A) La propietat d'una seqüència d'iteracions d'acostar-se a una solució. B) La propietat d'una funció de tenir múltiples solucions. C) La propietat dels mètodes numèrics de no arribar mai a una solució. D) La taxa d'acumulació d'errors en els càlculs.
A) Trobar solucions exactes a equacions. B) Comprovar hipòtesis estadístiques. C) Estimar valors desconeguts entre punts de dades coneguts. D) Generar nombres aleatòris.
A) Càlcul exacte de funcions matemàtiques. B) Trobar els valors màxims o mínims de les funcions. C) Aproximar funcions complexes utilitzant funcions més senzilles. D) Modelatge de sistemes físics.
A) Trobar els autovalors de les matrius. B) Predir tendències futures. C) Resoldre sistemes d'equacions lineals de manera eficient. D) Generar matrius aleatòries.
A) Mètode secant B) Mètode de Newton C) Mètode de Runge-Kutta D) Eliminació gaussiana
A) Mètode de Newton B) Interpolació de Lagrange C) Eliminació gaussiana D) Mètode de Runge-Kutta
A) Mètode de falsa posició B) Mètode de Newton C) Mètode de bisecció D) Descens de gradient
A) Crear nous punts de dades fora de l'interval donat. B) Reproduir exactament els punts de dades coneguts. C) Estimar els valors que falten entre punts de dades coneguts. D) Eliminar els valors atípics del conjunt de dades.
A) Segle XX. B) Segle XVIII. C) Segle XXI. D) Segle XIX.
A) Disminució dels costos computacionals. B) Reducció de la disponibilitat de dades. C) Augment de la potència de càlcul. D) Progressos en la manipulació simbòlica.
A) Mecànica celeste. B) Física quàntica. C) Termodinàmica. D) Electromagnetisme.
A) Solucions aproximades dins de límits d'error especificats. B) Demostracions matemàtiques discretes. C) Models purament teòrics sense càlculs. D) Traduccions simbòliques exactes convertides en dígits.
A) Mètodes numèrics avançats fan que sigui possible. B) La matemàtica discreta proporciona la base. C) Es basa exclusivament en l'anàlisi de dades històriques. D) Es fan servir tècniques de manipulació simbòlica.
A) Tècniques de manipulació simbòlica. B) Càlculs aritmètics bàsics. C) Algoritmes d'optimització avançats desenvolupats dins del camp de la investigació operativa. D) Simulacions d'esdeveniments discretos.
A) Per realitzar càlculs simbòlics. B) Per a l'anàlisi actuarial. C) Per desenvolupar models discrets. D) Per simular fenòmens quàntics.
A) Euler i Gauss B) Newton i Lagrange C) John von Neumann i Herman Goldstine D) Whittaker i Stegun
A) 1947 B) 1912 C) 2000 D) 1985
A) Llibres mecànics B) Llistes de fórmules C) Taules d'interpolació D) Ordenadors electrònics
A) Perquè es va crear el Premi Leslie Fox. B) Perquè només es van calcular amb 16 dígits decimals. C) Perquè hi ha un ordinador disponible. D) A causa del treball d'E. T. Whittaker.
A) La magnitud de la primera estimació. B) Una prova de convergència que implica el residu. C) El nombre de passos realitzats. D) La precisió de les operacions aritmètiques.
A) 3x³ − 24 B) 3x² + 4 C) x³ - 8 D) 3x + 4 = 28
A) a = 1, b = 2 B) a = -1, b = 4 C) a = 0, b = 3 D) a = 2, b = 5
A) Més gran que 1 B) Exactament 0 C) Menor que 0,2 D) Igual a 0,5
A) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 10. B) Integració d'una funció amb un nombre infinit de regions. C) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 1. D) Derivació d'una funció on l'element diferencial és zero.
A) Mètode simplex B) Compressió d'imatges espectrals C) Integració de Monte Carlo D) Anàlisi de components principals
A) Fórmules de Newton-Cotes B) Mètodes de Monte Carlo C) Graelles disperses D) Quadratura gaussiana
A) Regla de Simpson B) Mètode simplex C) Reixetes disperses D) Integració de Monte Carlo
A) Biblioteques NAG B) Biblioteca Científica GNU C) Repositori Netlib D) Biblioteca IMSL
A) Aritmètica de precisió arbitrària B) Aritmètica de punt fix C) Aritmètica de punt flotant D) Aritmètica binària
A) Julia B) Scilab C) MATLAB D) Excel
A) Enciclopèdia de Matemàtiques B) Digital Library of Mathematical Functions C) Journal on Numerical Analysis (SINUM) D) Numerische Mathematik
A) Python B) MATLAB C) R D) C++ |