A) 2000 B) 1985 C) 1995 D) 1990
A) ISRO B) NASA C) Roscosmos D) ESA
A) Refràctor B) Reflector C) De ràdio D) Infraroig
A) Mòdul de control B) Antenes C) Panells solars D) Mirall principal
A) Aberració esfèrica B) Avaria de subministrament elèctric C) Pèrdua de contacte amb la Terra D) Fissures al mirall
A) Centre Espacial Johnson B) Centre de Vol Espacial Goddard C) Centre de Recerca Ames D) Centre Espacial Kennedy
A) 1 metre B) 2,4 metres C) 5 metres D) 3 metres
A) Galileu Galilei B) Isaac Newton C) Edwin Hubble D) Albert Einstein
A) Tecnologia làser B) Sistema de correcció òptica i reemplaçament axial del telescopi espacial (COSTAR) C) Imatge digital D) Òptica de rajos X
A) Ultraviolat, visible i infraroig proper. B) Microones i ones de ràdio. C) Infraroig, raigs X i raigs gamma. D) Només llum visible.
A) STS-135, el 2011 B) STS-125, el 2009 C) STS-61, el 1993 D) STS-31, el 1990
A) Tres B) Set C) Sis D) Cinc
A) Lyman Spitzer B) Hermann Oberth C) Edwin Hubble D) Nancy Grace Roman
A) Els telescopis terrestres tenen una millor resolució angular. B) Els telescopis espacials només poden observar la llum visible. C) Els telescopis espacials no poden observar la llum infraroja ni la llum ultraviolada. D) Es eliminen les limitacions en la resolució degudes a la turbulència atmosfèrica.
A) 1975 B) 1983 C) 1946 D) 1962
A) Lyman Spitzer B) Hermann Oberth C) Edwin Hubble D) Nancy Grace Roman
A) 1983 B) 1979 C) 2001 D) 1990
A) Observacions de raigs gamma de forats negres. B) Estudis de microones de la radiació de fons còsmic. C) Observacions ultraviolades d'estrelles i galàxies des del 1968 fins al 1972. D) Imatges de rajos X de la Lluna.
A) El programa OAO B) El programa de l'ESA C) El programa Hubble D) El programa GTE
A) 1970 B) 1974 C) 1983 D) 1977
A) 5 milions de dòlars B) No es va aprovar cap finançament. C) 36 milions de dòlars D) 100 milions de dòlars
A) 1983 B) 1990 C) 1974 D) 1978
A) L'existència de forats negres. B) L'estructura de l'ADN. C) La teoria de la relativitat. D) L'univers s'està expandint.
A) El 10% B) Almenys el 15% C) El 50% D) El 25%
A) Perkin-Elmer B) Kodak C) Centre de Vol Espacial Goddard D) Lockheed
A) 1 micròmetre B) 100 nanòmetres C) 500 nanòmetres D) 10 nanòmetres
A) Perkin-Elmer B) Lockheed C) Itek D) Kodak
A) 25 mm B) 50 mm C) 10 mm D) 5 mm
A) Octubre de 1984 B) Setembre de 1986 C) Abril de 1985 D) Març de 1986
A) 100 nm B) 25 nm C) 50 nm D) 65 nm
A) Dióxid de silici B) Nitret de titani C) Fluorur de magnesi D) Òxid d'alumini
A) 1.175 milions de dòlars B) 1.5 milions de dòlars C) 750 milions de dòlars D) 900 milions de dòlars
A) Abril de 1985 B) Setembre de 1986 C) Octubre de 1984 D) Març de 1986
A) Fibra de carboni B) Grafí-epoxi C) Alumini D) Al·liatge de titani
A) Es van instal·lar elements de calefacció als instruments. B) El telescopi es va recobrir amb un material anti-gel. C) Es va realitzar una purga amb gas nitrogen abans del llançament. D) Es van utilitzar materials absorbents d'aigua.
A) Mòduls de memòria addicionals. B) Hardware de comunicació millorat. C) Un nou sistema de refrigeració. D) Un processador Intel 80386 amb un coprocessador matemàtic 80387.
A) Processador Intel 80386. B) Hughes Aircraft CDP1802CD C) Westinghouse NSSC-1. D) Microprocessador RCA 1802.
