Pel cost de producció de cada venedor. D) Per la regulació governamental.
A) Equilibri walrasià B) Eficiència de Pareto C) Equilibri de Nash D) Eficiència de Kaldor-Hicks
A) Acceptat i celebrat immediatament B) Rebut totalment negativament i sense consideració C) Ignorat durant dècades D) Implementat immediatament en les polítiques
A) Cinc B) Quatre C) Dos D) Tres
A) Els mercats no poden assolir l'equilibri de forma independent. B) Només un mercat ha de tenir equilibri perquè els altres també ho aconsegueixin. C) Tots els mercats han d'arribar a l'equilibri simultàniament. D) Si n-1 mercats arriben a l'equilibri, el n-èsim mercat també ho farà.
A) Tres B) Cinc C) Dos D) Quatre
A) 1924 B) 1881 C) 1905 D) 1878
A) Utilitarisme B) Càlcul de la felicitat C) Utilitat marginal D) Cost d'oportunitat
A) Edwin Robert Anderson Seligman B) Harold Hotelling C) Jeremy Bentham D) Arthur Lyon Bowley
A) Harold Hotelling B) Jeremy Bentham C) Edwin Robert Anderson Seligman D) Arthur Lyon Bowley
A) Vilfredo Pareto B) Paul Samuelson C) John von Neumann D) Alfred Marshall
A) Equilibri walrasià B) Estàtica comparada C) Hipòtesi de la mà invisible D) Eficiència de Pareto
A) Eficiència de Pareto B) Model d'equilibri de Von Neumann C) Principi de Le Chatelier D) Teorema del punt fix de Brouwer
A) Conjunts convexos B) Programació lineal C) Càlcul diferencial D) Teoria de grafs
A) Wassily Leontief B) Paul Samuelson C) Leonid Kantorovich D) Von Neumann
A) Tècniques de programació lineal B) Tecnologies de von Neumann C) Tecnologies de Leontief D) Models d'Arrow-Debreu
A) Microeconomia B) Economia d'insumptes i productes C) Macroeconomia D) Teoria de l'equilibri general
A) Anys 40 B) Anys 30 C) Anys 60 D) Anys 50
A) Primera Guerra Mundial B) Guerra Freda C) Crisi dels míssils de Cuba D) Pont aeri de Berlín (1948)
A) Igualar g_i(x) B) Resoldre h_j(x) C) Minimitzar f(x) D) Maximitzar f(x)
A) Funcions lineals B) Funcions no còncaves C) Funcions quadràtiques D) Funcions còncaves poliedrícies
A) Economia B) Matemàtiques pures C) Física D) Investigació operativa
A) Teoria dels punts fixos B) Anàlisi funcional C) Càlcul variacional D) Teoria del control òptim
A) Programació dinàmica B) Conjunts convexos i teoria de punts fixos C) Teoria del control òptim D) Mètodes d'anàlisi funcional, incloent-hi la topologia
A) "Variables econòmiques" B) "Valoracions determinades objectivament" C) "Equilibris de mercat" D) "Funcions òptimes"
A) Reinhard Selten B) John Nash C) John Harsanyi D) Oskar Morgenstern
A) 1944 B) 1965 C) 1994 D) 1951
A) 2001 B) 2010 C) 1994 D) 1985
A) Econometria computacional avançada B) Càlcul aplicat a l'economia C) Enginyeria computacional automatitzada D) Economia computacional basada en agents
A) A mitjans dels anys 2000. B) A principis dels anys 80. C) Cap als anys 90. D) A finals dels anys 70.
A) Finances conductuals B) Sistemes adaptatius complexos C) Mecànica clàssica D) Economia quàntica
A) Henry L. Moore B) Trygve Haavelmo C) Ragnar Frisch D) Nicholas Kaldor
A) The American Economic Review B) Journal of Political Economy C) Quarterly Journal of Economics D) Econometrica
A) Nicholas Kaldor B) Trygve Haavelmo C) Henry L. Moore D) Ragnar Frisch
A) Societat d'Econometria B) Comissió Cowles C) Institut Nacional de Recerca Econòmica D) Associació Econòmica Americana
A) Henry L. Moore B) Nicholas Kaldor C) Trygve Haavelmo D) Ragnar Frisch
A) Estàtic B) Probabilístic C) Dinàmic D) Empíric
A) 1892 B) 1925 C) 1944 D) 1933
A) 20% B) 5,8% C) 10% D) 15%
A) Milton Friedman B) Adam Smith C) John Maynard Keynes D) Alfred Marshall
A) Programació B) Matemàtiques C) Estadística D) Econometria
A) Estudis de recerca qualitativa. B) Problemes econòmics amb moltes variables. C) Càlculs aritmètics senzills. D) Teoria econòmica bàsica.
A) Les escoles neoclàssiques B) L'escola keynesiana C) L'escola de Chicago D) L'escola austríaca
A) Les hipòtesis sempre han de coincidir amb la realitat. B) "Totes les hipòtesis són irrealistes." C) Els models no s'han de jutjar pel seu rendiment predictiu. D) Les hipòtesis no són rellevants per al rendiment del model. |