A) Sitta canadensis B) Sitta carolinensis C) Sitta europaea D) Sitta castanea
A) D deserts B) Boscos de fulla caduca C) Arrecifs de corall D) Tundra
A) Vermell B) Blau C) Verd D) Groc
A) Mitjançant vocalitzacions i llenguatge corporal. B) Mena la cua. C) Utilitzant senyals olfactius. D) A través de danses complexes.
A) Àfrica B) Amèrica del Nord C) Austràlia D) Subcontinent indi
A) Corvidae B) Accipitridae C) Sittidae D) Fringillidae
A) Territorial B) Migratori C) Gregari D) Solitari
A) Vulnerable B) De menor preocupació C) En perill crític D) En perill
A) Cues llargues B) Caps grans C) Peus forts D) Becs potents
A) Construint nius elaborats. B) Amb danses complexes. C) Mitjançant exhibicions silencioses. D) Utilitzant cants forts i senzills.
A) Europa del Nord B) Àsia del Sud C) Àfrica D) Amèrica del Nord
A) prades B) Boscos temperats o de muntanya C) jungles tropicals D) deserts
A) Sima petita eurasiàtica B) Sima petita xinesa C) Sima petita de les roques D) Sima petita de pit vermell nord-americana
A) Contaminació B) Urbanització C) Desforestació D) Canvi climàtic
A) Charles Darwin B) René-Primevère Lesson C) John Gould D) David Attenborough
A) Polioptílids (Polioptilidae) B) Remeus (Certhiidae) C) Rovinals (Troglodytidae) D) Ermitània de parets (Tichodroma muraria)
A) Sittidae B) Certhiidae C) Tichodromadidae D) Salpornithidae
A) Passeriformes B) Certhioidea C) Piciformes D) Sylvioidea
A) Francès B) Alemany C) Llatí D) Grec antic
A) Certhiops rummeli B) S. senogalliensis Portis, 1888 C) Esparver de pit vermell D) S. cuvieri Gervais, 1852
A) Unió Britànica d'Ornitòlegs B) Societat Ornitològica Americana C) Comitè Mundial de Noms d'Ocells D) Congrés Internacional d'Ornitologia
A) Habitar el mateix hàbitat B) Migrar juntament C) Construir els seus propis nius D) Tenir els mateixos cants
A) Coleòpters de la família dels blister B) Escates de l'escorça i restes de llavors C) Gotetes de resina pegajosa de coníferes D) Fang i excrements
A) Utilitzant gotes de resina adherent de coníferes. B) Segellant les esquerdes amb fang. C) Construint nius de forma de ampolla. D) Espalant escarabats blísters al voltant de l'entrada.
A) Construcció de nius amb fang i excrements. B) Nidificació en forats profunds dels arbres. C) Nidificació comunitària en grups estrets. D) Ús de grans quantitats de materials d'aïllament suaus.
A) 61,6% B) 75% C) 53% D) 40%
A) La mateixa que a les espècies del sud. B) Més gran en comparació amb altres regions. C) Més petita que les espècies del sud. D) Inexistent.
A) De 12 a 18 dies B) De 30 a 35 dies C) De 20 a 25 dies D) De 5 a 10 dies
A) Menys de 1 kg B) Entre 10 i 20 kg C) Fins a 32 kg (70 lliures) D) Exactament 50 kg
A) De 40 a 45 dies B) De 30 a 35 dies C) De 21 a 27 dies D) De 10 a 15 dies
A) Més de 15 anys B) La taxa anual de supervivència dels adults és del 61,6%. C) Exactament 5 anys D) Menys d'1 any
A) Plomes B) Coleòpters de la família dels blisteridae C) Fragments d'escorça D) Fang
A) Prínceps B) Verderols C) Orenetes D) Picots
A) Un tros de l'escorça d'un arbre com a palanca. B) Una pedra per trencar les llavors. C) Una branca per cavar a terra. D) Una fulla per recollir insectes.
A) Les utilitzen com a eines per obrir altres aliments. B) Se les mengen immediatament, allà mateix. C) Les llencen. D) Les empenyen en petites esquerdes per a consumir-les més tard.
A) Sis B) Vuit C) Deu D) Quatre
A) Urbanització B) Una llei que promou el turisme C) Agricultura itinerant D) Desforestació per part de la població local
A) Més de 10.000 B) Més de 5.000 C) Uns quants milers D) No supera les 1.000 aus
A) Fragmentació dels boscos B) Urbanització C) Desenvolupament turístic D) Desforestació |