A) Isaac Newton B) Stephen Hawking C) Galileu Galilei D) Albert Einstein
A) 100.000.000 metres per segon B) 500.000.000 metres per segon C) 299.792.458 metres per segon D) 1.000.000.000 metres per segon
A) Massa B) Velocitat de la llum C) Temps D) Longitud
A) Força i acceleració B) Equivalència massa-energia C) Energia potencial D) Conservació del moment
A) Vacu quantum B) Èter luminífer C) Plasma D) Matèria fosca
A) Disminueix. B) Augmenta. C) Roman constant. D) Esdevé zero.
A) Dimensions alternatives. B) Viatge espacial a través del temps. C) Entrellament quàntic. D) Integració de l'espai i el temps en un continu únic.
A) Principi de relativitat B) Llei de conservació de l'energia C) Llei de la inèrcia D) Entrellaçament quàntic
A) Galileu Galilei B) Isaac Newton C) James Clerk Maxwell D) Albert Einstein
A) 1925 B) 1915 C) 1905 D) 1895
A) Canvien amb la velocitat. B) Són invariants (idèntiques). C) Varien en funció de la posició de l'observador. D) Depenen de l'acceleració.
A) Els rellotges en moviment funcionen més lentament. B) Funcionen igual. C) Funcionen més ràpidament. D) S'aturen.
A) Es produeixen en moments diferents. B) Romanen simultanis. C) El seu ordre s'inverteix. D) Desapareixen.
A) Nivell d'educació primària B) Nivell de postgrau C) Nivell universitari D) Nivell de batxillerat
A) E=mc² B) E=mc C) E=m/c² D) E=c/m²
A) Geometria galileana B) Geometria newtoniana C) Geometria euclidiana D) Geometria lorentziana
A) L B) E C) c D) m
A) Transformació newtoniana B) Transformació euclidiana C) Transformació de Lorentz D) Transformació galileana
A) Transformació galileana B) Correccions relativistes C) Geometria euclidiana D) Mecànica newtoniana
A) Esdeveniments que semblen simultànis per a un observador poden no ser simultànis per a un altre. B) Les velocitats ja no s'afegeixen de manera senzilla. C) El temps mesurat entre dos esdeveniments pels observadors en moviment és diferent. D) Les distàncies entre dos esdeveniments, mesurades per observadors en moviment, són diferents.
A) Els esdeveniments semblen simultanis per a tots els observadors. B) La contracció de la longitud queda anul·lada. C) Les observacions visuals sempre reflecteixen esdeveniments que han ocorregut en el passat. D) No es produeix dilatació del temps.
A) Geometria lorentziana B) Geometria galileana C) Geometria newtoniana D) Geometria euclidiana
A) 1905 B) 1864 C) 1632 D) 1887
A) Experiment de FitzGerald-Lorentz B) Experiment de Maxwell C) Article de 1905 d'Einstein D) Experiment de Michelson-Morley
A) 1887 B) 1864 C) 1915 D) 1907
A) Observant canvis en la velocitat. B) Utilitzant només coordenades espacials. C) Mitjançant mesures d'acceleració. D) Utilitzant un rellotge amb periodicitat uniforme dins d'un sistema de referència.
A) Un sistema de referència. B) L'acceleració. C) Un esdeveniment. D) La velocitat de la llum.
A) James Clerk Maxwell. B) Isaac Newton. C) Henri Poincaré. D) Albert Einstein.
A) Diagrames d'Einstein B) Diagrames newtonians C) Diagrames de Minkowski D) Diagrames galileans
A) Ambdós eixos són verticals B) L'eix ct C) Cap dels eixos és vertical D) L'eix x
A) arcsin(β) B) arctan(β) C) arccos(β) D) arcsec(β)
A) Contracció de Lorentz. B) Equivalència massa-energia. C) L'efecte Sagnac. D) Dilatació del temps.
A) Com si es movessin més lentament que la velocitat de la llum (c). B) Com si es movessin per un camí en zig-zag. C) En línia recta, cap amunt i cap avall. D) Com si estiguessin estacionaris dins del seu sistema de referència.
A) Isaac Newton. B) Niels Bohr. C) Albert Einstein. D) Paul Langevin.
A) Perquè es comuniquen en temps real durant el viatge. B) El bessó que viatja envia més senyals dels que rep. C) Perquè cada bessó rep tots els senyals enviats per l'altre, malgrat les diferents experiències. D) El bessó que està en repòs no rep cap senyal.
A) Transformació de Lorentz B) Contracció de la longitud C) Dilatació del temps D) Addició relativista de velocitats
A) Δx' = Δx * γ B) Δx' = Δx / γ C) Δt' = Δt / γ D) Δx = Δx' * γ
A) Δt' = 0 B) Δx = γΔx' C) Δx' ≠ 0 D) Δt' ≠ 0
A) Efectes de dilatació del temps. B) La impossibilitat de viatjar a una velocitat superior a la de la llum. C) La rotació de Thomas ofereix una solució. D) Només contracció de la longitud.
