A) Amplificació B) Translació C) Rotació D) Projecció
A) Restaurants locals B) Llocs d'interès històrics C) Zones climàtiques D) Punts cardinals
A) Cristòfor Colom B) Fernando de Magallanes C) Ptolomeu D) Gerardus Mercator
A) Una línia en un mapa que connecta punts de valor igual. B) Un tipus de document històric. C) Un tipus específic de brúixola. D) Un mapa específic de formacions insulars.
A) Arthur H. Robinson B) Alfred Wegener C) Maria Mitchell D) John Snow
A) Expliqueu els símbols i els colors utilitzats en el mapa. B) Representeu històricament les batalles. C) Mostreu monuments emblemàtics. D) Enumereu els polítics locals.
A) Altitud B) Límit dels parcs nacionals C) Batalles històriques D) Rutes de navegació
A) Mapa polític B) Mapa climàtic C) Mapa econòmic D) Mapa de relleu
A) El geògraf àrab Muhammad al-Idrisi, el 1154. B) Gerardus Mercator, el 1569. C) Abraham Ortelius, el 1570. D) Ptolomeu, al segle II de l'era cristiana.
A) Gerardus Mercator, el 1569. B) Ptolomeu, al segle II de l'era cristiana. C) Martin Behaim, el 1492. D) Abraham Ortelius, el 1570.
A) Martin Waldseemüller, el 1507. B) Abraham Ortelius, el 1570. C) Ptolomeu, al segle II de l'era cristiana. D) Gerardus Mercator, el 1569.
A) Martin Waldseemüller el 1507. B) Abraham Ortelius amb Theatrum Orbis Terrarum el 1570. C) Gerardus Mercator el 1569. D) Ptolomeu al segle II de l'era cristiana.
A) Fusta dura de gra mitjà B) Làmina de coure C) Llosa de pedra D) Làmina de bronze
A) El procés és més ràpid que la gravat. B) Els mapes es poden reproduir mitjançant tècniques de fregament sense necessitat d'una premsa. C) Permet obtenir detalls molt fins i una gran precisió. D) Les xilografies són la forma més econòmica d'impressió.
A) Paper B) Llautó C) Coure D) Fusta
A) Per crear noves eines per a la gravat. B) Perquè eren cars en aquella època. C) Es deterioraven ràpidament durant el procés d'impressió. D) A causa d'una escassetat de subministraments de metall.
A) Un tipus de gravat en fusta. B) Una tècnica per a colorar mapes. C) Estil de lletra cursiva amb bucles. D) Un mètode per dibuixar fronteres.
A) Va ser el primer mapa que va utilitzar colors. B) Va ser creat utilitzant tècniques de gravat en fusta. C) Desafia la idea errònia que els asiàtics de l'est no van crear mapes fins a l'arribada dels europeus. D) Representava només rutes comercials locals.
A) Al voltant de 1620. B) A mitjans del segle XIX. C) Durant la segona meitat del segle XVIII. D) A principis del segle XVI.
A) La tecnologia fràgil i tova de la gravat en fusta. B) Les tècniques de lletra manuscrita. C) La coloració manual dels mapes. D) L'ús de compassos per a la navegació.
A) Va utilitzar només il·lustracions d'animals per a les regions inexplorades. B) Va crear espais en blanc per representar territoris desconeguts. C) Va omplir totes les zones amb dibuixos detallats. D) Va representar característiques geogràfiques imaginàries.
A) 1 polzada a 1 milla B) 1:24.000 C) 1:100.000 D) 1:50.000
A) Agència de cartografia canadenca B) US Geological Survey C) Ordnance Survey D) National Geographic Society
A) En classes numèriques de coropleth. B) Per tipus d'ús del sòl. C) Per densitat de població. D) Per nivells d'altitud.
A) Turisme B) Atenció mèdica C) Educació D) Serveis municipals
A) Charles Minard. B) Arthur H. Robinson. C) John Snow. D) El professor suís Eduard Imhof.
A) El públic en general. B) Professionals específics en geografia. C) Una sola persona. D) Només cartògrafs.
A) Ajudar a configurar la nostra visió del món a través de perspectives espacials. B) Proporcionar entreteniment a través d'elements visuals. C) Funcionant exclusivament com a ajudes a la navegació. D) Servir únicament com a eina per a l'expressió artística.
A) Un cartògraf anònim del principi del segle XX. B) L'Oficina Nacional de Mapes de Suïssa. C) El dibuixant Richard Ciacci. D) Un equip de cartògrafs d'una agència governamental.
A) Mai s'ha descobert que fos un invent. B) Més d'una dècada. C) Immediatament després de la seva creació. D) Dos anys.
A) Associació Internacional de Cartografia (ICA) B) Societat de Cartografia i Informació Geogràfica C) Societat de Cartògrafs D) Societat Britànica de Cartografia
A) British Cartographic Society (BCS) (Societat Britànica de Cartografia) B) North American Cartographic Information Society (Societat Nord-americana d'Informació Cartogràfica) C) Canadian Cartographic Association (Associació Canadenca de Cartografia) D) International Cartographic Association (Associació Internacional de Cartografia)
A) Algorismes espacials B) Fotogrametria i teledetecció C) Aplicacions de la Terra digital D) Sistemes d'informació geoespacial
A) Tecnologies de la Terra digital B) Perspectives cartogràfiques C) Ciència de la informació geoespacial D) Observació terrestre aplicada
A) International Journal of Cartography B) The Cartographic Journal C) Cartographica D) Journal of Maps
A) Societat Nord-americana d'Informació Cartogràfica B) Societat Cartogràfica Britànica C) Associació Cartogràfica Internacional D) Associació Cartogràfica Canadenca (CCA) |