A) Robert Johnson B) John Smith C) Alice Jones D) David A. Huffman
A) Codificació ASCII B) Codificació de longitud variable C) Codificació binària D) Codificació de longitud fixa
A) Símbols freqüents B) Símbols que comencen amb la lletra A C) Símbols rars D) Símbols amb índexs imparells
A) Un codi que comença amb el mateix símbol. B) Un codi en què cap paraula de codi és un prefix d'una altra. C) Un codi que utilitza només els símbols 0 i 1. D) Un codi amb paraules de codi de la mateixa longitud.
A) Arbre perfecte B) Arbre complet C) Arbre binari òptim D) Arbre equilibrat
A) Consum de memòria B) Nombre de símbols C) Proporció de compressió D) Velocitat d'encriptació
A) O(n) B) O(n log n) C) O(log n) D) O(n2)
A) Comprimir les dades B) Construir una llista enllaçada C) Assignar codis binàries als símbols D) Calcular les freqüències dels símbols
A) Símbol amb un nombre primer B) Símbol més freqüent C) Símbol menys freqüent D) Símbol amb el nom més llarg
A) Cua B) Llista enllaçada C) Heap binari D) Pila
A) Codis postfixos B) Codis sufixos C) Codis infixos D) Codis prefixos
A) 1952 B) 1955 C) 1949 D) 1960
A) Codificació per longitud de seqüència B) Codificació Lempel-Ziv-Welch (LZW) C) Codificació aritmètica D) Codificació Shannon-Fano
A) h(a_i) = -log₂ (w_i) B) h(a_i) = w_i * log₂ (w_i) C) h(a_i) = 2w_i D) h(a_i) = log₂ (1 / w_i)
A) H(A) = ∑(w_i > 0) log₂(w_i) B) H(A) = ∑(w_i > 0) h(a_i) / w_i C) H(A) = -∑(w_i > 0) w_i * log₂(w_i) D) H(A) = ∑(w_i > 0) w_i / log₂(w_i)
A) Contribueix negativament a l'entropia. B) Zero, ja que el límit de w * log₂(w) quan w s'acosta a 0 des de valors positius és 0. C) És igual al contingut informatiu del símbol. D) És igual a l'invers del seu pes.
A) Un node fulla B) Un node intern C) Seguint el fill esquerre D) Seguint el fill dret
A) Pila B) Fila C) Fila de prioritats D) Array
A) Una B) Tres C) Dos D) Quatre
A) A la segona cua B) A les dues cues simultàniament C) A la primera cua D) A cap de les cues
A) Mantenint els pesos inicials a la primera fila i els pesos combinats a la segona fila. B) Només enfilant nodes amb pesos únics. C) Ordenant ambdues files per pes després de cada inserció. D) Seleccionant aleatòriament nodes de qualsevol de les dues files.
A) Seleccioneu un element aleatòriament de qualsevol de les dues files. B) Seleccioneu l'element de la primera fila. C) Elimineu ambdós elements i comenceu de nou. D) Seleccioneu l'element de la segona fila.
A) Es eliminen de l'arbre. B) Es converteixen en nodes arrel. C) Es combinen per formar un nou node intern. D) Romanen com a nodes fulla.
A) Compressió de text en processadors de text. B) Màquines de fax. C) Codificació d'imatges per a pàgines web. D) Compressió d'arxius d'àudio.
A) Només problemes relacionats amb la compressió. B) Minimitzar la longitud màxima del camí ponderat, entre altres coses. C) Problemes que no impliquen pesos. D) Problemes relacionats amb l'ordenació de dades.
A) L'algorisme de fusió de paquets. B) L'algorisme de Huffman adaptatiu. C) L'algorisme de Huffman binari. D) L'algorisme de Huffman per plantilles.
A) Richard M. Karp. B) Adriano Garsia. C) T. C. Hu. D) Alan Turing.
A) El cost de la transmissió. B) La representació binària. C) L'ordre alfabètic. D) La freqüència d'aparició.
A) MIT B) Universitat de Stanford C) Universitat de Harvard D) Universitat de Princeton
A) Cal emmagatzemar una taula de freqüències amb el text comprimit. B) No cal emmagatzemar informació addicional. C) Una clau de xifrat ha d'acompanyar les dades comprimides. D) El text original ha de ser emmagatzemat juntament amb la versió comprimida. |