A) Søren Kierkegaard B) John Dewey C) David Chalmers D) Ludwig Wittgenstein
A) Jacques Derrida B) Friedrich Nietzsche C) Gottlob Frege D) Jean-Paul Sartre
A) Nihilisme B) Positivisme lògic C) Espiritualitat de la Nova Era D) Estructuralisme
A) Friedrich Hayek B) Henri Bergson C) David Hume D) Edmund Gettier
A) Bertrand Russell B) Simone Weil C) Karl Marx D) Michel de Montaigne
A) Regne Unit B) Grècia C) Alemanya D) França
A) Michel Foucault B) Martin Heidegger C) Ludwig Wittgenstein D) Simone de Beauvoir
A) Anglès B) Francès C) Llatí D) Alemany
A) Filosofia continental B) Filosofia analítica C) Fenomenologia D) Existencialisme
A) Metafísica i ontologia B) Llenguatge i significat C) Ètica i moralitat D) Estètica i art
A) Gottlob Frege B) Bertrand Russell C) Franz Brentano D) Ludwig Wittgenstein
A) L'intensitat d'un estat mental. B) Un judici ètic. C) La "referencialitat" o la orientació cap a un objecte. D) Les propietats d'un fenomen físic.
A) Positivisme lògic B) Hegelianisme C) L'escola de Brentano, que inclou a Husserl i Meinong D) Existencialisme
A) W. V. O. Quine B) Wilfrid Sellars C) Saul Kripke D) Alexius Meinong
A) Realisme analític B) Idealismo continental C) Meinongianisme D) Empirisme lògic
A) David Lewis B) G. E. Moore C) Kazimierz Twardowski D) Rudolf Carnap
A) Wilfrid Sellars B) Franz Brentano C) Gottlob Frege D) Alexius Meinong
A) La característica dels fenòmens mentals de contenir un objecte en si mateixos. B) Una demostració matemàtica. C) Un principi ètic. D) L'existència d'un fenomen físic.
A) Fenòmens físics B) Observacions empíriques C) Construccions lògiques D) Objectes reals que no existeixen
A) Coherència lògica B) Evidència empírica C) Presència física D) Existència intencional
A) La filosofia analítica posa l'èmfasi en l'ètica, mentre que la filosofia continental posa l'èmfasi en la lògica. B) La filosofia analítica es preocupa per l'estètica, mentre que la filosofia continental es preocupa per les matemàtiques. C) La filosofia analítica se centra en l'anàlisi tècnica, mentre que la filosofia continental és més literària. D) La filosofia analítica se centra en la metafísica, mentre que la filosofia continental se centra en la ciència.
A) Fenomenologia B) Empirisme C) Racionalisme D) Logicisme
A) Grundgesetze der Arithmetik (Lleis bàsiques de l'aritmètica) B) Les bases de l'aritmètica C) Begriffsschrift (Sistema de notació conceptual) D) Filosofia de l'aritmètica
A) Logicisme B) Empirisme C) Psicologisme D) Racionalisme
A) Georg Cantor B) Gottlob Frege C) Richard Dedekind D) Giuseppe Peano
A) La distinció entre analític i sintètic. B) L'imperatiu categòric. C) La deducció transcendental. D) El principi de context.
A) Dues estrelles diferents. B) Dos cossos celestials diferents. C) El planeta Venus. D) Una estrella del matí i una estrella del vespre.
A) William Hamilton B) George Boole C) F. H. Bradley D) Richard Whately
A) Richard Whately, George Boole B) Bertrand Russell, G. E. Moore C) Hugh MacColl, Charles Sanders Peirce D) F. H. Bradley, T. H. Green
A) Empirisme B) Idealismo britànic C) Atomisme lògic D) Pragmatisme
A) Bertrand Russell B) T. H. Green C) G. E. Moore D) F. H. Bradley
A) L'hegelianisme, per ser massa obscur. B) El pragmatisme. C) L'empirisme. D) L'atomisme lògic.