A) Laboratori de propulsió a reacció de la NASA (Jet Propulsion Laboratory) B) Agència Espacial Europea C) Centre de vol espacial Goddard D) Universitat de Wisconsin-Madison
A) Espectroscòpia ultraviolada B) Fotometria de llum visible C) Imatgeria òptica d'alta resolució D) Observacions en infraroig
A) Vuit B) Quatre C) Setze D) Dotze
A) Dispositius de comptatge de fotons B) Dispositius de transferència de càrrega (CCD) C) Sensores d'infrarojos D) Tubos fotomultiplicadors
A) Dins dels 0.001 segons d'arc. B) Dins dels 0.0003 segons d'arc. C) Dins d'1 segon d'arc. D) Dins dels 0.01 segons d'arc.
A) Espectrògraf d'alta resolució de Goddard (GHRS) B) Fotòmetre d'alta velocitat (HSP) C) Sensores de guia fina (FGS) D) Càmera de camp ampli i planetària (WF/PC)
A) 96 B) 48 C) 24 D) 12
A) Càmera de camp ampli i planetària (WF/PC) B) Càmera per a objectes febles (FOC) C) Fotòmetre d'alta velocitat (HSP) D) Espectrògraf d'alta resolució de Goddard (GHRS)
A) 350 quilòmetres (217 milles) B) 700 quilòmetres (435 milles) C) 540 quilòmetres (340 milles) D) 1000 quilòmetres (621 milles)
A) Al voltant de 50° B) 30° C) 70° D) 90°
A) Reduccions en el pressupost de la NASA B) El desastre del transbordador Challenger C) Problemes tècnics amb el telescopi D) Retards en la fabricació de components
A) STS-28 B) STS-41-C C) STS-26 D) STS-31
A) COSTAR B) NICMOS C) STIS D) ACS
A) Càmera de camp ampli 3 (WFC3) B) Espectrògraf d'orígens còsmics C) Càmera avançada per a estudis D) Sensores de guia fina
A) Museu Dornier, Alemanya B) Espai espacial de la Universitat de Wisconsin–Madison C) Museu Nacional de Vol i Espai Smithsonian D) Centre Espacial Johnson de la NASA
A) Substituir tots els instruments. B) Reduir la mida del telescopi. C) Eliminar la necessitat de programari terrestre. D) Substituir una bateria que podria presentar problemes de fiabilitat.
A) Espectrògraf d'imatges del telescopi espacial B) Sensor de guia precisa C) Espectrògraf d'orígens còsmics D) Càmera per a objectes febles (FOC)
A) Càmera de camp ampli 3 B) Espectrògraf d'orígens còsmics C) Sensor de guia precisa D) Espectrògraf d'objectes febles (FOS)
A) Tècniques avançades de processament d'imatges, com ara la deconvolució. B) Van utilitzar lents addicionals per corregir les imatges. C) Els astrònoms van ajustar manualment cada imatge. D) El telescopi va ser recalibrat utilitzant observacions realitzades des de terra.
A) Carl Sagan B) Neil Armstrong C) Lew Allen D) Edwin Hubble
A) Un corrector nul reflector havia estat muntat incorrectament. B) El programari del telescopi tenia errors. C) El mirall estava fabricat amb un material inadequat. D) El mirall no estava prou polit.
A) Correctius nuls refractius convencionals. B) Simulacions per ordinador. C) Mesures manuals. D) El correctiu nul reflector fet a mida.
A) -1.01390 ± 0.0002 B) -1.00230 C) -1.50000 D) -0.90000
A) Endeavour B) Columbia C) Atlantis D) Discovery
A) Giroscopis B) Fotòmetre d'alta velocitat C) WF/PC D) Panells solars
A) Set B) Tres C) Deu D) Cinc
A) 14 de febrer de 1994 B) 13 de gener de 1994 C) 31 de desembre de 1993 D) 1 de març de 1994
A) Yuri Gagarin B) Neil Armstrong C) Buzz Aldrin D) Story Musgrave
A) Kit de millora de la tensió/temperatura (VIK). B) Dissipador de calor de nitrogen sòlid. C) Registrador d'estat sòlid. D) Noves mantilles d'aïllament tèrmic.
