A) 1629 B) 1749 C) 1596 D) 1682
A) Asteroides B) Cometa C) Planeta D) Lluna
A) 1655 B) 1750 C) 1802 D) 1700
A) Rellotge de pèndol B) Relotge de vela C) Relotge de sol D) Clessidra
A) 1673 B) 1756 C) 1700 D) 1802
A) Canals B) Valls C) Volcans D) Casquets polars de gel
A) Vènus B) Saturn C) Júpiter D) Març
A) Royal Society B) UNESCO C) CERN D) NASA
A) Thomas Young B) Michael Faraday C) Max Planck D) Niels Bohr
A) Les llunes galileanes B) Mecànica Celestial C) Systema Saturnium D) Nit Estrellada
A) França B) Alemanya C) Anglaterra D) Països Baixos
A) El creador de la taula periòdica B) L'inventor del càlcul C) El descobridor de la gravetat D) Una figura clau de la Revolució Científica
A) Alemanya B) Països Baixos C) Anglaterra D) França
A) 1657 B) 1673 C) 1689 D) 1665
A) Johannes Kepler B) René Descartes C) Galileu Galilei D) Isaac II Thuret
A) Traité de la Lumière B) De Motu Corporum ex Percussione C) Horologium Oscillatorium D) Van Rekeningh in Spelen van Gluck
A) Teoria de la relativitat de la llum B) Teoria quàntica de la llum C) Teoria corpuscular de la llum D) Teoria ondulatòria de la llum
A) La teoria de la relativitat d'Einstein. B) Les lleis del moviment de Newton. C) Les equacions de Maxwell. D) El principi de Huygens sobre la propagació i la difracció de les ones.
A) Ull de mira de Huygens B) Ull de mira newtonià C) Ull de mira de Galileu D) Ull de mira de Kepler
A) Isaac Newton B) René Descartes C) Galileu Galilei D) Frans van Schooten
A) Força gravitacional B) Col·lisió elàstica C) Termodinàmica D) Electromagnetisme
A) René Descartes i Marin Mersenne B) Galileu Galilei i Johannes Kepler C) Albert Einstein i Niels Bohr D) Isaac Newton i Albert Einstein
A) Artista B) Matemàtic C) Diplomàtic i conseller de la Casa d'Orange D) Metge
A) Un polític influent B) El seu avi matern C) El seu avi patern D) Un científic famós
A) Quinzena B) Disset C) Divuit D) Setze
A) John Pell B) Johann Henryk Dauber C) André Rivet D) Frans van Schooten Jr.
A) John Pell B) Frans van Schooten Jr. C) André Rivet D) Johann Henryk Dauber
A) La Casa d'Orange va recuperar el poder. B) Va acabar l'Edat d'Or neerlandesa. C) Va començar el primer període sense estatmajor. D) Una guerra amb Anglaterra.
A) Francès o llatí B) Espanyol o portuguès C) Holandès o anglès D) Alemany o italià
A) 1666 B) 1648 C) 1673 D) 1655
A) Arquímedes B) Pitagòries C) Euclides D) Aristòtil
A) El·lipse B) Paràbola C) Catenària D) Hipèrbola
A) Pierre de Fermat B) Gottfried Leibniz C) Claude Mylon D) Ismael Boulliau
A) Isaac Newton B) René Descartes C) Blaise Pascal D) Grégoire de Saint-Vincent
A) Temperament meàntic B) Ajustament pitagòric C) Temperament igual D) Ajustació justa
A) 1654 B) 1660 C) 1675 D) 1680
A) Hofwijck B) Casa de Leiden C) Villa parisenca D) Residència d'Amsterdam
A) Pierre de Carcavi B) Claude Mylon C) Marin Mersenne D) Ismael Boulliau
A) René Descartes B) Pierre de Fermat C) Isaac Newton D) Blaise Pascal
A) Mitjançant cartes B) En conferències públiques C) Publicant en revistes D) A través de reunions personals
A) 1689 B) 1700 C) 1698 D) 1695
A) Bernard Vaillant B) Pierre Bourguignon C) Caspar Netscher D) Adriaen Hanneman
A) Molla helicoïdal B) Molla de palanca C) Molla fusiforme D) Molla cicloïdal
A) Isaac Newton B) Rasmus Bartholin C) Ignace-Gaston Pardies D) Ole Christensen Rømer
A) Astrofísica B) Termodinàmica C) Mecànica quàntica D) Física matemàtica moderna
A) Johannes Kepler B) Isaac Newton C) Robert Hooke D) Galileu Galilei
A) Filosofia cartesiana B) Invariància galileana C) Hipòtesi de Boyle D) Mecànica newtoniana
A) Camp magnètic B) Torsió C) Força gravitatòria D) Força centrífuga
A) Opticks B) Dioptrica C) Tractatus D) Principia
A) Centrar-se únicament en els aspectes teòrics. B) Ignorar les dades empíriques. C) Generar nous coneixements sobre el món. D) Evitar la complexitat matemàtica.
A) Lluís XIV B) François-Michel le Tellier C) Nicolas Fouquet D) Jean-Baptiste Colbert
A) La Bíblia ho recolza explícitament. B) La Bíblia proporciona descripcions detallades d'aquesta cosa. C) Contradice les ensenyances bíbliques. D) La Bíblia ni ho confirma ni ho nega.