A) Realisme del sentit comú B) Holisme lògic C) Relacions internes D) Neohegelianisme
A) 1903 B) 1910 C) 1905 D) 1901
A) Demonstratius com "aquest" o "aquell" B) Termes universals C) Conceptes abstractes D) Descripcions definides dissimulades
A) El dimoni maligne de Descartes B) El paradoxa del mentider C) Els paradoxes de Zenó D) El segon problema de Frege
A) Teoria de la identitat B) Ambigüitat del quantificador C) Ambigüitat de l'abast D) Lògica predicativa
A) Alfred North Whitehead B) John Stuart Mill C) Gottlob Frege D) Ludwig Wittgenstein
A) Filosofia del llenguatge ideal B) La teoria dels tipus C) Atomisme lògic D) Metafísica del procés
A) Atomisme lògic B) Process and Reality C) El Tractatus D) Principia Mathematica
A) Lògica de predicats. B) Teoria dels tipus. C) Metafísica del procés. D) Mètode de taules de veritat.
A) Proporcionen un sistema complet de l'atomisme lògic. B) Expressen la totalitat dels estats de les coses reals. C) Resolen tots els problemes filosòfics. D) Totes les seves proposicions són, en última instància, sense sentit.
A) "Tractatus Logico-Philosophicus". B) "Logical Atomism". C) "Process and Reality". D) "Principia Mathematica".
A) Otto Neurath B) Hans Reichenbach C) Rudolf Carnap D) Moritz Schlick
A) Friedrich Waismann B) Rudolf Carnap C) Hans Reichenbach D) Moritz Schlick
A) Ascens semàntic B) Ascens metafísic C) Ascens lògic D) Ascens epistemològic
A) Mind B) Philosophical Review C) Analysis D) Erkenntnis
A) Va ser assassinat pel seu antic estudiant, Hans Nelböck. B) Va fugir als Estats Units. C) Va esdevenir professor a la Universitat d'Oxford. D) Va publicar una obra important sobre el positivisme lògic.
A) Investigacions filosòfiques B) El llibre blau C) Tractatus logico-filosòfic D) Algunes observacions sobre la forma lògica
A) Rush Rhees B) Frank Ramsey C) John Wisdom D) Piero Sraffa
A) Frank Ramsey B) Piero Sraffa C) John Wisdom D) Ludwig Wittgenstein mateix
A) Dualisme cartesià B) Realisme austríac C) Teoria de les descripcions de Russell D) Teories de les dades sensorials
A) L'error de Descartes B) L'idealismo de Hägerström C) La premissa d'existència de Strawson D) La teoria dels actes de parla d'Austin
A) Dualisme cartesià B) Teories de les dades sensorials C) Realisme austríac D) Teoria de les descripcions de Russell
A) Samuel Alexander B) J.N. Findlay C) John Anderson D) David Lewis
A) J.N. Findlay B) Karl Popper C) David Lewis D) John Anderson
A) John Anderson B) J.N. Findlay C) Karl Popper D) David Lewis
A) Eino Kaila B) Ernst Mally C) Georg Henrik von Wright D) Axel Hägerström
A) Ernst Mally B) Georg Henrik von Wright C) Eino Kaila D) Axel Hägerström
A) Liang Qichao B) Zhang Shenfu C) Jin Yuelin D) Tscha Hung
A) 1956 B) 1945 C) 1920 D) Anys 70
A) Zhang Shenfu B) Tscha Hung C) Hong Qian D) Liang Qichao
A) Revolució Cultural B) Reformes econòmiques de la dècada de 1970 C) Segona Guerra Mundial D) Pressió política comunista
A) Primera fase B) Quarta fase C) Segona fase D) Tercera fase
A) Empirisme B) Positivisme lògic C) Pragmatisme D) Especulació metafísica
A) Sellars B) W. V. O. Quine C) Kant D) Carnap
A) Sellars B) Russell C) Carnap D) Wittgenstein
A) Saul Kripke. B) Bertrand Russell. C) Ludwig Wittgenstein. D) Willard Van Orman Quine.
