A) Toma fotografies. B) Graba música. C) Monitora i controla el trànsit de xarxa entrant i sortint. D) Mesura la temperatura.
A) Escriure molt ràpid. B) Mètode de verificació que utilitza dos factors: alguna cosa que coneixes i alguna cosa que tens. C) Escriure dues contrasenyes. D) Utilitzar dos teclats diferents.
A) Programari per a la còpia de seguretat de dades. B) Programari per a l'edició de fotos. C) Programari maliciós que xifra fitxers i exigeix un pagament per desxifrar-los. D) Programari per a processament de textos.
A) Compartir contrasenyes amb amics. B) Escriure les contrasenyes en notes adhesives. C) Reutilitzar la mateixa contrasenya. D) Utilitzar contrasenyes fortes i úniques per a cada compte.
A) Per corregir vulnerabilitats de seguretat i errors. B) Per millorar la qualitat de la transmissió de vídeo. C) Per canviar el fons de pantalla de l'escriptori. D) Per organitzar els fitxers.
A) Ordenar documents alfabèticament. B) Crear llistes de reproducció de música. C) Reparar dispositius electrònics. D) Assegurar la comunicació en línia mitjançant la xifrat de les dades que es transmeten entre un lloc web i un usuari.
A) Procés d'identificació de les debilitats de seguretat en un sistema. B) Planificar vacances. C) Anàlisi de patrons meteorològics. D) Trobar oportunitats de treball.
A) Defecte de seguretat que és desconegut per al proveïdor del programari. B) Suport tècnic disponible les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana. C) Programari que no té cap error. D) Compte enrere per al llançament de nous productes.
A) Ciberseguretat B) Seguretat física C) Seguretat biomètrica D) Seguretat de xarxes
A) Actualitzacions de maquinari i programari. B) Optimització de la velocitat de la xarxa. C) Divulgació no autoritzada d'informació, robatori o danys. D) Defectes en el disseny de la interfície d'usuari.
A) Una vulnerabilitat sense cap forma d'explotació coneguda. B) Una vulnerabilitat que millora la seguretat. C) Una vulnerabilitat que té almenys un atac o una forma d'explotació funcional. D) Una vulnerabilitat que no es pot detectar.
A) Experts en ciberseguretat exclusivament. B) Només grans empreses. C) Només agències governamentals. D) Usuaris normals d'internet.
A) Falsificació d'adreces IP B) Falsificació de missatges C) Falsificació de l'identificador SSID de la xarxa WiFi D) Falsificació de DNS
A) 1999 B) 2020 C) 2005 D) 2017
A) Falsificació d'adreces de correu electrònic B) Trucada telefònica C) Missatge de text D) Missatgeria instantània
A) Ataque de *phishing* genèric B) Ataque de *phishing* dirigit (o *spear-phishing*) C) Escalada vertical D) Escalada horitzontal
A) Atac directe al maquinari del sistema. B) Tècniques d'enginyeria social, sovint *phishing*. C) Enviaments de programari maliciós de tipus *ransomware* a xarxes grans. D) Aprofitament de vulnerabilitats de canals laterals.
A) Anàlisi dels efectes residuals a les cèl·lules de la memòria RAM B) Phishing a través de missatges de text C) Aprofitament de la radiació electromagnètica emesa pels dispositius D) Aprofitament de falles en la implementació de maquinari
A) Escalada vertical B) Phishing C) Escalada horitzontal D) Spear-phishing
A) Atacs de scripting entre llocs (XSS). B) Atacs de denegació de servei distribuïts (DDoS). C) Atacs del tipus "Evil Maid". D) Atacs d'injecció SQL.
A) 50% B) 70% C) 30% D) 10%
A) Avaluació preliminar B) Planificació operativa C) Planificació estratègica D) Avaluació posterior
A) Deu seccions. B) Set seccions. C) Tres seccions. D) Cinc seccions.
A) Gravetat suficient per causar interrupcions importants. B) Accés il·limitat per als atacants. C) Impacte màxim per provar les defenses. D) Gravetat mínima.