A) Càlcul B) Trigonometria C) Geometria algebraica D) Fraccions contínues
A) 1656 B) 1675 C) 1668 D) 1669
A) 1801 B) 1821 C) 1819 D) 1678
A) Els experiments de Newton tenien errors. B) Les idees de Newton eren metafísiques. C) Les matemàtiques de Newton eren sòlides. D) Les teories de Newton eren incompletes.
A) 1667 B) 1659 C) 1673 D) 1686
A) Arguments filosòfics B) Aproximacions numèriques C) Observacions empíriques sense proves D) Presentacions axiomàtiques amb demostracions geomètriques rigoroses
A) Aigua B) Oxigen C) Metà D) Dióxid de carboni
A) Vènus B) Júpiter C) Marte D) Saturn
A) Robert Hooke B) René Descartes C) Isaac Newton D) Christiaan Huygens
A) El seu estat civil és desconegut. B) Va tenir diversos matrimonis. C) Mai es va casar. D) Estava prometut, però mai es va casar.
A) 1675 B) 1663 C) 1689 D) 1657
A) La teoria de nombres de Gauss B) El càlcul de Newton C) Els mètodes d'Euler D) Les tècniques infinitesimals de Fermat
A) Sirius és tan lluminós com el Sol. B) Sirius està més a prop que la Lluna. C) Sirius forma part d'un sistema estel·lar binari. D) Sirius no té planetes que l'orbitin.
A) Lentes el·líptiques B) Lentes hiperbòliques C) Lentes esfèriques D) Lentes parabòliques
A) Eco B) Resonància C) Reverb D) Flanging
A) 1678 B) 1669 C) 1690 D) 1704
A) 1675 B) 1662 C) 1703 D) 1655
A) La ressonància, que provoca un augment de l'amplitud. B) El desfasament, que resulta en períodes de temps diferents. C) L'amortiment, que fa que un dels rellotges s'aturi. D) La sincronització, on els rellotges es van ajustar a la mateixa freqüència.
A) Gottfried Wilhelm Leibniz B) Guillaume de l'Hôpital C) Els Bernoulli D) Albert Einstein
A) Sincronitzar el balancí. B) Augmentar el parell. C) Millorar la durabilitat. D) Reduir la fricció.
A) Les lleis de Boyle B) Les lleis de Descartes C) Les lleis de Leibniz D) Les lleis de Newton
A) 1703 B) 1686 C) 1673 D) 1659
A) Amsterdam B) Londres C) París D) Roma
A) 1675 B) 1662 C) 1703 D) 1659
A) Robert Boyle B) Isaac Newton C) René Descartes D) Jean-Baptiste Colbert
A) Acadèmia de Montmor B) Royal Society de Londres C) Académie des sciences D) Universitat de Leiden
A) Journal des Sçavans B) Philosophical Transactions of the Royal Society C) Acta Eruditorum D) Le Journal de Physique
A) Newton B) Young C) Fresnel D) Arago
A) París B) Londres C) Amsterdam D) Leida
A) Mecanisme de remuntatge amb ancla B) Mecanisme de remuntatge amb palanca (verge) C) Mecanisme de remuntatge cilíndric D) Mecanisme de remuntatge amb palanca separada
A) Telescopi B) Microscopi C) Baròmetre D) Llanternatge màgic
A) F_c = m + ω² + r B) F_c = m * ω² * r C) F_c = m / (ω * r) D) F_c = m - ω² * r
A) Jean Richer B) Lodewijk Huygens C) Sir Robert Moray D) Alexander Bruce
A) 2006 B) 1703 C) 1675 D) 1659
A) L'observació que els pèndols no són perfectament isòcronos. B) Desenvolupar un nou tipus de mecanisme d'escapament. C) Millorar la precisió dels rellotges de sol. D) Crear una màquina de moviment perpetu.
A) Especulacions celestials B) Els mons celestials descoberts C) Móns universals D) La teoria còsmica
A) Abadia de Westminster, Londres B) Catedral de Notre-Dame, París C) Basílica de Sant Pere, Ciutat del Vaticà D) Grote Kerk, La Haia
A) Isaac Newton B) Els Bernoulli C) Gottfried Wilhelm Leibniz D) Michael Faraday
A) Construccions teòriques B) Acció a distància C) Interacció metafísica D) Acció de contacte
A) 60x B) 43x C) 30x D) 50x
A) Kepler B) Leibniz C) Galileo D) Newton
A) Sistemes metafísics. B) Construccions teòriques. C) Acció a distància. D) Una filosofia natural orientada a l'experimentació i basada en la mecànica.
A) 1651 B) 1684 C) 1693 D) 1675
A) Rea B) Encelà C) Tità D) Iapetus
A) La turbina hidràulica B) El motor de vapor C) El motor de pólvora D) El motor elèctric
A) Paràbola B) Hipèrbola C) El·lipse D) Ciculoide
A) Isaac Newton B) Rasmus Bartholin C) Ignace-Gaston Pardies D) Christiaan Huygens
A) Isaac Newton B) Robert Boyle C) Galileu Galilei D) Spinoza |