A) Va substituir el seu mirall principal. B) Va modernitzar la seva unitat de processament de dades. C) Va instal·lar nous panells solars. D) Va instal·lar un sistema de refrigeració de circuit tancat.
A) Això va provocar que es realitzessin immediatament reparacions al telescopi Hubble. B) Les futures missions de manteniment tripulades van ser cancel·lades. C) La NASA va decidir llançar el telescopi espacial James Webb abans del previst. D) La missió de manteniment número 4 va ser posposada indefinidament.
A) Lente gravitacional B) Observació amb rajos X C) Detecció d'ones de ràdio D) Imatge ultraviolada
A) Telescopi espacial Kepler B) Observatori de rajos X Chandra C) Telescopi espacial Spitzer D) Telescopi espacial James Webb
A) Imatges en llum ultraviolada. B) La primera caracterització morfològica amb significància estadística. C) Dades sobre les atmosferes dels planetes exteriors. D) Observacions d'estrelles joves.
A) 2006 B) 1998 C) 2020 D) 2010
A) Menys de 50 B) Al voltant de 500 C) Exactament 100 D) Més de 200
A) 50% B) 90% C) 75% D) 100%
A) Una dotzena B) Cinc C) Vint D) Dos
A) 195 òrbites. B) 1000 òrbites. C) 500 òrbites. D) 828 òrbites.
A) 828 òrbites. B) 500 òrbites. C) 195 òrbites. D) 1000 òrbites.
A) Cada dos anys B) Cada dos anys C) Mensualment D) Aproximadament anualment
A) Només unes poques hores B) Tot el cicle C) Cap assignació específica D) La meitat del temps del telescopi
A) Observació d'exoplanetes B) "Cometes en transició: cerca d'oxigen i hidrogen en la llum ultraviolada" C) Anàlisi del clima terrestre D) Estudi de forats negres
A) A principis dels anys 2000. B) A principis dels anys 80. C) A finals dels anys 70. D) A mitjans dels anys 90.
A) Energia fosca B) Radiació còsmica C) Matèria fosca D) Flux quàntic
A) Un nou tipus de forat negre B) Un nou sistema solar dins de la nostra galàxia C) La galàxia confirmada més llunyana, GN-z11 D) Un planeta similar a la Terra situat en la zona habitable
A) Ganymedes B) Europa C) Cal·listo D) Io
A) 486958 Arrokoth B) Plutó C) Sedna D) Eris
A) 2019 B) 2022 C) 2018 D) 2015
A) Cinquanta vegades la massa B) El doble de la massa C) Deu vegades la massa D) La mateixa que la de les altres cometes conegudes
A) Matèria fosca B) Quàsars C) Discos protoplanetaris (proplyds) D) Forats negres
A) MACS 2129-1 B) Galàxia del Sombrero C) Galàxia d'Andròmeda D) Galàxia del Remolí
A) Betelgeuse B) Rigel C) Earendel D) Sirius
A) Més de 22.000 B) Aproximadament 15.000 C) Gairebé 30.000 D) Al voltant de 10.000
A) Astrofísica de ràdio B) Espectroscòpia C) Interferometria amb màscara d'obertura D) Imatgeria de raigs X
A) Poden tenir una vida útil sorprenentment llarga. B) No es veuen afectades per les condicions de buit. C) Requereixen un reemplaçament freqüent. D) Es degraden ràpidament a causa de la radiació.
A) Discos òptics B) Emmagatzematge de dades en estat sòlid C) Memòria flash D) Unitats de cinta magnètica
A) Vint-quatre mesos B) Sis mesos C) Dotze mesos D) Immediatament després de la seva recollida
A) Format JPEG B) Format FITS C) Format TIFF D) Format PNG
A) Groc vibrant B) Verd clar C) Vermell fosc D) Blau fosc
A) L'investigador principal (IP). B) Qualsevol astrònom. C) El director de l'STScI. D) Administradors de la NASA.
A) Procés de reducció automatitzat B) Calibratge manual C) Compressió de dades D) Millora de la imatge
A) Sensores d'imatge a color directes. B) Processament posterior amb intel·ligència artificial. C) Ús d'un únic filtre de banda ampla. D) Combinació d'imatges monocromàtiques separades mitjançant diferents filtres. |