A) Firewalls (cortafocs). B) Aplicacions de processament de textos. C) Eines d'anàlisi de dades. D) Programari de disseny gràfic.
A) Triple DES B) Estàndard de xifrat de dades (DES) C) RSA D) Estàndard de xifrat avançat (AES)
A) Accés habilitat per a dispositius mòbils B) Capacitats criptogràfiques C) Sistemes de detecció d'intrusions D) Mecanismes de bloqueig de disc
A) Dispositius USB infectats connectats dins d'un tallafocs. B) Mòduls de plataforma segura. C) Dispositius d'accés habilitats per a dispositius mòbils. D) Programes de bloqueig de disc.
A) Dispositius de bloqueig de disc B) IOMMUs C) Dispositius USB D) TPMs
A) Lectores d'empremta digital B) Unitats de gestió de memòria d'entrada/sortida (IOMMUs) C) Bloqueigs de disc D) Mòduls de plataforma segura (TPMs)
A) Fabricació esvelta (Lean Manufacturing) B) Six Sigma C) Criteris Comuns (CC) D) ISO 9001
A) Seguretat basada en capacitats B) Control d'accés basat en rols (RBAC) C) Llistes de control d'accés (ACL) D) Control d'accés obligatori (MAC)
A) El nivell del llenguatge. B) El nivell de la xarxa. C) El nivell del maquinari. D) El nivell de la interfície d'usuari.
A) Java B) C++ C) El llenguatge E D) Python
A) Al voltant del 70% B) Menys del 50% C) Més del 90% D) Exactament el 100%
A) Higiene personal B) Patrons de son C) Condició física D) Hàbits alimentaris
A) Vint Cerf B) Steve Jobs C) Bill Gates D) Tim Berners-Lee
A) Autenticació de dos factors mitjançant SMS B) Programa d'autenticació per xip C) Xarxes privades virtuals (VPN) D) Sistemes d'autenticació biomètrica
A) Transaccions basades en blockchain B) Lectura de codis QR C) Sistemes de pagament sense contacte D) Tecnologia d'emissió instantània
A) L'Agència Nacional de Seguretat (NSA) B) L'equip de resposta a emergències informàtiques (Computer Emergency Readiness Team) C) El Buró Federal d'Investigació (FBI) D) L'Agència Central de la Informació (CIA)
A) No té un impacte significatiu. B) Només afecta la zona local. C) Millora l'eficiència de l'aeroport. D) Pot causar repercussions a nivell mundial.
A) Transaccions de venda de bitllets electrònics B) Bitllets de paper C) Venta de bitllets manual D) Sistemes de permuta
A) 75% B) 80% C) 50% D) 62%
A) Telèfons intel·ligents i tauletes. B) Dispositius d'automatització domèstica, com el termòstat Nest. C) Ordenadors d'escriptori. D) Xarxes de proveïdors de serveis de salut.
A) Sony Pictures B) Nest C) Home Depot D) HBGary Federal
A) Comunicació Bluetooth B) Activació de l'airbag C) Sistema de control de creuer D) Un disc compacte maliciós
A) A 10 milles de distància B) A 15 milles de distància C) A 5 milles de distància D) A 20 milles de distància
A) ICV B) FedEx C) UPS D) Tesla
A) GPS B) Codis de barres C) Bluetooth D) RFID (Identificació per radiofreqüència)
A) Puebla B) Guadalajara C) Ciutat de Mèxic D) Monterrey
A) 28 de desembre de 2016 B) 1 de gener de 2017 C) 30 de juny de 2018 D) 15 de novembre de 2015
A) Vehicles de transport de pacients B) Equip de diagnòstic utilitzat a l'hospital C) Simuladors de formació mèdica D) Sistemes de les cafeteries dels hospitals
A) Un telèfon fix. B) Una ràdio analògica. C) Un rellotge intel·ligent. D) La targeta SIM (Mòdul d'Identitat del Suscriptor).