A) És el resultat de l'aberració de la llum. B) El desplaçament depèn de l'arrenc complet de l'èter. C) No es preveu cap desplaçament. D) El desplaçament es degut a la correcció per retard de la llum.
A) Arrastre complet de l'èter B) Arrastre parcial de l'èter C) Correcció per retard de la llum D) Aberració relativista de la llum
A) La freqüència rebuda augmenta. B) La freqüència rebuda disminueix. C) La freqüència depèn del medi. D) La freqüència rebuda roman sense canvis.
A) 3,1 segons B) 4 segons C) 2 segons D) 1,5 segons
A) 6,5 anys B) 12 anys C) 5 anys D) 10 anys
A) 80.000 anys B) 40.000 anys C) 100.000 anys D) 58.000 anys
A) 148.000 anys B) 100.000 anys C) 200.000 anys D) 150.000 anys
A) γ = tanh(φ). B) γ és independent de la rapidesa. C) γ = sin(φ). D) γ = cosh(φ).
A) A⋅B = A₀B₀ + A₁B₁ + A₂B₂ + A₃B₃. B) A⋅B = A₀B₀ - A₁B₁ - A₂B₂ - A₃B₃. C) A⋅B = A₀B₀ - (A→ ⋅ B→). D) A⋅B = A₀B₀ + (A→ ⋅ B→).
A) Tipus de temps, tipus espacial o nul (similars a la llum). B) Ortogonals, paral·lels o perpendiculars. C) Només tipus de temps i tipus espacials. D) Depèn exclusivament dels components espacials.
A) Propagació d'ones B) Mecànica quàntica C) Termodinàmica D) Relativitat general
A) Potencial de Liénard-Wiechert B) Potencial de Coulomb C) Potencial gravitacional D) Potencial newtonià
A) L'equació de Dirac B) L'equació de Schrödinger C) El principi d'incertesa de Heisenberg D) L'equació de Klein-Gordon
A) 1964 B) 2005 C) 1905 D) 1923
A) Nauka, Moscou B) TU Delft OPEN Books C) University of California Press D) Princeton University Press
A) Alvager, T.; Farley, F. J. M.; Kjellman, J.; Wallin, L. B) Darrigol, Olivier C) Rindler, Wolfgang D) Wolf, Peter; Petit, Gerard
A) Sobre l'electrodinàmica dels cossos en moviment B) El significat de la relativitat C) Zur Elektrodynamik bewegter Körper D) Relativitat: la teoria especial i la teoria general
A) Scholarpedia B) Isis C) Physics Letters D) Physical Review A
A) Lawrence Sklar B) Paul Tipler C) Harvey R. Brown D) Sergey Stepanov
A) Mecànica clàssica i relativitat especial B) Mecànica i relativitat C) Física moderna (4a edició) D) El món relativista
A) Rindler, Wolfgang B) Darrigol, Olivier C) Alvager, T.; Farley, F. J. M. D) Wolf, Peter; Petit, Gerard
A) 2018 B) 2026 C) 1977 D) 2005
A) TU Delft OPEN Publishing B) Oxford University Press C) Princeton University Press D) De Gruyter
A) Alvager, T.; Farley, F. J. M. B) Darrigol, Olivier C) Wolf, Peter; Petit, Gerard D) Rindler, Wolfgang
A) Peter Wolf; Gerard Petit B) Wolfgang Rindler C) T. Alvager D) Olivier Darrigol
A) Richard Feynman B) Stephen Hawking C) Carl Sagan D) Robert Katz
A) Càlcul K de Bondi B) MathPages – Reflexions sobre la relativitat C) Notes de Hogg sobre la relativitat especial D) Calculadora de relativitat: relativitat especial
A) Calculadora de relació: Relativitat especial B) Àudio: Cain/Gay (2006) – Astronomy Cast C) Einstein Online D) Les Fundacions de Greg Egan
A) SpecialRelativity.net B) MathPages – Reflexions sobre la relativitat C) Calculadora de relativitat: relativitat especial D) Les notes de Hogg sobre la relativitat especial
A) Les notes de Hogg sobre la relativitat especial B) Àudio: Cain/Gay (2006) – Astronomy Cast C) Llum d'Einstein D) Calculadora de relativitat: relativitat especial
A) A través dels ulls d'Einstein B) velocitat de la llum C) Relativitat en temps real D) Simulador de la relativitat especial Warp
A) A través dels ulls d'Einstein B) Simulador de relativitat especial de distorsió C) Relativitat en temps real D) Velocitat de la llum |