A) La teoria i la pràctica de la interpretació, especialment en l'estudi de textos. B) L'art de narrar històries. C) L'estudi de les diferents religions. D) L'estudi de les llengües antigues.
A) Martin Luther B) Friedrich Schleiermacher C) Sòcrates D) John Locke
A) El procés d'escriure un comentari. B) L'estudi de la història antiga. C) El procés de traduir un text literalment, paraula per paraula. D) L'explicació o interpretació crítica d'un text.
A) Comprendre el text basant-se en la seva gramàtica i context històric. B) Analitzar l'estructura del text sense tenir en compte la llengua. C) Interpretar el text basant-se únicament en sentiments personals. D) Centrar-se només en les implicacions teològiques del text.
A) Notes a peu de pàgina proporcionades per l'autor. B) Registres històrics de l'origen d'un text. C) Suposicions o creences que influeixen en la interpretació d'un text. D) Eines lingüístiques utilitzades per a la interpretació.
A) Interpretació gramatical-històrica B) Mètode històric-crític C) Anàlisi textual D) Crítica basada en la resposta del lector
A) Exegesi B) Desxiframent C) Inferència D) Implicació
A) Sintaxi B) Hermeneutica C) Gramàtica D) Semàntica
A) Isaac Newton B) Hans-Georg Gadamer C) Leonardo da Vinci D) Charles Darwin
A) Filosofia grega antiga B) Ciència informàtica moderna C) Alquímia medieval D) Revolució industrial
A) Consonància B) Assonància C) Onomatopeia D) Al·literació
A) Martin Heidegger B) Albert Einstein C) Cleòpatra D) Pablo Picasso
A) Analitzar els recursos literaris utilitzats en un text. B) Interpretar el text sense tenir en compte la gramàtica. C) Determinar la versió més precisa d'un text comparant manuscrits. D) Crear una nova interpretació d'un text.
A) Observar, analitzar. B) Traduir, interpretar. C) Calcular, computar. D) Escriure, compondre.
A) Anatolian (cària). B) Indoeuropeu. C) Mesopotàmic. D) Egipci.
A) Va ser un mediador. B) Va ser un enemic. C) Va ser un jutge. D) Va ser un servidor.
A) Kal v'chomer B) El principi d'Hillel C) Gezerah Shavah D) Baraita del rabí Ishmael
A) Com a text sense errors. B) Com una col·lecció de mites. C) Com un text històricament imprecís. D) Com un text obert a la interpretació personal.
A) Interpretació aleatòria B) Traducció literal només C) Argument a fortiori (kal v'chomer) D) Ignorar el context
A) El Tanakh era considerat sense errors. B) Ignorava altres textos. C) Permetia opinions personals. D) Se centrava únicament en la lògica.
A) Rei B) Comerciant C) Guerrer D) Intèrpret
A) La Bíblia B) De doctrina christiana C) Buddhavacana D) Mimamsa Sutra
A) La Cabala. B) El Zohar. C) El Midrash. D) El Talmud.
A) Cristologia. B) Eclesiologia. C) Mariologia. D) Teologia de la Trinitat.
A) Joan Calví. B) Lorenzo Valla. C) Martí Lutero. D) Friedrich Schleiermacher.
A) Martin Heidegger. B) Georg Henrik von Wright. C) August Böckh. D) Friedrich Schleiermacher.
A) Wilhelm Dilthey. B) Charles Taylor. C) Martin Heidegger. D) Friedrich Schleiermacher.
A) Interpretació al·legòrica B) Obra de dol C) Inconscient polític D) Drama tràgic
A) El subconscient polític B) Coneixement objectiu C) Estudi empíric de les interaccions familiars D) L'origen del teatre tràgic alemany
A) 2000 B) 1985 C) 1972 D) 1992
A) Hamburg B) Frankfurt am Main C) Múnic D) Berlín
A) Paul Ricœur B) Frederick G. Lawrence C) Jürgen Habermas D) Karl-Otto Apel
A) Karl-Otto Apel B) Bernard Lonergan C) Paul Ricœur D) Rudolf Makkreel
A) Paul Ricœur B) Bernard Lonergan C) Jürgen Habermas D) Karl-Otto Apel
A) Paul Ricœur B) Rudolf Makkreel C) Jürgen Habermas D) Karl-Otto Apel
A) Paul Ricœur B) Andrés Ortiz-Osés C) Rudolf Makkreel D) Jürgen Habermas
A) Paul Ricœur B) Karl-Otto Apel C) Andrés Ortiz-Osés D) Rudolf Makkreel
A) És un encontre hermenèutic amb l'altre. B) Se centra exclusivament en les tradicions arquitectòniques occidentals. C) Evita la interpretació en els processos de disseny. D) Es basa en l'anàlisi científica.
A) John Locke. B) Immanuel Kant. C) Karl Marx. D) Steve Smith.
A) Neorealisme. B) Institucionalisme liberal. C) Postmodernisme radical. D) Realisme clàssic.
A) Almenys des del segle XI. B) El període del Renaixement. C) El segle XX. D) El segle XVIII.
A) Les Dotze Taules. B) La Magna Carta. C) El Codi d'Hammurabi. D) El Corpus Juris Civilis de Justinià.
A) Edmund Husserl B) Don Ihde C) Martin Heidegger D) Paul Ricoeur
A) Matemàtiques B) Química C) Física D) Biologia
A) Hugo E. Herrera B) Santiago Zabala C) Don Ihde D) Gianni Vattimo
A) Imposició B) Anarquia C) Conservació D) Triomf
A) Pensament feble B) Realisme C) Ciència empírica D) Filosofia forta
A) Hugo E. Herrera B) Don Ihde C) Santiago Zabala D) Gianni Vattimo
A) Jacques Lacan B) Maurice Merleau-Ponty C) Hubert Dreyfus D) Sigmund Freud
A) Ludwig Wittgenstein B) Jacques Lacan C) Martin Heidegger D) Hubert Dreyfus
A) Maurice Merleau-Ponty B) Martin Heidegger C) Hubert Dreyfus D) Sigmund Freud
A) Maurice Merleau-Ponty B) Sigmund Freud C) Hubert Dreyfus D) Jacques Lacan
A) Hubert Dreyfus B) Maurice Merleau-Ponty C) Ludwig Wittgenstein D) Martin Heidegger
A) Psicologia conductual B) Psicologia clínica C) Psicologia del desenvolupament D) Psicologia humanista
A) 'Història sagrada' B) Una il·lusió o una mentida C) Una inexactitud històrica D) Una història de ficció
A) Models mecanicistes B) Mètodes estadístics C) Anàlisi de dades quantitatives D) Aproximacions hermenèutiques
A) "Hermeneutica de la ruptura" B) "Hermeneutica total" C) "Hermeneutica de la reforma" D) "Hermeneutica de la continuïtat"
A) Només s'han de tenir en compte perspectives modernes. B) Han de ser enteses dins del discurs del qual provenen. C) Es poden interpretar universalment sense context. D) Són irrelevants per als estudis sociològics. |