A) Clifford Stoll B) Un activista d'internet C) Un operador de la xarxa elèctrica ucraïnesa D) Markus Hess
A) Ciberseguretat i ciberguerra: el que tothom ha de saber B) Dades i Goliat C) L'ou de cucut D) Un fantasma als fils
A) Un atac a una plataforma de xarxes socials B) Un atac de *ransomware* a centres sanitaris C) Una filtració de dades d'una entitat bancària el 2021 D) L'atac a la xarxa elèctrica d'Ucraïna del 2015
A) Detecció i anàlisi B) Contenció, eliminació i recuperació C) Preparació D) Activitats posteriors a l'incident
A) Kevin Mitnick B) Adrian Lamo C) John McAfee D) Robert Tappan Morris
A) 1994 B) 2010 C) 2000 D) 1988
A) Correus electrònics de *phishing* B) Cavalls de Troia C) Atacs de força bruta D) Injecció SQL
A) Target Corporation B) Home Depot C) Office of Personnel Management D) TJX
A) Xarxes del govern israelià B) Centrífugues nuclears iranianes C) Sistemes militars dels Estats Units D) Xarxes elèctriques europees
A) Chelsea Manning B) Mark Zuckerberg C) Edward Snowden D) Julian Assange
A) Guccifer B) Lazarus Group C) Rescator D) NotPetya
A) 10 milions B) Aproximadament 40 milions C) 60 milions D) 25 milions
A) Els avisos van ser ignorats. B) Van solucionar immediatament totes les vulnerabilitats. C) Van actualitzar el seu programari de seguretat. D) Van tancar temporalment els seus sistemes.
A) Hackers nord-coreans B) Hackers iranians C) Hackers russos D) Hackers xinesos
A) Facebook B) Ashley Madison C) LinkedIn D) Twitter
A) Va augmentar les mesures de seguretat. B) Va dimitir. C) Va emprendre accions legals contra The Impact Team. D) Va negar qualsevol responsabilitat.
A) Coordinar els centres d'incident de seguretat informàtica a nivell global (CSIRTs). B) Gestionar la seguretat de les xarxes europees. C) Protegir els sistemes governamentals. D) Regular les lleis internacionals de protecció de dades.
A) Fòrum de equips de resposta a incidents i seguretat (FIRST) B) Agència europea de ciberseguretat (ENISA) C) Consell d'Europa D) Centre de resposta a incidents cibernètics del Canadà (CCIRC)
A) Consell d'Europa B) Agència Europea de Ciberseguretat (ENISA) C) PARA. REFLEXIONA. CONNECTA D) Centre de Resposta a Incidents Cibernètics del Canadà (CCIRC)
A) Agència Nacional de Ciberseguretat B) Ministeri d'Electrònica i Tecnologia de la Informació C) Equip Nacional de Resposta a Emergències Informàtiques de l'Índia D) CERT-In
A) 2013 B) 2008 C) 1999 D) 2020
A) National White Collar Crime Center (NW3C) (Centre Nacional de Delinques Econòmics) B) Agència de Ciberseguretat i Protecció de les Infraestructures C) Departament de Seguretat Nacional D) Comissió Federal de Comunicacions
A) US-CERT B) CERT/CC C) NRC D) NEI
A) 2015 B) 2010 C) 2008 D) 2009
A) 28% B) 35% C) 50% D) 46%
A) Targetes intel·ligents. B) Anàlisi de ports. C) Sistemes biomètrics. D) Contrasenyes.
A) Identificar qui va perpetrar un atac cibernètic. B) Detectar i eliminar programari maliciós. C) Registrar l'activitat dels usuaris en una xarxa. D) Xifrar dades per a una transmissió segura.
A) Anys 80 B) Anys 70 C) Anys 2000 D) Anys 90
A) Bob Thomas B) Ray Tomlinson C) Markus Hess D) Willis Ware
A) Gusano de Morris B) Creeper C) Reaper D) Blaster
A) Ray Tomlinson B) Markus Hess C) Willis Ware D) Bob Thomas
A) Apple B) Netscape C) Microsoft D) IBM |