A) Els individus més grans i forts sempre sobreviuen B) Els individus evolucionen durant la seva vida C) La selecció natural afavoreix els individus millor adaptats D) La selecció natural elimina les mutacions E) Les espècies canvien només per influència del medi
A) Un òrgan que apareix per mutació espontània B) Un òrgan que només apareix en individus joves C) Un òrgan que es manté invariable en el temps D) Un òrgan amb la mateixa funció en espècies diferents E) Un òrgan atrofiat que evidencia l’evolució
A) S'originen per convergència evolutiva. B) Tenen la mateixa funció però diferent origen en espècies diferents. C) Tenen el mateix origen però diferent funció en espècies diferents. D) No tenen un ancestre comú. E) Tenen el mateix origen i funció en espècies iguals.
A) Totes son correctes. B) Un exemple n'és el coll d'ampolla. C) És un factor que afavoreix l'evolució. D) És deguda a l'atzar. E) Un exemple n'és l'efecte fundador.
A) Poblacions grans. B) Poblacions petites. C) Poblacions amb molta variabilitat. D) Espècies en perill d'extinció. E) Poblacions en equilibri Hardy-Weinberg.
A) Un tret nou es fixa per selecció natural B) Apareixen noves espècies en una illa C) Una reducció dràstica del nombre d’individus canvia la variabilitat genètica D) Una població petita es separa d’una gran E) Tots els individus desenvolupen noves mutacions
A) Només s’aplica a poblacions de mida petita. B) Descriu una població en evolució contínua. C) No té en compte les freqüències al·lèliques. D) Assumeix que no hi ha selecció natural. E) Assumeix que hi ha mutacions freqüents.
A) Especiació al·lopàtrica B) Selecció artificial. C) Selecció estabilitzadora. D) Deriva genètica. E) Especiació simpàtrica
A) Són la font principal de variabilitat genètica. B) Poden ser transmeses als descendents si afecten les cèl·lules germinals. C) Poden ser beneficioses, perjudicials o neutres. D) Són canvis en el material genètic. E) Sempre es produeixen per influència del medi.
A) Tenen el mateix nombre de cromosomes, així el zigot té tots els cromosomes homòlegs. B) Es poden reproduir i la seva descendència és estèril. C) Es poden reproduir i la seva descendència es fèrtil. D) Es poden reproduir entre ells. E) Són iguals físicament.
A) La presència de fòssils de dinosaures en diferents continents. B) La similitud entre espècies d’illes i el continent proper. C) L’aparició de nous organismes en ambients extrems. D) La similitud entre embrions de vertebrats. E) L’existència d’òrgans vestigials en mamífers marins.
A) L’origen de les ales en ratpenats i ocells. B) La selecció artificial en races de gossos. C) L’adaptació dels pinsans de Darwin en diferents illes. D) L’especiació al·lopàtrica en mamífers africans. E) L’adaptació de peixos a ambients aquàtics.
A) La influència del medi ambient en els organismes. B) La semblança entre l’ADN de ximpanzés i humans. C) L’adaptació de les espècies al medi. D) L’existència d’espècies endèmiques en illes. E) La similitud entre estructures òssies en mamífers.
A) La diferència en els patrons de zel o aparellament B) La presència d’una barrera geogràfica. C) La reducció en el nombre d’individus d’una població. D) La selecció artificial sobre una característica específica. E) La migració d’individus cap a una altra població.
A) Perquè només apareixen en espècies en perill d’extinció. B) Perquè només es troben en espècies molt properes. C) Perquè tenen una estructura interna diferent. D) Perquè només apareixen en organismes asexuals. E) Perquè tenen la mateixa funció però són producte de la selecció artificial.
A) Les espècies actuals són el resultat d’una creació independent i immutable. B) Els organismes son cada velada més complexos. C) Els caràcters adquirits durant la vida d’un individu es transmeten als seus descendents. D) El desús d'un òrgan el fa desaparèixer (atrofiar-se). E) La necessitat d'utilitzar un òrgan provoca la seva aparició o desenvolupament.
A) És un procés totalment atzarós i independent de la reproducció. B) Provoca una disminució de la diversitat genètica entre poblacions diferents. C) És un mecanisme que redueix la variabilitat genètica dins d’una població. D) Es produeix quan hi ha intercanvi d’individus entre poblacions i es barregen els seus gens. E) Succeeix únicament en poblacions aïllades geogràficament.
A) Són esquemes fixes que no es modifiquen amb noves evidències científiques. B) Indiquen que totes les espècies actuals tenen un ancestre comú recent. C) Només es basen en l’estudi del registre fòssil. D) Representen les relacions evolutives entre espècies basant-se en similituds morfològiques i moleculars. E) Mostren com les espècies evolucionen de manera lineal i sense ramificacions.
A) Tots els organismes dins d’un clade tenen exactament els mateixos gens. B) Els clades només es defineixen a partir de característiques morfològiques. C) Un clade inclou un ancestre comú i tots els seus descendents. D) Un clade pot incloure espècies que no comparteixen un ancestre comú. E) Els clades es determinen exclusivament a partir del registre fòssil.
A) És el tipus de selecció que genera noves espècies més ràpidament. B) Afavoreix els fenotips extrems i elimina la mitjana. C) Redueix la variabilitat genètica afavorint els individus amb característiques intermèdies. D) Sempre afavoreix la mutació com a mecanisme principal d’evolució. E) No té cap efecte en les freqüències al·lèliques d’una població. |