A) Dualitat ona-partícula B) Funció d'ona C) Acció fantasmagòrica a distància D) Entrellament quàntic
A) Àrea superficial d'un sistema quàntic. B) Unitat d'energia quantificada. C) Partícula elemental en el nucli atòmic. D) Bit quàntic que pot estar en superposició o en estat d'entrellament.
A) Conceptes teòrics que no es poden observar directament. B) Prediccions sobre l'estat futur d'un sistema quàntic. C) Partícules virtuals que interactuen amb la matèria. D) Propietats d'un sistema que es poden mesurar.
A) Pèrdua de la coherència quàntica i transició a un comportament clàssic. B) Procés de conversió de bits clàssics a bits quàntics. C) Desenvolupament d'algoritmes quàntics per a la criptografia. D) Augment de l'entrellament entre partícules.
A) Determina la velocitat de la llum en el buit. B) Demostra la dualitat onda-partícula de la llum i la matèria. C) Prova la llei de conservació de l'energia. D) Mostra el comportament dels electrons en un camp magnètic.
A) Un programari que simula el comportament mecànic quàntic. B) Un dispositiu que controla reaccions atòmiques en centrals elèctriques. C) Un ordinador optimitzat per a connexions a Internet d'alta velocitat. D) Un ordinador que utilitza qubits per realitzar càlculs basats en principis quàntics.
A) Els electrons orbiten el nucli en nivells d'energia discrets. B) Els orbitals es defineixen per la probabilitat de trobar un electró. C) Els àtoms estan composts per partícules amb càrrega positiva i negativa. D) Els electrons i els protons tenen moments quantitzats.
A) Creació de partícules virtuals en acceleradors de partícules. B) Transmissió de dades a través d'ordinadors quàntics. C) Moviment de partícules en un moviment cíclic. D) Fenòmen en què una partícula travessa una barrera de potencial.
A) Mitjançant el principi d'incertesa B) Ignorant la dualitat ona-partícula C) Utilitzant variables ocultes D) Com una aproximació vàlida a escales ordinàries
A) El principi d'incertesa B) El principi de Heisenberg C) La teoria d'Einstein D) La constant de Planck
A) Richard Feynman, Stephen Hawking, Roger Penrose B) Isaac Newton, Albert Einstein, James Clerk Maxwell C) Niels Bohr, Erwin Schrödinger, Werner Heisenberg, Max Born, Paul Dirac D) Galileu Galilei, Johannes Kepler, Tycho Brahe
A) El teorema de Bell B) El teorema de Planck C) La teoria de la relativitat d'Einstein D) El principi d'incertesa de Heisenberg
A) Nombres complexos, àlgebra lineal, equacions diferencials, teoria de grups. B) Només mecànica clàssica. C) Només estadística. D) Aritmètica i geometria bàsiques.
A) Dualitat ona-partícula B) Principi de superposició C) Principi d'incertesa D) Col·lapse de l'estat quàntic
A) És comutatiu. B) És no determinista. C) És unitaire. D) És no lineal.
A) L'àtom d'hèlium B) L'àtom d'hidrogen C) Una molècula biològica complexa D) Un sistema amb múltiples electrons que no té una solució de forma tancada
A) [X̂, P̂] = ħ B) [X̂, P̂] = iħ C) [X̂, P̂] = 0 D) [X̂, P̂] = -iħ
A) ψ_A ⊗ ψ_B. B) ψ_A * ψ_B. C) (ψ_A)2 ⊗ (ψ_B)2. D) ψ_A + ψ_B.
A) Vectors d'estat. B) Matrius de densitat reduïdes. C) Estats enllaçats. D) POVMs (Operadors de Mesura de Projecció Ortogonal).
A) Matrius de densitat. B) Vectors d'estat. C) Mesures de valors operadors positius (POVM). D) Estats enllaçats.
A) La mecànica ondulatoria B) La teoria de transformacions C) La formulació de l'integral de camí de Feynman D) La mecànica matricial
A) Un principi d'acció B) Qualsevol operador hermitià C) L'hamiltonià (H) D) Una magnitud conservada
A) U(t) = iHt/ħ B) U(t) = e-iHt/ħ C) U(t) = Ht/ħ D) U(t) = eiHt/ħ
A) (πa⁻¹ / 4) e^(-x² / (2a)) B) -(ℏ² / (2m)) d² / dx² C) (ℏk² / (2m)) e^(i(kx - ℏkt)) D) (1 / 2m) P²
A) ℏk B) (1/√(2π)) ∫ eikx dk C) e-ak² / 2 D) -(ℏ² / (2m)) d² / dx²
A) (1/√(2π)) ∫ eikx dk B) e^(i(kx - ℏk²t / (2m))) C) -(ℏ2 / (2m)) d² / dx² D) ψk, 0
A) Als límits B) Tot l'espai C) Una regió determinada D) Fora de la caixa
A) Mètode variacional B) Mètode de l'escala (o mètode de les operacions de creació i aniquilació) C) Teoria de la pertorbació D) Separació de variables
A) Detector. B) Funcionament del desfasador de fase. C) Font de fotons. D) Funcionament del divisor de feix.
A) |α|² * |β|² = 1 B) |α| + |β| = 1 C) |α|² + |β|² = 1 D) |α|² - |β|² = 1
A) Espai de Minkowski B) Espai euclidià C) Espai de fases D) Espai de Hilbert
A) Matrius unitàries B) Valors propis C) Funcions d'ona D) Operadors hermitics
A) Quantificació B) Superposició C) Decoherència D) Entrellament
A) Efecte fotoelèctric B) Dispersió de Rutherford C) Experiment de Stern-Gerlach D) Experiment de la doble escletxa
A) El gravitó, que transporta la força gravitatòria. B) Un fotó, que transporta la força electromagnètica. C) Un bòson W, que transporta la força nuclear feble. D) Un gluó, que transporta la força nuclear forta.
A) Xarxes d'espín B) Ondes gravitatòries C) Bucles de corda D) Camps quàntics
A) 1803 B) 1925 C) 1859 D) 1900
A) Michael Faraday B) Eugen Goldstein C) Johann Wilhelm Hittorf D) Julius Plücker
A) Albert Einstein B) Gustav Kirchhoff C) Niels Bohr D) Max Planck
A) 1899 B) 1915 C) 1925 D) 1900
A) Niels Bohr B) Albert Einstein C) Max Born D) Erwin Schrödinger
A) Louis de Broglie B) Erwin Schrödinger C) Max Born D) Werner Heisenberg
A) 1923 B) 1925 C) 1926 D) 1930
A) La primera conferència de Solvay B) El congrés internacional de física C) El simposi de mecànica quàntica D) La cinquena conferència de Solvay
A) Eugen Goldstein B) Julius Plücker C) J. J. Thomson D) Michael Faraday
A) Arnold Sommerfeld B) Max Born C) Pasqual Jordan D) Werner Heisenberg
A) Relativitat general B) Termodinàmica C) Només la física clàssica D) Moltes disciplines |