A) Lògica modal. B) Lògica quantificacional. C) Lògica deontològica. D) Lògica de predicats.
A) Carnap. B) Willard Van Orman Quine. C) Saul Kripke. D) Ruth Barcan Marcus.
A) Termes analítics. B) Descripcions flexibles. C) Designadors rígids. D) Construccions sintètiques.
A) Una semàntica. B) Un sistema de proves. C) Un algorisme. D) Una sintaxi.
A) Peter Van Inwagen B) Stanisław Leśniewski C) David Lewis D) Nelson Goodman
A) Bernard Williams B) David Lewis C) Derek Parfit D) John Locke
A) Un element que porta la veritat. B) Una teoria de la redundància. C) Un compromís ontològic. D) Una teoria semàntica.
A) El paradoxa del mentider. B) El principi de raó suficient. C) La lògica temporal. D) L'argument de la conseqüència.
A) Libertarianisme B) Incompatibilisme C) Perdurantisme D) Determinisme
A) David Lewis B) Charlie Broad C) Arthur Prior D) John McTaggart
A) JC Beall B) Graham Priest C) Jan Łukasiewicz D) Edmund Gettier
A) Alvin Goldman B) Roderick Chisholm C) Michael Huemer D) Quine
A) Epistemologia de les virtuts B) Conservadorisme fenomenal C) Coherentisme D) Teoria causal del coneixement
A) Ernest Sosa B) Quine C) Roderick Chisholm D) Alvin Goldman
A) Ernest Sosa B) Alvin Goldman C) Roderick Chisholm D) Quine
A) El principi de raó suficient B) Pluralisme lògic C) Creença vera justificada D) Coneixement sobre el coneixement
A) Aplicar principis de tancament al coneixement B) Centrar-se primer en els criteris metodològics C) Respondre a la pregunta 'què sabem?' abans de 'com ho sabem?' D) Dubtar de l'existència del coneixement
A) Nelson Goodman B) G. E. Moore C) Chisholm D) Wittgenstein
A) G. E. Moore B) Robert Nozick C) Fred Dretske D) Wittgenstein
A) Aplicar la inducció a problemes filosòfics B) Centrar-se en casos particulars de coneixement C) Posar en dubte totes les afirmacions de coneixement D) Respondre a la pregunta 'com ho sabem?' abans de 'què sabem?'
A) Philippa Foot B) Elizabeth Anscombe C) R. M. Hare D) G. E. Moore
A) Expressivisme B) Teoria de l'error C) Universalisme prescriptiu D) Emotivisme
A) Henry Sidgwick B) Thomas Nagel C) John Rawls D) Robert Nozick
A) El 'gir aretàic'. B) La ressurgència conseqüencialista. C) El canvi emotivista. D) La revitalització deontològica.
A) Alliberació animal (1975) B) La societat oberta i els seus enemics (1945) C) Anarquia, estat i utopia (1974) D) Una teoria de la justícia (1971)
A) "Llibertat restringida en la classe obrera" B) "Justícia distributiva" C) "Llibertat positiva" D) "Llibertat negativa"
A) Materialisme històric B) Drets dels animals C) Liberalisme de mercat lliure D) Positivisme jurídic
A) Materialisme històric de Marx B) Llibertarianisme de mercat lliure C) Justícia distributiva igualitària liberal D) Positivisme jurídic
A) Marxisme analític B) Positivisme jurídic C) Filosofia del llenguatge ordinari D) Liberalisme igualitari
A) Absència de coerció B) Autocontrol C) Justícia distributiva D) Falta de llibertat en la classe obrera
A) G. A. Cohen B) Matthew Kramer C) John Rawls D) Karl Popper |