A) La propietat d'una seqüència d'iteracions d'acostar-se a una solució.
B) La propietat d'una funció de tenir múltiples solucions.
C) La propietat dels mètodes numèrics de no arribar mai a una solució.
D) La taxa d'acumulació d'errors en els càlculs.

A) Generar nombres aleatòris.
B) Comprovar hipòtesis estadístiques.
C) Trobar solucions exactes a equacions.
D) Estimar valors desconeguts entre punts de dades coneguts.

A) Càlcul exacte de funcions matemàtiques.
B) Trobar els valors màxims o mínims de les funcions.
C) Aproximar funcions complexes utilitzant funcions més senzilles.
D) Modelatge de sistemes físics.

A) Trobar els autovalors de les matrius.
B) Generar matrius aleatòries.
C) Resoldre sistemes d'equacions lineals de manera eficient.
D) Predir tendències futures.

A) Mètode secant
B) Mètode de Runge-Kutta
C) Eliminació gaussiana
D) Mètode de Newton

A) Mètode de Runge-Kutta
B) Mètode de Newton
C) Eliminació gaussiana
D) Interpolació de Lagrange

A) Mètode de falsa posició
B) Mètode de Newton
C) Mètode de bisecció
D) Descens de gradient

A) Eliminar els valors atípics del conjunt de dades.
B) Estimar els valors que falten entre punts de dades coneguts.
C) Crear nous punts de dades fora de l'interval donat.
D) Reproduir exactament els punts de dades coneguts.

A) Segle XX.
B) Segle XIX.
C) Segle XXI.
D) Segle XVIII.

A) Reducció de la disponibilitat de dades.
B) Augment de la potència de càlcul.
C) Disminució dels costos computacionals.
D) Progressos en la manipulació simbòlica.

A) Física quàntica.
B) Electromagnetisme.
C) Termodinàmica.
D) Mecànica celeste.

A) Solucions aproximades dins de límits d'error especificats.
B) Traduccions simbòliques exactes convertides en dígits.
C) Models purament teòrics sense càlculs.
D) Demostracions matemàtiques discretes.

A) Es basa exclusivament en l'anàlisi de dades històriques.
B) La matemàtica discreta proporciona la base.
C) Mètodes numèrics avançats fan que sigui possible.
D) Es fan servir tècniques de manipulació simbòlica.

A) Simulacions d'esdeveniments discretos.
B) Càlculs aritmètics bàsics.
C) Algoritmes d'optimització avançats desenvolupats dins del camp de la investigació operativa.
D) Tècniques de manipulació simbòlica.

A) Per realitzar càlculs simbòlics.
B) Per a l'anàlisi actuarial.
C) Per desenvolupar models discrets.
D) Per simular fenòmens quàntics.

A) John von Neumann i Herman Goldstine
B) Whittaker i Stegun
C) Euler i Gauss
D) Newton i Lagrange

A) 1912
B) 1947
C) 1985
D) 2000

A) Llistes de fórmules
B) Llibres mecànics
C) Taules d'interpolació
D) Ordenadors electrònics

A) Perquè es va crear el Premi Leslie Fox.
B) A causa del treball d'E. T. Whittaker.
C) Perquè hi ha un ordinador disponible.
D) Perquè només es van calcular amb 16 dígits decimals.

A) El nombre de passos realitzats.
B) Una prova de convergència que implica el residu.
C) La precisió de les operacions aritmètiques.
D) La magnitud de la primera estimació.

A) x³ - 8
B) 3x + 4 = 28
C) 3x² + 4
D) 3x³ − 24

A) a = 0, b = 3
B) a = -1, b = 4
C) a = 2, b = 5
D) a = 1, b = 2

A) Més gran que 1
B) Igual a 0,5
C) Menor que 0,2
D) Exactament 0

A) Integració d'una funció amb un nombre infinit de regions.
B) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 10.
C) Derivació d'una funció on l'element diferencial és zero.
D) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 1.

A) Mètode simplex
B) Compressió d'imatges espectrals
C) Anàlisi de components principals
D) Integració de Monte Carlo

A) Graelles disperses
B) Quadratura gaussiana
C) Mètodes de Monte Carlo
D) Fórmules de Newton-Cotes

A) Reixetes disperses
B) Regla de Simpson
C) Integració de Monte Carlo
D) Mètode simplex

A) Repositori Netlib
B) Biblioteca IMSL
C) Biblioteques NAG
D) Biblioteca Científica GNU

A) Aritmètica de precisió arbitrària
B) Aritmètica binària
C) Aritmètica de punt fix
D) Aritmètica de punt flotant

A) Scilab
B) Excel
C) Julia
D) MATLAB

A) Numerische Mathematik
B) Digital Library of Mathematical Functions
C) Enciclopèdia de Matemàtiques
D) Journal on Numerical Analysis (SINUM)

A) R
B) MATLAB
C) Python
D) C++