A) Intercanviador de làmines B) Tub amb aletes C) Tub doble D) Intercanviador de làmines i tubs
A) Coure B) Acer C) Alumini D) Plàstic
A) Coixinets B) Válvules C) Aletes D) Juntes
A) Separar els fluids calents i freds. B) Reduir la pressió. C) Controlar la temperatura. D) Distribuir el fluid de manera uniforme als tubs.
A) Controlar el cabal a través de l'intercanviador. B) Augmentar la transferència de calor. C) Eliminar l'aire del sistema. D) Regular la pressió.
A) Refredar el refrigerant. B) Augmentar la pressió del refrigerant. C) Regular el flux de refrigerant cap a l'evaporador. D) Eliminar la humitat del sistema.
A) Pressió més alta B) Menys aïllament C) Cabàlga més elevada D) Neteja i manteniment regulars
A) Disminució de la velocitat del fluid. B) Augment de la taxa de transferència de calor. C) Expansió del material del tub. D) Acumulació de dipòsits en les superfícies de transferència de calor.
A) Flux transversal B) Flux contracorrent C) Contacte directe D) Flux paral·lel
A) Unitat tèrmica neta (UTN) B) Diferència de temperatura mitjana logarítmica (DMTL) C) Coeficient de transferència de calor D) Resistència tèrmica
A) Flux paral·lel B) Flux contrari C) Contacte directe D) Flux transversal
A) Intercanviador de calor de làmines B) Condensador de superfície C) Intercanviador de calor de doble tub D) Evaporador
A) Aplicacions d'alta pressió superiors a 30 bar. B) Aplicacions de baixa pressió amb temperatures inferiors a 260 °C. C) Aplicacions que requereixen una construcció robusta a causa de l'alta pressió. D) Procés que impliquen fluids a temperatures superiors a 260 °C.
A) Assegurar espai suficient per a la resistència a la corrosió. B) Minimitzar la resistència axial. C) Maximitzar la vibració induïda pel flux. D) Reduir la disponibilitat de peces de recanvi.
A) Redueixen la mida global de l'intercanviador de calor. B) Permeten l'expansió tèrmica sense generar tensions a les làmines de tubs. C) Eliminen la necessitat de plaques deflectores. D) Augmenten la probabilitat de que es produeixi acumulació de sediments.
A) Disposició triangular (30°). B) Disposició quadrada rotada (45°). C) Disposició quadrada (90°). D) Disposició triangular rotada (60°).
A) Intercanviador de làmines i tubs B) Varietat de plaques soldades C) Conjunt de plaques circulars D) Intercanviador de plaques encastrades
A) Patrons en forma de V, amb depressions o altres patrons. B) Patrons circulars. C) Reixes quadrades. D) Sense cap patró.
A) Crea una segona via de flux anomenada 'laterals de la carcassa'. B) Subjecte les juntes. C) Es fa servir per a la neteja. D) Conté només la via de flux de la làmina.
A) Coure B) Acer inoxidable C) Aliatges d'alumini D) Titani
A) Plantas de separació d'aire B) Refineries de petroli C) Indústria química D) Central nuclears
A) Indústria automobilística B) Indústria de la construcció C) Indústria tèxtil D) Indústria làctica
A) Fermentació de iogurt. B) Calentament de la llet abans de la pasteurització. C) Refredament de la llet en dipòsits massius d'acer inoxidable amb expansió directa. D) Conservació de formatge.
A) Incorporant-les en el formigó. B) Com a plaques planes que s'emmagatzemen dins d'un dipòsit. C) Mitjançant un sistema d'ancoratge extern. D) Utilitzant làmines de goma flexibles.
A) Es torna més prim i flexible. B) Es retira per crear canals. C) Es infloreix al voltant de les soldadures quan es pressuritza. D) Es contrau i forma una superfície plana.
A) Intercanviador de calor de canvi de fase. B) Intercanviador de calor amb superfície raspada dinàmica. C) Cicle de Rankine amb vapor (SRC). D) Cicle de Rankine orgànic (ORC).
A) Aigua. B) Amoníac. C) Pentafluoropropà (R-245fa). D) Toluè.
A) Sòlid - líquid o sòlid - gas B) Microcanal C) Líquid immiscible - líquid D) Gas - líquid
A) Major càrrega de refrigerant. B) Més grans. C) Menor caiguda de pressió al costat de l'aire. D) Menys compactes.
A) Entre 1 mm i 3 mm B) Igual a 10 mm C) Més petit que 1 mm D) Més gran que 5 mm
A) Càrregues de refrigerant baixes B) Protecció contra gelades C) Caigudes de pressió elevades D) Disseny de microcanals
A) El forn produirà menys calor. B) El flux d'aire augmentarà significativament. C) El sistema serà més eficient energèticament. D) Els productes de la combustió poden entrar a l'espai habitable.
A) Mètode de Boardman-Germer B) Mètode del flux turbulent C) Mètode de Ramachandra K. Patil (i col·laboradors) D) Mètode de Scott S. Haraburda
A) Mètode de Boardman-Germer B) Mètode de Scott S. Haraburda C) Mètode de Ramachandra K. Patil (i col·laboradors) D) Mètode de flux laminar
A) Resistència del material vs. resistència a la corrosió. B) Cost inicial vs. cost de funcionament. C) Pèrdua de pressió vs. velocitat del fluid. D) Eficiència tèrmica vs. mida.
A) Cost. B) Color. C) Forma. D) Mida.
A) L'1% anualment. B) Al voltant del 5% anualment. C) El 10% anualment. D) El 15% anualment. |